No deu deixar-nos indiferents el fet que dos joves germanes bessones de Sallent opten per suïcidar-se. La notícia que he llegit, i dins de la consegüent prudència, aventura diverses conseqüències que portaren a les dos joves estudiants a prendre una decisió tan tràgica. Els mossos d’esquadra ja avisen que la investigació serà llarga i complexa. En paral·lel apareix l’opinió de veus expertes que tracten d’explicar el perquè una persona jove decideix llevar-se la vida. Apunten diversos orígens. Un dels que apareixen amb més força a les fonts que consulte […]

Hui al funeral de Vicent Martínez Arnal, per a tothom Vicent “El Roget”, malgrat ser un dia de cru hivern, amb forta pluja i fred fórem molts els que ens arreplegarem a donar-li el darrer adéu. Al moment de les lectures pujà a l’ambó una xica. Amb perfecta dicció llegí una part de la segona epístola de Sant Pau als Corintis. Una de les frases del text diu literalment que s’ha de ser comprensius vers als altres i testifica que mai hem arruïnat a ningú ni tampoc fet cap acció […]

Fa anys que no es rep al meu domicili particular l’antiga guia telefònica. Un llibre que cada vegada era més menut i on estava el llistat de tots els abonats. Estar inclòs en eixe índex era un signe de distinció. Qui ha tingut la curiositat de fullejar aquella primitiva “Bailly-Baillere” podrà constatar que en un poble com Benissa tenia en l’any 1922 una seixantena escassa d’aparells telefònics. Estaven ubicats en comerços, entitats oficials, algun professional lliberal i quasi cap particular. Mantenir conversa telefònica o rebre novetats per allò que […]

En una de les sempre delicioses lectures que es poden fer de les històries humanes creades per Álvaro Cunqueiro està la petita biografia de Reinaldo Novo. Aquest personatge era adobador de pells. Una petita indústria que no precisava més espai físic que el de la seva cuina. Allí entre el fum de la llar domèstica passava els dies feinejant sense altra companyia que la música de la pluja pròpia del seu país gallec. Per afecció solia pronosticar de l’oratge a fer en les properes llunes. Era cert que els […]

El folklorista Joan Amades, prolífic autor de meritoris treballs etnogràfics deixà entre els seus llibres un amè estudi sobre l’art de fer “betlems”, nom que a la seva terra natal són coneguts com a “pessebres”. Sobre aquest art popular amb el seu sentit efímer i que cada any per aquestes festes solen tornar a fer-se en moltes cases s’han publicat a més del llibre d’Amades altres tan curiosos com el de Josep Puig. Editat en l’any 1928 aporta una infinitat d’idees per construir un naixement com cal. A més […]

Mantenint converses amb la gent de la meua generació mai falta l’al·lusió a que passen per una mena de depressió. No aplega a ser la terrible patologia que t’atrapa i et deixa sense ganes de viure. Es tracta d’una espècie de melangia. Com una fluixedat anímica. Un abandó quasi semblant al qui baixa els braços i tot li és igual. En els homes es percep com un arrossegar els peus. La mirada perduda. Absents. Buscant per la plaça amb qui poder parlar. Si és el cas de les dones […]

Els temps que ens toca viure tenen com a denominador comú la immediatesa. Les coses succeeixen a una tal velocitat que de vegades fa impossible traure conclusions. Les contradiccions entre la notícia rebuda a primera hora del dia i la variació que ha sofert a l’hora del capvespre és tan dispar que costa formar-se un criteri definitori. No sempre ha estat així. Hi hagué uns instants de la nostra existència on érem els propietaris de la dosificació de les il·lusions. L’anunci d’una celebració, per exemple, proporcionava una espera salpebrada […]

Bona part de la producció musical dels compositors benissers és religiosa. Francesc Capó, Antoni Ibáñez, Joan Blanco, Pepe Bertomeu i Josep Ciudad han deixat himnes, fervorins i altres obres menors inspirats en la solvència de la capella coral del convent franciscà. Reberen en aquell centre les lliçons dels pares Guastavino, Anselm Martí, Conrado Angel o Francesc Blanes. Eren músics d’exquisida preparació que crearen escola. La pròpia banda de música es fundà un dia de Nadal de l’any 1890 en el claustre del convent i anys després una formació especialitzada en […]

A cada dos anys, i sempre per octubre, l’Associació de Cronistes Oficials de València fa una assemblea general. A la convocatòria solen acudir quasi la majoria dels homes i dones que la componen. La condició de cronista oficial és un càrrec honorífic atorgat pel plenari municipal que confia l’arreplega dels fets del seu poble en la crònica escrita per una persona entesa en la història del municipi. A l’altura dels temps presents i amb la inflació de notícies al moment caldria preguntar-se quina utilitat té fer una crònica amb intenció […]

Qualsevol activitat relacionada a la informació a través dels mitjans de comunicació pren el nom de periodisme. És la definició que va unida al període que és l’espai de temps generalment determinat pels esdeveniments que el caracteritzen. L’evolució de la societat, els gustos, modes o necessitats converteixen moltes vegades eixe tradicional mitjà de comunicació en allò que Voltaire definia com a “archive de bagatelles” (arxiu de tonteries). Però a eixe exabrupte volterià cal posar-li moderació per quan entre la fullaraca informativa apareixen els denominats articles d’opinió. Eixa secció que […]