Entre les reformes del Concili de Trento, dins d’aquell apartat que els canonistes solien dir “Cum praecepto divino”, per entendre’ns la missa, hi ha una ampla referència dirigida a la seva celebració pels rectors de les parròquies. Els pares conciliars van actuar en les diverses sessions d’aquell llarg concili que va durar de 1545 a 1563, amb molta intensitat i gran preparació. L’església d’aquell temps precisava amb urgència una gran reforma. Fou tan radical que els fruits d’aquelles sessions són encara considerats com un […]

Dies passats apareixia publicada la notícia de l’ensulsida d’un dels riuraus de la casa dels Marins. El diari “Levante”, en la pàgina anterior de la portada corresponent al dia 4 de març, en la secció “El circo” destacava negativament la notícia. Eixa secció és una espècie de qualificació significativa de les bones o males notícies. Normalment és el que se sol dir premis taronja o llimó. En eixa ocasió ens tocava patir als benissers un suspens i se’ns atorgava l’agra llima. La informació, senyalada […]

En la litúrgia les vint-i-quatre hores del dia es coneixen com a Hores Canòniques. Cànon significa regla. I a eixe precepte estan subjectes els clergues. Solemnitzen les hores amb càntics i oracions si són preveres regulars (monjos i frares), i tan sols amb oració la resta. El Concili Vaticà II suavitzà l’exigència i deixà tan sols com d’obligada recitació les hores majors. Aquestes són matines, laudes, terça, sexta, nona, vespres i completes. L’acompliment d’eixe horari es contempla amb més assiduïtat quan els clergues viuen en comunitat. Qui visita […]

Dins del cor de l’hivern apareix una festa important. Molt popular. Divertida. La sosté una antiga i rica tradició històrica. Tan plena d’arrels antropològiques que està present, tant en la cultura pagana i romana, com en la catòlica. Fixem-nos en el seu origen etimològic, que és llatí. Bacchanalia. Derivada de les festes al déu Bacus, enjogassada exaltació de la borratxera i la dissipació. Són les festes saturnals paganes, unides fortament als ritus de la fertilitat de la terra. Situada després dins de la cultura cristiana es […]

En el sentit etimològic la fira significa festa. El denominat “Liber usualis”, compendi de versicles musicats utilitzats pels preveres i monjos en l’ofici del rés de les hores canòniques se’l coneix amb el nom de “feria”. Així la festa referida a Sant Antoni Abat pren el nom de “In feria sancti Antonius abbas”. Eixe oracional era solemnement cantat en la parròquia de Benissa l’any 1634. La missa cantada i els oficis propis de la “feria” els pagaven els hereus de l’hisendat Antoni Morell d’acord amb una fundació […]

Destaca Benissa en la fama de ser la població més freda de la comarca. Madoz al seu diccionari, publicat l’any 1845, comenta que és territori combatut per tots els vents i que entre les malalties son les febres i les pulmonies les que predominen sobre les altres afeccions corporals. Quedem-nos en que la pulmonia és cosa que sovinteja quan fa fred. El diccionari de Madoz està fet sobre enquesta i normalment eren els rectors els que feien de corresponsals. Suposant que l’enquesta fos subscrita l’any 1835 pel rector […]

Pedro Giner tenia trenta anys quan va embarcar al port d’Alacant per a complir una condemna de quatre anys de galeres a rem. Era el primer dia del mes de juliol de 1711. Va ser rebut a bord amb l’aspra benvinguda del fuet del cómitre. Abans de baixar a la coberta inferior de la nau, va tindre temps de fer un últim cop d’ull a la badia, on els raigs solars brillaven en les tranquil·les aigües i es gronxaven molts vaixells, i a la emmurallada ciutat que es mantenia unida […]