“Vaig perdre un fill i quasi en perd un altre”

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda al diari LAS PROVINCIAS el 16 d’agost de 2008:

Carmen Abad, veïna de Benissa, encara s’emociona i trenca a plorar quan parla de la N-332, al seu pas pel poble. I és que ella ha sigut víctima dues vegades d’aquesta carretera.

Aquest mes d’agost es compleixen 35 anys de la mort d’un dels seus fills, que amb només 14 anys va morir arrossegat per un camió. Però Carmen va tornar a reviure aquesta situació quan uns anys més tard, en fa ara 19, un altre dels seus fills va ser atropellat a la mateixa carretera. “Ja és hora que deixen els interessos polítics a un costat, i es faça realitat el desviament de la carretera, és molt dur haver de creuar-la i recordar tot el que he passat”, va assegurar. Carmen, encara segueix en tractament per depressió i ansietat. Ara espera impacient que es faça una circumval·lació que havia d’estar feta des de fa 35 anys. “És molt dur el que m’ha tocat viure, sols desitge que es complisca el que s’ha promés i estar tranquil·la, ja que tinc néts que tots els dies han de creuar-la”.

El seu segon fill es va salvar, tot i que encara li queden seqüeles, Sebastià Ronda es va passar 20 dies lluitant entre la vida i la mort. Ell li dóna gràcies a la seua patrona: “La Puríssima Xiqueta va ser qui em va salvar. Gràcies a ella hui estic ací, tots els dies li rese. És el mínim que puc fer”. Sebastià també creu que la variant s’ha de fer “com més aviat millor”, encara que creu que hagueren pogut fer l’Autopista AP-7 gratuïta. “Així no haguérem tardat tants anys en aconseguir-ho i no hagueren hagut de tombar cases i expropiar terrenys”.

Inés Parras i Miguel Ángel Bertomeu, són un jove matrimoni veí del mateix poble que opinen de la mateixa manera: “el desviament havia d’haver-se fet molt abans”. A més del perill que comporta, “és impossible creuar el poble en hores punta”. Aquesta parella assegura que, cada vegada que han d’agafar el volant, pensen per on anar per a transitar com menys millor per la N-332.

Tots aquests problemes no inclouen la contaminació, el soroll ni el perill dels grans camions de tantes i tantes tones que transiten per la zona. I encara més.

Un altre dels veïns es va mostrar “fart” d’haver de transitar sempre per l’interior del nucli urbà del poble, per a evitar la carretera. La seua esposa, Pepa González, assegura que el seu marit ha de menjar tots els dies fora de casa perquè el temps que perd a tornar a casa en la seua hora de descans no el compensa. “20 minuts per a arribar a casa i uns altres 20 per a creuar la nacional en tornar a treballar”, explica. A més un altre dels problemes està relacionat amb els més xicotets. Per a Pepa, cada vegada que el seu fill de huit anys ha de creuar el carrer és un suplici. “Vaja on vaja, a l’escola o al parc, a jugar amb els seus amics. Sempre estic amb el cor en un puny”.

Andrés Aranda, un altre veí de Benissa i camioner de professió, va explicar que està acostumat a fer grans viatges, a Alemanya, Itàlia i principalment a França, on segons comenta “la majoria de ciutats per les quals transite, ja tenen la seua circumval·lació, un fet beneficiós per a tots. Per a la gent que viu allí i també per a nosaltres, que amb els nostres camions en no passar per cap nucli urbà no posem en perill la vida de ningú”.

Segons aquest benisser “el pas de la nacional 332 al seu pas pel poble, divideix el poble en dos, ja que tant els xiquets com els majors han “d’anar amb cent ulls” en creuar la carretera, i més ara a l’estiu que els embusos es dupliquen per l’arribada massiva de turistes. Molts d’aquests municipis multipliquen la seua població al juliol i agost.