Inici » Notícies » Successos

El nord-americà Chester Himes, un dels últims grans escriptors de la novel·la negra, va ser soterrat a Benissa

14 de novembre de 1984 No hi ha comentaris

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda el 14 de novembre de 1984 al diari El País:

L’escriptor nord-americà Chester Himes, considerat com un dels últims grans del gènere negre nord-americà, va ser soterrat ahir, a les 16.15, en el cementeri de Benissa (Alacant). El novel·lista, de 75 anys, va morir a les tres de la vesprada del dilluns passat, en sa casa de Moraira, on vivia des de fa 15 anys. Patia el mal de Parkinson i des de fa 11 mesos el seu estat es va agreujar amb una paràlisi general, que li impedia alçar-se del llit. Vivia en un xalet de color ocre, en la urbanització Pla del Mar de Moraira, en el terme municipal de Teulada, amb la seua dona, la britànica Lesley Himes, de 56 anys.

Una dotzena de persones van acompanyar ahir les restes mortals de Chester Himes durant la breu cerimònia religiosa, oficiada per un pastor anglicà, que es va celebrar al cementeri de Benissa (Alacant), on va quedar soterrat en el nínxol número 56. Dos rams de flors, un d’Internacional Editores, de Barcelona, i una corona, el van acompanyar. Himes volia haver estat soterrat a París, on va viure 15 anys abans d’establir-se a Alacant, segons va reconèixer la seua vídua a aquest periòdic. “Però era molt complicat aconseguir-ho sense ser resident. Crec que no li importarà, després de mort”, explicava Lesley Himes a sa casa, moments abans del soterrament.

L’escriptor, que el mes de juliol passat havia complert 75 anys va passar l’últim any de la seua vida gitat al llit. La paràlisi progressiva que l’afligia va arribar a immobilitzar-lo totalment. La seua dona, Lesley, s’ocupava diàriament de donar-li de menjar. Chester Himes tenia ambdós braços immobilitzats. El jardiner, Jaime Malonda Martínez, que atenia la parcel·la del matrimoni, la número 122 de la urbanització Pla del Mar, ajudava a Lesley per a acomodar l’escriptor en el jardí, on prenia sovint el sol.

La seua malaltia, segons la vídua, la va contraure possiblement a conseqüència del coma que va patir durant una operació quirúrgica en 1976. Himes va ser operat de pròstata en aquesta data al Regne Unit. Poc després va contraure el mal de Parkinson i les seues cames van començar a fallar-li. Des de feia set anys utilitzava una cadira de rodes.

“Ací estava alegre”

Amb posterioritat, una exploració que li van fer a EUA va revelar una lesió en la part esquerra del cervell. El metge de Moraira que el va atendre fins al final, Miguel Femenía, assegurava que no podria fer-se res per ell. En els últims anys Chester Himes va escriure poc, segons manifesta Lesley Himes. “Però ací estava alegre. Des del llit veia la mar i seguia amb el seu humor; els dos érem forts: uns lleons”, comenta la vídua, que al·ludeix al signe del zodíac que ambdós compartien. En 1983, Himes va publicar la seua última novel·la, titulada Plan B, i amb anterioritat la seua autobiografia.

Himes va abandonar Nova York fa 30 anys per a traslladar-se a París, on va conèixer la seua dona, que treballava per al diari International News Herald Tribune. És a França on Chester Himes troba la sensibilitat necessària per al reconeixement i difusió de les seues novel·les, a partir de la seua trobada amb Marcel Duhamel, qui el converteix en una de les signatures més atractives de la seua cèlebre col·lecció de sèrie negra.

Chester *Himes i la seua dona residien a Espanya des de fa 15 anys. Durant sis mesos van viure a Alacant, on Himes va escriure algunes de les seves novel·les. Amb posterioritat es van traslladar a la urbanització de Moraira, on van estar primer en una altra casa molt més gran que la que habitaven ara.

Enllaç
Notícia original

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/