L’agricultura de Teulada, és el sector dèbil de la seua economia des de fa unes dècades ençà, i com a tal maltractat. Per a més INRI, els depredadors del territori, en una d’eixes cabrioles històriques i hipòcrites, han adoptat com a reclam turístic la imatge del paisatge en terrasses, els riu-raus i naies, alhora, han anat devastant el territori amb urbanitzacions a tort i a dret.
El llaurador i el propietari de xicotetes extensions de terra, té la sensació des de fa molts anys de que el seu treball és menyspreat i que altres han fet el negoci a la seua costa, amb la palmadeta a l’esquena. No li falta raó. I a continuació pensa, per què no pot beneficiar-se ell, vendre la terra i viure amb un poc de tranquil·litat després de tant de temps patint.
Tanmateix molts llauradors i xicotets propietaris no venen per voler, no voldrien abandonar la terra, els agradaria que el seu treball fora reconegut i estiguera ben pagat. És un treball creatiu i abnegat que viuen amb passió i insatisfaccions. Hi ha llauradors identificats amb el seu treball, lliure i arrelat al medi, uns pocs compromesos en una lluita activa per la pervivència física de la terra i el seu futur com a sector i espai productiu, i encara zones en cultiu i exercint funcions econòmiques, relacions humanes i intercanvis biològics.
El terme de Teulada és incomprensible sense els tossals i les comes abancalades. Durant segles així ha estat. El territori on es troba, ha sigut transformat, culturitzat i conreat generació rere generació. El paisatge de conreu que hui veiem s’ha anat formant al llarg dels anys, a poc a poc, sense deixar constància de qui ha estat l’autor de l’obra ni la data de la seua execució.
Cal pensar però, que aquest paisatge d’abancalaments amb marges de pedra en sec es van començar en temps immemorial, qui sap si pels àrabs o pels primers pobladors cristians desprès de la reconquesta, i han anat creixent fins a mitjans del segle XX.
Els màrgens de pedra seca, permeten utilitzar per l’agricultura terrenys amb pendents originals molt pronunciades. Els bancals resultants d’una transformació en terrasses aprofiten millor l’aigua de la pluja i eviten la pèrdua de la capa de sòl fèrtil, el perill d’erosió i desertització. D’altra banda, l’espai que es perd és inferior al dels abancalaments fets amb ribassos.
El marge de pedra en sec té el gran avantatge sobre altres construccions de ser elàstic i permeable. D’altra banda les acumulacions d’aigua solen ser els grans enemics d’aquestes construccions, però la pedra en sec permet un drenatge fàcil de l’excés d’aigua i absorbeix les xicotetes sobre-pressions degut a la seua elasticitat.
En el sentit longitudinal els marges solen seguir el traçat de les corbes de nivell perquè és la solució que requereix el mínim de moviment de terres quan es fa l’abancalament. En conseqüència, als llocs on la pendent transversal del terreny original era més elevada, els bancals queden més estrets i on la pendent era escassa queden més amples.
Els abancalaments conformen un sistema de regulació hídrica realment efectiu i que podem dir que funciona a la perfecció quan el ritme d’èpoques seques i èpoques plujoses és regular i equilibrat. Grans sequeres o grans avingudes d’aigua són els principals enemics de l’estabilitat dels marges.
En el cas de les terres que s’han anat abandonant, una vegada s’ha perdut l’ús agrícola dels terrenys abancalats, els màrgens continuen jugant un paper fonamental ja que eviten l’erosió i faciliten la reaparició de forma espontània d’una coberta vegetal similar a la que hi havia abans de treballar. Es molt possible que després, amb el temps es vagen esmunyint els murs, però de moment ja han fet el seu paper tot just en el moment més crític que és el de deixar-ho erm.
En els darrers temps, el tracte de una part del poble i dels governants amb el seu entorn agrari ha estat una crònica de desvalorització, destrucció i trivialització.
Pero eixe procés, ja en marxa, s’ha activat a causa dels darrers episodis de pluges els quals han originat nombroses solsides dels màrgens, solsides que la economia d’un nombrós grup de propietaris de bancals, no pot fer front.
Les administracions públiques: ministeris, conselleries i ajuntament han fet cas omís del greu problema que ens ve al damunt i la passivitat és total alhora de presentar solucions. L’Associació Valenciana d’Agricultors denunciava fa uns dies, que els danys en els bancals no han estat reparats i calificava la situació d’indignant que demostrava el “fracàs de la burocràcia”.
A hores d’ara encara no s’ha fet res, res no perdó, l’ajuntament de Teulada concedeix la gràcia de suprimir la fiança en el pagament per la llicència d’obra, quan vas a sol·licitar el permís per a restaurar els marges. Però la resta -la taxa i l’impost de construccions- ja siga en funció del pressupost presentat o dels índexs o mòduls, es manté immutable. Així mateix amb l’agreujant d’haver d’esperar un mes (mínim) per tal de rebre la llicència que atorga el permís.
És bastant contradictori que un alcalde com el de Teulada -que ha dut endavant una agenda 21- de sostenibilitat ambiental, de protecció del paisatge condemne amb una taxa, a totes llums indigna, aquelles persones que mantenen, amb molt d’esforç, un patrimoni cultural i ambiental en perill d’extinció.
L’ajuntament té ara l’ocasió de tractar amb respecte l’entorn agrari del seu poble i rectificar la seua hipocresia i la escassa sensibilitat. D’entrada, la supressió sine die de qualsevol impost/taxa per l’obtenció de la llicència d’obra referida a la restauració de marges de pedra seca en terrenys de vocació agrícola.
D’altra banda gestionar amb les tres administracions responsables (local, autonòmica i central), la posada en marxa de manera URGENT, d’una compensació directa als afectats mitjançant ajudes directes a les explotacions afectades, independentment de disposar d’una assegurança agrària, conforme a una valoració de pèrdues en la corresponent inspecció oficial.
En poques paraules no es tracta només d’una gran oportunitat sinó d’una exigència que ens ve marcada pel deteriorament accelerat de l’espai agrícola, i que cal gestionar correctament perquè els seus impactes no siguen negatius. Així mateix, la diversificació de l’economia local ajuda a evitar riscos i és la garantia pel futur del treball, i una alternativa sostenible més al monocultiu de la rajola.