Opinió

Vergonya, cavallers, vergonya; per Xavi Tro

Xavi Tro
Xavi Tro

El passat dilluns 29 de setembre vaig rebre un e-mail d’alcaldia en el que se’m convocava a una Junta de Portaveus per al dia següent, com és habitual, un correu electrònic curt i escàs d’informació que acabava així ; … per a tractar diversos temes. Finalment, eixos “diversos temes” eren tractar la celebració d’enguany del 9 d’octubre a Benissa i la intenció de consensuar un text ja escrit en majúscules i a mode de discurs per a ser llegit per l’alcalde en la diada nacional de tots els valencians als baixos de la Sala del Consell. Tot i que en principi ens podria semblar una bona idea, finalment les dones i els homes de Compromís hem decidit declinar la invitació a “consensuar” aquest escrit que se’ns passa des d’alcaldia per diferents raons i motius que a continuació passem a explicar-los:

1.- En el vocabulari de les persones que formem Compromís, consensuar significa agafar un full en blanc i entre tots plenar-lo de paraules plenes de contingut i de frases que realment vulguen dir alguna cosa amb cert sentit i significat, i evidentment això està lluny del significat que entenen des de l’alcaldia i el govern de l’Ajuntament de Benissa, exemples, desgraciadament en tenim per parar un carro, l’últim la remodelació de la Glorieta Dolors Piera que tractarem en més detall els pròxims dies.

2.- Se’ns facilita un text que vol tindre cert rigor històric i que passa per damunt de temes tant importants com l’entrada a la Espanya de les autonomies i del “café para todos” per la via 143 i no per del 151 de les nacionalitats històriques, i que no deixa ben clar com el poble valencià va ser traït a Madrid pel PSOE i la UCD, canviant completament un Estatut d’Autonomia ja pactat, i este si, consensuat, i que satisfeia a tots, i que va portar a la dimissió de l’únic President de la Generalitat Valenciana que realment va creure en el autogovern i el potencial del poble valencià, Josep Lluís Albinyana. La reforma recent de l’Estatut de l’any 2006 es igualment ridícula i no ha aprofitat per absolutament res.

3.- Un conjunt de paraules que en cap moment parla i denuncia l’infrafinançament actual i que patim els valencians des de fa moltes dècades. Sabeu que els valencians en els últims pressupostos de l’estat espanyol, els del pròxim 2015, ens han donen a cada valencià 86 euros menys que la mitjana estatal, fixada en 242 euros per ciutadà? Una greu discriminació dels pressupostos generals de 2015, que ve repetint-se any darrere any, i que hem patit els valencians mane qui mane a Madrid, tant el PP com el PSOE.

4.- Un discurs que parla de vertebració del nostre territori, i que no demana la nostra organització en comarques i la desaparició de les diputacions provincials, mentre se’ns nega als ciutadans de la marina alta poder anar amb tren a la nostra capital, València, o tardar dos hores per anar a Alacant, mentre patim i hem de pagar una autopista de peatge caríssima i en unes condicions pèssimes que ha estat ja pagada i repagada, i mentre l’actual govern de la Generalitat tanca de manera unilateral la ràdio i televisió pública de tots els valencians que precisament va nàixer un 9 d’octubre de 1989, ara fa 25 anys, i que porta tancada pràcticament ja un any, des d’aquell 29 de novembre del 2013 on les nostres televisions es van quedar sense imatge i les nostres ràdios sense veu.

5.- Amb un text ple de paraules mudes que en cap moment denuncien ni parlen de l’estat de la sanitat i l’educació públiques a la nostra comarca, amb una sanitat de gestió privada i en una educació pública segrestada per una llei d’un ministre, Wert, que genera rebuig en tot l’àmbit educatiu, que ens ha fet endarrerir molts anys en matèria d’ensenyament, i que ens allunya del que ha de ser, una educació pública, de qualitat i en valencià.

6.- Un text que en cap paràgraf parla de que els valencians hem perdut en poc de temps totes les entitats financeres valencianes, la CAM, Bancaixa, el Banc de València, etc., regalades a dia de hui als seus amics, aquells que estaven de Consellers d’Administració i balafiaven els nostres diners sense fre, mentre els ciutadans hem rescatat amb els diners de les nostres butxaques la banca d’este país. Mentre les mateixes entitats rescatades no tenien cap pietat ni clemència en despatxar injustament a molta gent de les seues cases.

7.- Que en cap moment d’eixe text tan llarg, es fa una xicoteta autocritica i s’admet que bona part dels membres dels últims governs de la Generalitat i també diputats provincials, alcaldes i regidors del partit de Rajoy i Fabra, del PP, estan imputats per corrupció, alguns d’ells ja condemnats, fins i tot tenen la cara dura de demanar l’indult. No cal posar noms, perquè la majoria són molt coneguts i algun que altre molt pròxim a nosaltres.

8.- En el que tampoc es fa cap menció que a dia de hui una de cada quatre famílies valencianes viu per baix de l’ombrall de la pobresa, i que prop de mig milió de llars viuen baix l’amenaça d’exclusió social, mentre la renda per capità de les valencianes i els valencians ha caigut un 11% des de 2008 segons dades de l’ONG Càrites.

9.- I que en cap moment ni frase tampoc s’aprofite d’una data tan significativa com el 9 d’octubre per denunciar públicament les carències que tenim i patim, i que no s’exigisca davant del govern de Madrid i del mateix govern de la Generalitat, allò que ens mereixem els valencians, completament farts d’ofrenar i que el que realment necessitem es que se’ns done allò que es nostre. Cal exigir més i treballar per millorar la vida dels valencians.

10.- En definitiva, que no ens agrada la lletra i l’esperit d’aquest text, ens sona als moments triomfals del President dels trajes, la corrupció i la Formula 1, Francisco Camps, que deia barbaritats i bogeries com; Poder Valenciano i Seremos los primeros en salir de la crisis, quan s’ha demostrat que poder, cap, i que a dia de hui, estem en el vagó de cua del tren que mou l’estat espanyol, vagó en el que ha demostrat viatjar molt còmode el seu successor, Alberto Fabra, altre President de la Generalitat que no pinta res a Madrid.

Per això el pròxim 9 d’octubre estaré allí, a la Sala del Consell, però les paraules que dirà l’alcalde en nom de tots, no en representaran a mi, d’igual manera que no representen a bona part dels ciutadans de Benissa. Pense que es important assenyalar que som l’únic partit benisser que no ha volgut acceptar eixe discurs. I ja per finalitzar, si en el 9 d’octubre del 2015 les benisseres i els benissers han decidit que Compromís siga part significativa del pròxim govern benisser volem deixar clar que el text que es llegirà aquell dia si que eixirà realment del consens de tots, no nomes de tots els partits polítics benissers, si no també de la societat civil benissera, una part vital i importantíssima del que ha de ser una nova manera de governar entre i per a tots, d’un govern del poble, amb el poble i per al poble i que serà pronunciat i llegit pels llavis dels xiquets i les xiquetes de Benissa, símbol de la busqueda del millor futur pel nostre poble. De moment, amb eixe discurs institucional, només puc acabar amb les paraules que va pronunciar el nostre rei Jaume I en el setge de Madîna Mayûrqa; Vergonya, cavallers, vergonya !!!!
Visca el 9 d’octubre !!!!
Visca el poble valencià !!!!

Francesc Xavier Tro i Molines és portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Benissa


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?