Inici » Notícies » Curiositats

Un circ sense música; per Joan Josep Cardona

22 de gener de 2022 No hi ha comentaris
Cartell del Circo Amorós

Cartell del Circo Amorós

Hi hagué un temps on la fira de Sant Antoni completava les atraccions amb un espectacle de circ. Condicionat un circ tradicional per les dimensions del seu envelat no sempre es podia ubicar en la Glorieta Vella. L’antic passeig sense les actuals palmeres deixava les ombres forestals en l’exclusivitat d’unes poderoses acàcies, el romàntic plor d’un salze i unes resistents clausílies. Per tal manca d’espai el circ havia d’instal·lar-se en la pròxima era del Torrater, al camp de futbol de l’hort de Bordes i més modernament al cine d’estiu de Borrell. Eren circs importants com el “Circus Royalty” o el “Circo italiano” . Acudien a Benissa seguint la ruta començada a les festes de Nadal a València i prosseguien el seu camí per la costa fent temps per arribar al sud peninsular a les fires abrilenques. Però les companyies de circ d’aquells dies patien precarietats econòmiques i els artistes a la mercè de contractes temporals i a l’espera de millors condicions s’oferien ocasionalment a empreses fent allò que es dia “bolos” , expressió que l’elegant i estable “Circo Price” de Madrid les denominava “hacer las províncias”. El “Price”, local de gran prestigi, a més dels millors artistes del món del circ tenia uns músics talentosos i entre ells el benisser Antoni Giner Vives, trompeta i al que fou recordat director de la banda Cipriano Esteban, com artista del trombó en la seva joventut.

Les crisis eventuals dels grans circs deixaven espai a muntatges més modestos, cosa que no llevava que el “Union Circus” o el “Circo Europa”, clàssics a la fira de Benissa, portaren excel·lents artistes com els pallassos “Tony i Regadera”, els trapezistes “Hermanos Riquelme”, el contorsionista “Sambo Bel” o el malabarista “El Kubala del circo”. A poc a poc, i a causa, suposo, dels elevats honoraris dels grans estels els empresaris tiraren mà de “vedets” de segona fila, cantants en decadència o artistes a punt del retir. Tal davallada no era percebuda pel públic perquè els artistes actuaven amb professionalitat i a més solien vestir elegants i amb roba bona. Disminuïda la superfície de la pista ja es podia utilitzar la Glorieta Vella com a base més cèntrica. Les acàcies, subjectes a podes fora de temps per fer lloc protestaren del maltracte i a poc a poc moriren.

La necessitat d’omplir de música un repertori d’actuacions prou limitades obligava a l’empresari a contractar professionals competents. Les humils orquestrines no passaven de tres components. Un bateria per fer els redobles del vol dels trapezistes, un acordió de més recorregut harmònic i un invariable saxo alt. Aquests músics fiaven la seva interpretació a les marxes de John Philip Sousa (El capità, Semper Fidelis) , les salses de Robert Roen (El bongosero) i en especial els pasdobles com “Islas Canarias” reservant-se els boleros quan es tractava de fer lluir a la vedet.

Portada de la revista Bèrnia

Portada de la revista Bèrnia

Segurament els circs més antics de pas per Benissa i per necessitats econòmiques no comptaven amb música pròpia i era costum llogar a les dels pobles. En l’any 1901 els músics benissers mal tancades les ferides provocades per les rivalitats a què s’havien lliurat en anys anteriors intentaven fer les paus i posar-se sota l’única direcció de Diego Crespo. Era un procés d’unió difícil i complicat nascut de la irrupció en el panorama musical de la coneguda com “Xaranga” formació més dedicada al so estrident i de carrer en contraposició a la denominada “La Música” amb repertori selecte i gent més competent i que inevitablement suscitava partidisme, on el polític també s’incloïa.

Les fires antigues, costum que mai s’ha deixat perdre, era de competència única de l’ajuntament. Es formava una comissió delegada i es procedia a la gestió on s’anava del lloguer de canyissos i teules fins aparaular les músiques. L’any del que estem parlant, hi hagué un problema a l’hora de contractar-se els músics locals per a tocar dins del recinte del circ. Eren uns diners extres que afegits als del contracte municipal els venia molt bé als músics benissers. Una ordre vinguda de València i que el diari “El Centinela” atribueix veladament als germans Torres-Orduña prohibeix als músics tocar dins del circ. L’ empresari de l’espectacle es veurà amb la necessitat de llogar a uns músics de Gata perquè li resolguen el conflicte, situació que feu molt probable l’increment del preu de les localitats. Fou una fira prou moguda propiciadora de comentaris oferint xerrameca per a una llarga temporada. En una o altra cosa s’havia d’entretenir la gent.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

https://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/