L’ombra d’Iborra, per Joan Carles Girbés

Després de més de 20.000 milles i quasi huitanta dies de regata la Barcelona World Race no ha perdut gens ni mica d’emoció en els llocs capdavanters. La lluita pel primer lloc i pel tercer s’ha intensificat en les últimes hores a causa de les calmes equatorials i a una zona de transició davant de Salvador de Bahia. En aquesta última batalla pel podi, l’Estrella Damm ha efectuat els grans avenços, tornant a marcar el millor registre de la flota en 24 hores. El vaixell català patronejat per Alex Pella i Pepe Ribes ha recorregut 381 milles, el que significa una mitjana de gairebé 16 nusos, tot i que l’apropament a la zona de transició de vents està disminuint aquesta velocitat en les últimes hores. La retallada respecte el Neutrogena i el Renault Z.E. ha sigut espectacular i Ribes i Pella estan ja a menys de cinc milles del quart lloc i 155 del tercer, quasi la meitat de la distància que els separava fa només un dia.

Així les coses, gaudint del vent en popa, no és estrany que els ànims a bord de l’Estrella Damm estiguen alts, no només per la retallada de milles, sinó pel plaer que ofereix la navegació en aquestes condicions: “Hui ha fet un d’aquests dies en què navegar et dóna molt més que gaudir”, escrivia Pepe Ribes ahir per la nit. “Sembla que estem en els alisis del NE baixant Canàries per avall. Anem amb spi, trinqueta i major sencera, amb vent del SE de 20 a 25 nusos, amb les onades per l’aleta quasi alineades i en les quals el vaixell no para de planejar una rere l’altra tot el dia. Es porta quasi amb una mà, és un gust”.

El patró de Benissa descrivia la distribució del pes que els ha ajudat a menjar milles davant dels seus rivals: “Portem el pes màxim darrere, amb totes les veles a la part central del vaixell i el tanc de llast de popa ple”. “Aquests dies de popa, amb velocitats de 17 a 24 nusos, creen afició … el pitjor és que nosaltres ja estem prou aficionats a això, el bo seria que ho pogueren veure des de casa com vola la Perla (l’Estrella Damm)” , prosseguia el patró.

L’ascens a latituds més càlides està beneficiant també els ànims a bord del vaixell català: “Estem ja d’estiu total, encara que en coberta cal el vestit d’aigües per les clavades de proa. La temperatura de l’aigua és de 27 graus i dins del vaixell també hi ha 27 graus”, explicava Ribes.

Un racó per a sibarites enmig de la mar

Els patrons de l’Estrella Damm gaudeixen en aquests dies no només de navegar ràpid, sinó de menjar com mai, ja que estan aprofitant per donar bon compte dels plats especials per alleugerir pes a bord de cara a les calmes. Al cap i a la fi, Ribes i Pella cremaran tota aquesta energia: “Hui hem començat a alleugerir una mica el vaixell, començant pel menjar dels dies “gourmet”, a veure si envie un vídeo… m’estic començant a preocupar quan em veig mirant al fons dels sobres de menjar i xuclant l’embolcall. Vaja, que si tinguérem pa el sucaria tot sobre el plàstic”.

Esperit de combat

L’ànima aventurera de Pepe Ribes es feia protagonista al final de la seua bitàcola, en què feia broma sobre l’atac als seus rivals: “Arribem ja a latituds on els pirates patapalo com jo ara mateix (en referència al seu menisc trencat) ja estem a casa. No cal fer molt de soroll: tenim botí a babord i estribord … els volem tots però primer a veure si ens posem crema a les mans”.

Classificació provisional Barcelona World Race, 16 març 2011 14.00 GMT (15.00 hora catalana):

1. Virbac-Paprec 3
2. Mapfre, a 166,6 milles del líder
3. Renault Z.E., a 913,8 milles del líder
4. Neutrogena, a 1.066,1 milles del líder
5. Estrella Damm, a 1.070,8 milles del líder
6. GAES Centres Auditius, a 2.176,3 milles del líder
… Fins a 10 vaixells en regata
La modèstia i la discreció són dues qualitats que els valencians no ens podem permetre el luxe de practicar. Presoners dels excessos verbals dels professionals del titular que esbomben els mitjans afins a una ideologia determinada,
les reflexions dels nostres millors intel·lectuals acostumen a passar del tot desapercebudes, per a vergonya col·lectiva. Aquest balafiament de la matèria grisa del país ens aboca a la reivindicació constant de personalitats de la vàlua de Josep Iborra, un “homenot” humil i d’una gran humanitat que malauradament va morir dijous passat.

Assagista, crític, narrador, activista cultural, prologuista, conferenciant, jurat en certàmens literaris, professor, lector… En una societat captiva d’etiquetes, resulta difícil condensar en una única paraula la intensa tasca desenvolupada per Iborra en la defensa i dignitat dels trets identitaris del nostre país. Al pròleg de Paràboles i prou, el professor Francesc Pérez Moragon remarcava el seu treball com a crític literari. “Iborra ha escrit les més agudes anàlisis sobre la nostra literatura després del 1970”, hi deia, i en aquest sentit quedem orfes de la seua opinió sensata i fonamentada que ajudava escriptors i editors a esmolar la punta al llapis.

Com que el millor homenatge a un escriptor que ens deixa és llegir (o rellegir) i reivindicar la seua obra (i Iborra ha deixat un bon reguitzell d’escrits dispersos al llarg de la seua vida), aquest cap de setmana m’he retrobat amb Inflexions, un llibre que irradia la personalitat de l’autor benisser i deixa constància, mitjançant textos breus i aforismes que ell mateix definia com un “jo m’ho paste, jo m’ho cuine”, dels seus interessos múltiples i de la curiositat quasi infinita que manifestava. Hi parla abastament de la vida (“Viure és perdre el temps”) i la mort (“Un colp baix de la vida”), ironitza sobre l’ambient literari (“Els filòsofs ergotitzen. Els poetes egotitzen”) i ens recorda que no hem de callar-nos cap interrogant que ens inquiete: “Sí, almenys una vegada en la vida cal plantejar-se les grans qüestions, encara que durant aquesta exploració calga alçar una pedra que amaga un escorpí”.

Plantejar-se-les, compartir-les i provocar el debat són funcions atribuïdes als intel·lectuals. A la resta ens pertoca matisar-les, rebatre-les o assumir-les com a pròpies; però mai silenciar-les ni, sobretot, ignorar-les.