La Puríssima Xiqueta

L’advocació local per la Puríssima Xiqueta és, a Benissa, un d’aquells fenòmens intensos i singulars que transcendeixen l’àmbit estricte de la fe, i s’estenen inopinadament fins a l’àmbit inaprehensible de l’afectivitat popular més generalitzada. Tant és així que el poble de Benissa, en honor a la Puríssima Xiqueta, va fer construir l’any 1902 un nou, gran i sumptuós temple que, inaugurat l’any 1929, acabaria substituint la vella església fortalesa de Sant Pere Apòstol. Es tracta d’una església de dimensions excepcionals en relació amb la demografia del municipi: dos […]

Hem tornat a viure un temporal de pluja intensa i perllongada. Als més majors ens recorden els durs hiverns dels anys cinquanta del segle passat. Abans, com ara, la pluja i la humitat subsegüent incrementen la sensació de fred. Tenim temperatures baixes que sense aplegar a ser extremes són suficientment potents per fer-nos tremolar. És l’efecte que provoca la nostra ubicació geogràfica que ens situa dins d’una petita península mar endins. I així pel nord i pel sud rebem aires humits per llebeig i per gregal. Contra eixe desagradable contratemps […]

Al mes de novembre la biblioteca de la Societat Cultural comptava amb una novetat. Era tradició adquirir les dues novel·les guanyadores dels premis Nadal i Planeta. La junta general de socis justificava d’eixa forma la intel·lectualitat del nom social de l’establiment. La biblioteca fruit de les donacions particulars era caòtica i exempta de cap criteri de selecció. Però era l’única col·lecció llibresca pública del poble. Vivia en tal extrem de decrepitud que va meréixer en l’obra “Viaje por tierras de Alicante” (1957) de l’escriptor Rafael Coloma un, no sé si […]

L’any 1793 la república francesa decidí canviar el nom dels mesos. A novembre, etimològicament el novè mes del calendari romà li correspongué el nou apel·latiu de brumari. La novetat estava en concordança amb el cicle de les estacions. Novembre és el temps central de la tardor on el mal oratge provoca boires baixes i humitat. La natura comença la dormició hivernal i les hores nocturnes es fan llargues de passar. Era l’any 998 i en el monestir benedictí de Cluny, un espai rude i fred en la Borgonya, al mig […]

A Xàbia, vila admirable pel seu compromís amb la memòria històrica, han remodelat l’ermita de Sant Joan. És una església de les denominades “de conquesta” amb antics enterraments. La restauració té com a finalitat pedagògica il·lustrar als visitants sobre els ritus funeraris. És una obra nascuda de la interpretació feta per Ximo Bolufer, arqueòleg municipal i responsable del “Museu Soler Blasco” i la sensibilitat de la regidoria de cultura. Dues convergències que han fet possible enriquir el patrimoni moble i sentimental de Xàbia. No és una proposta aïllada. Fa un […]

En aquells temps en què les estacions de l’any, obedients sempre a una climatologia tradicional, ens marcaven els ritmes del treball era sabut que en vindre setembre plovia. De turmenta i molt fort. Aplegaven en el moment més inoportú. Estàvem en la recollida del raïm i de l’elaboració de la pansa. Així el refrany de a setembre els trons/ni dolents ni bons, anunciava que la pluja no era un hoste benvingut. Ara, i després d’un munt d’anys de no fer eixe oratge, la pluja torna a la comarca. Però essent […]

Un curiós tractat sobre medicina de primers del segle XIX escrit pel doctor Fèlix Miquel catedràtic de la Universitat de València, dedica tot un capítol a les passions humanes. Curiosament no diu res de l’apetit desordenat al joc de cartes. En tractar-se d’un científic considera aquestes afeccions com casos patològics i fa les recomanacions oportunes encaminades a la cura dels malalts. Considerant-se el joc com un passatemps, i en molts casos com una teràpia aplicada a dissipar “los paroxismos mentales” segons terminologia mèdica d’aquells temps, es contemplava com un benigne […]

“Nudo España” és un llibre-conversa entre Pablo Iglesias i Enric Juliana. En un capítol apareix una frase per a meditar. Diu: “no es tracta de canviar la societat, sinó d’oferir-li el que més se li assemble”. Aparentar fou en l’adolescència de la meua generació un recurs peremptori per a créixer amb la intenció d’estalviar-nos danys mentals irreversibles. La famosa frase de Josep Pla que per anar tirant avant cal fer-se el major número possible d’il·lusions forma part d’una filosofia de vida que ens va treure sempre a vora riu. Moltes […]

A darrers dels anys cinquanta del passat segle la fira de Sant Antoni passava per una crisi. Era una crisi que s’accentuava si a més escoltaves de boca dels majors la memòria d’antigues esplendors. En els retalls dels diaris d’època es guardava una crònica de premsa amb la narració d’instantànies gràfiques que detallen animació. Passat Nadal, una mica lluny l’ambient de recolliment familiar, s’esperava la fira com un temps de moderada expansió social i preludi de l’arribada del carnaval. La mateixa església contemplava aquest temps amb ulls comprensius. Alguns detalls […]

De menut, havia sentit en algunes ocasions aquella frase de: “Eres més delicat que la Delicà de Gandia que li caigué una floreta de gesmil al cap i la matà”, però mai se’m va ocórrer preguntar més enllà del breu comentari. Va ser al seminari franciscà de Benissa i un dia difícil d’oblidar per la copiosíssima nevada que caigué i que a causa d’un accident fortuït, el frare llec Humilde, inventor, saurí, postulant i no sé quantes coses més, home savi i més humil encara que el significat del seu […]