Inici » Notícies » Opinió

Qui paga descansa, i qui cobra, més (II), per Xavi Tro

2 d'Octubre de 2013 No hi ha comentaris
Xavi Tro

Xavi Tro

Reprenent el meu anterior article d’opinió on parlava del deute de l’Ajuntament de Benissa i del deute que patim els benissers de la mà de la Generalitat Valenciana, ara possiblement augmentat amb 773.771, 68 euros si finalment tenim la sort, d’aconseguir demostrar que la Conselleria d’Educació és la responsable dels endarreriments a l’hora de pagar les certificacions d’obra a l’empresa responsable de construir l’IES Josep Iborra, tractaré en este, la reivindicació històrica dels ajuntaments valencians en quant al seu deficient finançament, així com l’injust i insuficient finançament que rebem els valencians del govern de l’estat espanyol, quan acabem de conèixer el projecte dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al pròxim any de la mà del Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, aquell amb qui el nostre President, Alberto Fabra, volia gitar-se, segons ell mateix va dir. Serà per això, perquè no va ser una gran nit, que el govern de Mariano Rajoy ens ha tornat a castigar, com ve sent habitual en els PGE que cada any suposen una nova retallada als diners que ens corresponen als valencians, un càstig, que patirem més encara els benissers, ja que a la variant de Benissa, promesa fa uns dies pel President, li han assignat una quantitat ridícula.

Uns PGE 2014 on l’estat espanyol invertirà sols 605,8 milions d’euros en les comarques valencianes, el que suposa un descens del 8,15% respecte a l’any anterior. D’acord amb estes dades, l’Estat invertirà només el 6,2% del destinat a totes les comunitats autònomes, front als 659,55 milions que ha dedicat enguany al País Valencià (53,75 milions més que en el pròxim any). I es que els valencians continuem a la cua de les inversions estatals en els últims PGE. Només si excloem les comunitats insulars i les forals, ostentem, una vegada més, i van molts anys, tant en governs del PSOE com del PP, el privilegi de ser l’autonomia que menys inversió per habitant rep de l’estat espanyol.

Si, als valencians ens agrada ofrenar, però tant? Si ens fixem en altres comunitats autònomes podem comprovar com Andalusia tindrà quasi el triple de diners, Galícia més del doble i Astúries i Madrid, per exemple, 300 milions més. O siga que de Poder Valencià a Madrid, res, no pintem Fabra, vull dir fava. Perquè recordem que a principis del passat mes de setembre, el President, Alberto Fabra i el vicepresident del Consell Pepe Císcar, seguint ordres directes del Ministre Cristóbal Montoro, van retirar voluntàriament la reforma estatutària plantejada al Congrés dels Diputats de Madrid que ens ha fet perdre a les valencianes i valencians vora 500 milions d’euros en el pròxim any 2014.

I més dades contundents, segons l’informe sobre “Criteris i propostes per a un nou sistema de finançament autonòmic” que ha elaborat recentment la comissió d’experts designada per les Corts Valencianes, l’infrafinançament que pateix el País Valencià ascendeix a 10.918 milions d’euros, als quals cal sumar 2.500 milions de càrrega financera derivada pel major endeutament del dèficit acumulat. I es que la discriminació que patim els valencians en el repartiment de fons de l’estat, finançament i inversions directes, ve de molt lluny. En els últims tretze anys, amb els governs de José Maria Aznar i de José Luis Rodríguez Zapatero l’espoli a les arques valencianes, suma com ja hem dit, vora 13.500 milions, als que cal afegir altres 6.100 en retalls d’inversions tal com assenyalen en altre informe recent de la Càmera de Contractistes de la Comunitat Valenciana. Dades que ens porten a que cada valencià dega 5.900 euros per la falta d’este finançament estatal, el que suposa el 30% del Producte Interior Brut (PIB) estatal, el major de totes les comunitats autònomes.

I si afegim que els valencians obtindrem 53,87 milions d’euros dels Fons de Compensación Interterritorial, només un 12,7% del total, el que representa una caiguda del 26% respecte al pressupost de l’actual exercici, quan ens assignaren 72,83 milions d’euros, el 12,9% del total, les xifres són encara més escandaloses.

Si parlem d’inversió relativa a la província d’Alacant, els PGE del 2012 i 2013 ja van patir una reducció del 53% respecte al de l’any 2011, enguany són només de 215,8 milions d’euros, amb un retall respecte a l’any anterior del 15,8%.

I és que amics, per a rebre un bon finançament ens cal plantar cara a Madrid, i exigir el que és nostre, i això només poden fer-ho partits com Compromís que només rep ordres dels valencians, mai un President de la Generalitat Valenciana, siga del PSOE o del PP, serà capaç de demanar el que ens correspon al govern de l’estat, mentre siga d’un partit centralista no tindrem eixa oportunitat, i això només podrem evitar-ho si votem en trellat i valentia a les pròximes eleccions.

I amb eixes tristes i lamentables xifres i dades tanque aquestos dos articles d’opinió, quan s’acosta el 9 d’octubre, la diada de tots els valencians, el dia que ens identifica com a poble, com a regne, com a país. Mal finançat, espoliat i pitjor gestionat, però un poble viu i amb futur, gràcies a la força de tots vosaltres, que com jo, encara resistim i no ens resignem a desaparèixer. Un dia, aquest 9 d’octubre del 2013, 775 anys després de l’entrada del rei Jaume I a València, al nostre cap i casal, una diada que espere siga el preludi d’aquell dia en que es complisca la genial frase del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, figura que recordem i homenatgem cada setembre la Coalició Compromís a Benissa; Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot.

*Francesc Xavier Tro és el portaveu del grup municipal Bloc de Benissa – Coalició Compromís a l’Ajuntament de Benissa.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/