El negoci de l’aigua embotellada. El medi ambient amenaçat, per Vicent Ibañez

Este estiu, dos articles sobre l’aigua embotellada han cridat la meua atenció. Ambdós articles es referien a la moda de beure aigua embotellada i de considerar que  l’aigua de l’aixeta és de pobres.

El consum d’aigua embotellada a Espanya ha augmentat en l’última dècada un 67%, i som el tercer consumidor de la zona EU, per la qual cosa el resultat és la producció d’un residu de 5.000 milions de botelles de plàstic, que és el material més habitual.

A Espanya, l’aigua de l’aixeta, generalment és de semblant qualitat que la que se’ns puga oferir embotellada. En alguns casos, l’aigua embotellada ho és de la xarxa pública. El Reial Decret 149/2003 de 7 de febrer, pel que s’establixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, establix la periodicitat de controls i paràmetres permesos.  Generalment estos criteris es complixen, i en la nostra comarca de la Marina Alta, en l’actualitat, no existeixen excepcions de consum,  autoritzades pel Ministeri de Sanitat, sent a través del SINAC-Sistema d’Informació Nacional d’Aigües de Consum,  on es valida i té coneixement de la salut de l’aigua de consum.

L’Ajuntament de Benissa, mitjançant el Servei Municipal d’Aigües Potables, realitza els controls establerts pel Reial Decret, complint els paràmetres i publicant les dades en el SINAC.

La recomanació mèdica que es bega molta aigua,  entre un litre, i un litre i mig diari,  l’etiqueta de mineral, i la busca de la recuperació d’uns hàbits més saludables, fa que es busque un producte que a l’estar embotellat presumim és natural i per tant de tota confiança.

No pretenc amb este article, criticar el paper de l’aigua embotellada en l’actualitat. Però, acostant la brasa a la meua sardina, no tinc un altre remei que llançar un senyal d’atenció, perquè cada usuari i consumidor, valore si li és rendible pagar per mil litres d’aigua 2.000 euros en aigua embotellada, front 0,50 euros  per cada 1.000 litres d’aigua de qualitat semblant. Les multinacionals Danone i Nestlé, líders en la comercialització de l’aigua embotellada, acaparen el mercat amb diferents marques, 77 en el cas de Nestlé. L’atenta lectura de les etiquetes,  ens dóna idea de la vertadera “qualitat” de l’aigua, si és mineral o simplement aigua tractada, és a dir, aigua de l’aixeta embotellada.

Quan es plantegen pujades en el preu de l’aigua, o la factura de l’aigua domiciliària puja més d’allò habitual, les queixes i reclamacions es multipliquen, sent per un altre costat capaços de pagar un dineral per l’aigua embotellada.

A tot açò, no ens parem a pensar que, l’aigua de l’aixeta, que en este article defenc, té semblant qualitat a la que comprem en el supermercat, i l’estem usant per a: la neteja de la vaixella, llavar la roba, llavar-nos les dents o estirar la cadena, que segons perquè, seran 6 o 9 litres d’aigua de qualitat llançada al submón de l’aigua contaminada. Ningú s’imagina usar les botelles d’aigua com a alternativa a estirar la cadena del WC.

Hui en distints llocs  del món es multipliquen la iniciatives per a conscienciar que l’aigua de l’aixeta és sana, a Paris, l’ajuntament regalava una botella buida per a omplir d’Eau de Paris. Roma, San Francisco o Sant Sebastià regalaven una gerra.

Per això, deixem la paüra a quedar com “de mala mort” i demanem aigua de l’aixeta,  demanem-la fresqueta,  i com fa Arzak,  ens la serviran amb gels.  Amb la mateixa composició i en igualtat de condicions, però molt més barata, reivindique el consum de l’aigua de l’aixeta per a la beguda perquè és saludable, barata i ecològica.

* Vicent Ibañez és responsable del Servei Municipal d’Aigües Potables de l’Ajuntament de Benissa.