Inici » Notícies » Opinió

La por i els “mass media”, per Fernando López Corsi

2 de Desembre de 2011 Un comentari
Por (foto del flickr de Meredith_Farmer)

Por (foto del flickr de Meredith_Farmer)

La por, és una emoció o sentiment davant alguna cosa que creiem ens pot fer mal, és en definitiva un mecanisme de defensa de l’ésser humà davant amenaces externes

És ben sabut pels grans aglutinadors de poder polític al llarg de la història de la humanitat que la por és un mitjà molt apetitós per poder dirigir la massa social.

L’Església Catòlica, en particular, sap millor que ningú l’impacte que ha tingut durant segles i segles i la quota de poder que li ha otorgat la por a l’Infern, o als càstigs per part de la Santa Inquisició a una població ignorant i estigmatitzada.

Les monarquies absolutes per la seua banda, s’han servit dels càstigs físics de tot tipus com a forma de generar por i submissió.

Com conjugar la presència dels mass-media dirigits pels grans nuclis de poder, i aquest sentiment tan primitiu per obtenir un sucós benefici?

Molt simple, inferint a la població amb l’amenaça d’un mal, mal caracteritzat i maquillat a l’antull de la causa de torn.

El bombardeig propagandístic es produeix sistemàticament durant tota la jornada durant un nombre a determinar de dies, des del programa de debat matutí, i com no, pel “buque de insignia” de la manipulació que són els telediaris en les seues diverses edicions.

Fins i tot i per si fora poc, la pel·lícula del dia, podrà anar dirigida casualment a tractar el tema que ens pretenden vendre. El cinema sempre ha sigut un arma propagandística de primer nivell.

Què ens venen?

Un mal, un terrible mal imminent i sobretot, quasi inevitable, que el ciutadà només pot pal·liar parcialment o a través d’un mecanisme únic (p.ex: vacunació en el cas de les “pandèmies mortíferes” dels ultimns anys o suport a una intervenció militar en un país llunyà).

Altres actes característics són l’estigmatització social de minories o grups nacionals, com a exemple autòcton el tracte de molts mitjans de comunicació estatals cap a notícies de Catalunya, o la menció puntual de delictes on només es menciona la nacionalitat del delinqüent si aquest és estranger.

Què busquen?

El principal objectiu d’aquests venedors de por, és poder justificar accions polítiques en el propi estat o a l’estranger, demanant el sempre important suport popular.

Un subjecte espantat, està molt més predisposat a acatar mesures “imprescindibles” per a la destrucció d’una amenaça creada en laboratoris mediàtics.

De fet una població amb por pot actuar amb violència o arribar a exigir als poders públics que actuen violentament.

Un altre objectiu, ocultar o distraure d’altres problemes més importants als ulls de la societat, com la pobresa, Guerra, atur, conflictes socials o altres excessos.

Tots, com humans, patim temors.

Però tot i això, per ser més lliures davant la por transmitida pels mitjans, la qüestió rau en saber controlar aquesta por, utilitzar la racionalitat el màxim que puguem, i sobretot formar-nos intel·lectualment i culturalment, ja que la ignorància és la millor aliada de les pors.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Un comentari»

  • Joan B. Gandia ha dit:

    Completament d’acord amb el teu article, però crec que hauries d’haver destacat la gran por que aprofiten aquests dies: la por a perdre el treball. Es deixa caure tot al llarg de l’article però cal dir-ho clarament.

    Quina por més gran, sinó eixa? La por a perdre la independència econòmica, la llibertat de decisió, la dignitat i el fet de sentir-se útil. Milions i milions de persones que no gosen alçar la veure i disposades a pegar la cabotada de cap a qualsevol decisió que supose pèrdua de drets i de capacitat econòmica barat a no perdre el treball, tot i que siga cada volta més precari.

    I com bé dius, els mass media ajuden. La xifra d’atur obri els telediaris amb la seua escalada meteòrica, els polítics de comunitats veïnes (i la pròpia també) anuncies retallades en serveis bàsics, s’anuncia que Espanya ho ha fet molt malament i no eixirem ni en 10 anys, que hem viscut per damunt de les nosaltres possibilitats i cal pagar-ho. Qui és resisteix en esta situació a fer valdre la llibertat i denunciar les injustícies?

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/