A primers d’any aparegué publicada la tan esperada recerca d’articles que ha fet el professor Miguel González Somovilla sobre la copiosa producció de l’escriptor gallec Álvaro Cunqueiro. L’obra és un resum dels quasi dos mil tres-cents que s’han pogut trobar en les hemeroteques. L’arribada d’aquest llibre de set-centes vint-i-dos pàgines s’ha fet esperar. El vaig demanar dos setmanes abans de la festa de sant Josep i m’arriba a casa el passat divendres, dia quinze. El missatger el deixa a la taula del riurau i em crida pel mòbil. Són normes […]

L’epidèmia de grip de l’any 1918, i tal com hem comentat en darrers escrits, també afectà el personal sanitari de Benissa El metge titular don José Torres Mengual moria el 3 de setembre d’eixe any a l’edat de 31 anys en la seva casa de La Costa, el gran xalet veí a les runes de l’antiga mistelera. Estava casat amb la senyora Enriqueta Gutiérrez Torres, de la nissaga dels Torres benissers i pare de Francisco i José Torres, de coneguda recordança en Benissa. Va ser dels primers contagiats i el […]

Així com en les antigues revistes de les festes de Benissa no s’anunciaven els bous més que amb al·lusions a “suelta de elementos”, “meriendas al aire libre” o “saltos y carreras” tampoc es dia res de la diversió de la cordà, batalla coetera que venia a tall seguit de la disparada del castell de la vespra, dia de la Puríssima i la festa dels riberers. Eren dos actes no autoritzats per govern civil però que es toleraven degut, en el cas dels bous, als aldarulls populars que en certs moments […]

Pròximament, es presentarà a Benissa la publicació de l’obra “De la construcció de la Benissa liberal: un segle de vida politica i municipal (1768-1860)”. Aquest treball del nostre col·laborador José Luís Luri Prieto va resultar premiada en la convocatòria dels premis 25 d’abril de Benissa, 2019, modalitat d’investigació. De l’àmplia i inèdita documentació de l’obra, que publicarà l’Institut Gil Albert, triem alguns detalls relatius a la construcció de molins en el Pla de Molins benissero, partida de la Costa, per part de l’ajuntament de l’època. Tota aquesta informació, estranya i […]

A punt d’entrar en la dècada dels anys cinquanta del segle passat la banda de música de Benissa es mantenia amb certa dignitat artística. La dirigia el mestre Don Lluís Fornés. Els caps de corda havien estat deixebles d’ell i de Don Manuel Tomás, músics capacitats i excel·lents pedagogs que els havien farcit d’una formació solvent. Víctima Don Lluís d’una greu malaltia passava els darrers anys de la seva vida professional esgotat i debilitat. Acudia a impartir les classes i assaigs de la banda venint en bicicleta des del seu […]

Tenim clar que el nostre actual confinament a casa té uns fins concrets. Es pot eixir al carrer amb la justificació, la prevenció i l’autorització convenient. Podem eixir al balcó i saludar de lluny al veïnat. Podem tenir por al contagi o contagiar el coronavirus però no a ser vistos pels demés. És una situació de forçada reclusió que a més de ser solidària té els tics patriòtics i també unes significades ensenyances que ens calia aprendre. En certa forma passa també per ser una etapa gloriosa. Ens incloem ja […]

Dies arrere la pressió baromètrica era baixa. Ambient humit, nuvolós i pluja fina. Era una sensació que incrementava la tristesa. De casa estant, amb el silenci en què vivim, es podia escoltar nítidament el toc de la campana del rellotge del campanar. Els nostres majors sabien que eixe fenomen anuncia pluja. Eren observadors dels canvis de la natura i acabaven acumulant experiències de prevenció que després es recordaven en un calendari refranyer ample i segur. D’aquí que les campanes no tan sols els anunciaven festes, sinó que també els posaven […]

La fotografia porta una data. Correspon a darrers de febrer de l’any 1964. Immortalitza un quadre teatral. L’escenari és el del cine Goya i està representant-se “Cels de novençà” de Peris Celda. En ella apareix Ignasi Moll que fa el paper de so Nofre i una xica ben plantada que fa de Ramona, la fresca i assenyada muller que porta el pes d’aquella rica casa de llaurador. Eixa jovençana és Maria Martínez Ortolà, dita Maruja Palillo. La fotografia comença a prendre vida i els personatges transcendeixen l’espai de la meva […]

Entre els nostres majors fou segurament la lepra la malaltia que més temor els produïa. Si bé el seu contagi entre els humans no és precisament tan significat com les malalties infectives la por a veure’s morir lentament amb malformacions i mutilacions de membres els infonia la raonable paor. La lepra la tenien molt a prop en raó a ser la comarca de la Marina Alta una de les zones peninsulars on es contava amb el major nombre d’infectats. Ja en els evangelis ens parla de l’aïllament en què vivien […]

Allà pel sud del terme, quasi a la fita de Calp entre Cocentari i L’Empedrola, en un accidentat llomber, front a una bella panoràmica marítima tenia Vicent Baidal i Baidal la seva casa. El veïnat l’havia batejada amb el topònim de “La casa del coronel”. Vicent era cosí germà de Josep Antoni Baidal Jorro, militar de professió amb la graduació de comandant, i per a distingir-lo del seu parent l’identificarien amb aquest malnom. Els Baidal benissers provenen de la branca de Jeròni Baidal, ric morisc de la Vall de […]