A darrers dels anys cinquanta del passat segle la fira de Sant Antoni passava per una crisi. Era una crisi que s’accentuava si a més escoltaves de boca dels majors la memòria d’antigues esplendors. En els retalls dels diaris d’època es guardava una crònica de premsa amb la narració d’instantànies gràfiques que detallen animació. Passat Nadal, una mica lluny l’ambient de recolliment familiar, s’esperava la fira com un temps de moderada expansió social i preludi de l’arribada del carnaval. La mateixa església contemplava aquest temps amb ulls comprensius. Alguns detalls […]

De menut, havia sentit en algunes ocasions aquella frase de: “Eres més delicat que la Delicà de Gandia que li caigué una floreta de gesmil al cap i la matà”, però mai se’m va ocórrer preguntar més enllà del breu comentari. Va ser al seminari franciscà de Benissa i un dia difícil d’oblidar per la copiosíssima nevada que caigué i que a causa d’un accident fortuït, el frare llec Humilde, inventor, saurí, postulant i no sé quantes coses més, home savi i més humil encara que el significat del seu […]

“Deu-nos les estrenes si ens les teniu que dar /que la vesprada és curta i ens hem d’anar”. Són les estrofes d’una popular cançó nadalenca que molts tenim el bon costum d’emprar al final del dinar familiar que ens reuneix el dia de Nadal. El mot estrenes ja s’adopta en textos medievals, que, tal com indica Joan Coromines té en el cronista Muntaner un il·lustre precedent. Significant present o regal únicament apareix en el nostre vocabulari en el temps nadalenc i sempre relacionat amb els diners en efectiu que els […]

Si no vaig errat el dimarts dia 18, festivitat de l’Expectació del part de la Verge Maria, una de les antífones que es canten a l’hora canònica de les vespres comença amb la invocació “Joia i festa a desdir”. És com una anticipació de la festa de Nadal convidant-nos a viure’l en aquest dia amb una alegria atenuada. Cal no oblidar que encara estem a l’advent, que és un temps eclesiàsticament de preparació amb un marcat accent penitencial. En la solemnitat d’eixa festa de la qual estem parlant, començava al […]

El temps que ara vivim, i que alguns estudiosos comencen a denominar com “L’era del desànim”, és difícil de gestionar. Transitar per etapes dificultoses és propi dels humans. Superar-les també. És coneguda la sentència grega de “Nosce te ipsum” (Conèixer-se a un mateix) com un pas previ a solucionar, primer els problemes personals, i des d’aquí resoldre els del comú. Però donada la dificultat a fer internament i individualment eixa introspecció personal hom s’auxilia amb teràpies, placebos i tractaments diversos per sortir del clot. Els nostres majors, més pràctics en […]

Tenia jo una bona amistat amb el senyor Pepe Pellicer, i Mas, que s’afegia ell. Era el cap de l’oficina a Benissa de la companyia Hidroelèctrica. Natural de la ciutat de Xàtiva fou en la seva etapa juvenil instrumentista de tuba en la Banda Primitiva Setabense. Una banda important. Quan el senyor Pellicer tocava en aquella prestigiosa formació existia entre les societats musicals del voltant de València una acarnissada rivalitat. Competien al certamen de la Fira de Juliol. En aquell temps les bandes de música eren societats dinàmiques comparables als […]

Passat dissabte, a vora les deu del matí, les campanes del convent es llançaren a voltejar. La gent del mercat preguntava el motiu d’aquest alegre sonar. Nosaltres els majors som dels pocs que encara mantenim penjat en lloc visible el calendari amb el santoral i no ens sorprenia aquell avís de les campanes. De menuts ens acostumarem a consultar-lo per verificar quan aplegaven les vacances, el dijous festiu o l’onomàstica d’un familiar. En mi roman inalterable eixe costum. L’agradable responsabilitat de publicar any rere any el “Calendari dels brillants” m’ajuda […]

Ni el mateix Josep Pla encerta el punt exacte de l’edat on discernim les coses amb criteri. En les pàgines inicials del “Quadern gris”, on evoca els primers estadis de la seva vida, aferma que l’amnèsia plana constantment dins d’una foscor. Se li atribueix al poeta Rainer Maria Rilke la frase que la pàtria de les persones és la infància. En certa forma a tots ens apareix aquella edat primera com una etapa agradable i on l’enyorança ens condueix una vegada i una altra al cove daurat. La ingenuïtat era […]

L’estiu de l’any 1918 fou un d’aquells on el vent de gregal s’entaula quasi permanentment. Núvols i humitat. Davant del temor que posteriors i primerenques turmentes feren malbé la collita de la pansa, molts llauradors avançaren l’escaldà. D’eixe pensament foren també els grans propietaris dels arrossars de la Ribera. En la primera setmana de setembre quasi tots els jornalers benissers de la sega ja estaven de tornada al poble. Alguns eren portadors d’una lleugera febre que els metges locals l’atribuïren a les típiques terçanes. Però eixes febres, a diferència de […]

Els nostres majors concebien la seva existència com un camí on les etapes de la vida estaven plenament identificades amb les corresponents obligacions i deures. L’estratificació dels cicles vitals marcats i definits en la seva consideració social. En eixe sentit al marge dels assentaments dels difunts dins dels llibres parroquials es posava la distinció entre “albat”, “mig cos” i “cos”. Els primers eren infants que tan sols havien rebut el sagrament del baptisme, els segons el de la comunió, però no encara el de la confirmació (els adolescents) quedant la […]