Inici » Notícies » Opinió

Carta oberta al notari, per HJ Van Bel

27 de febrer de 2006 No hi ha comentaris

Pel seu interés reproduïm aquest article aparegut al blog Coma del pou:

“La casa, la nostra llar, és un lloc sagrat. Tocar-la és ofendre cadascun dels seus habitants, i a la societat per ella mateixa!”

Li escric perquè és un expert en lleis i transaccions immobiliàries. O, com diu el seu segell, un “notari de l’il·lustre col·legi de València”.

Tinc problemes i dubtes sobre la llei, o almenys sobre l’aplicació d’aquella. Estic segur de malentendre’l perquè sóc belga, un ciutadà europeu com ho és vostè, i encara que faig tant com puc per parlar l’espanyol, m’ha de fallar perquè el que llegisc en el seu document oficial (acta) em sembla tan ple de falsedats, errors i senyals de corrupció que ha de ser que m’equivoque.

És per això que li escric aquesta carta oberta perquè sé per endavant que vostè em corroborarà que estic equivocat; que aquest document oficial (acta) segellat per vostè ni conté mentides, ni errors i que vostè i els seus clients han procedit en plena concordança amb totes les lleis vigents i que, per descomptat, no existeix cap mena de corrupció en les institucions locals.

Confie que vostè es prendrà encara que siga una part del temps que m’ha costat escriure aquesta carta, per a posar les coses com han de ser, posar-les en el seu lloc perquè, des que ens van lliurar els seus comunicats sobre l’atac contra la nostra propietat i els drets humans més essencials no hem pogut dormir tranquil·lament. Sabrà que les altres víctimes pateixen del mateix insomni.

No solament se’ns va el dia sencer en l’intent d’escapar d’un tal malson que no puc sinó anomenar “robatori legalitzat” – de per ell mateix una contradicció; en el que ens queda del dia som entrevistats per premsa i TV tant nacionals com internacionals perquè ningú pot creure el que escolta.

Com vaig dir dalt, la meua equivocació ha d’estar total doncs fins i tot aquests periodistes i equips d’investigació televisiva i de la ràdio estan contant les mateixes mentides – a pesar de rigoroses perquisicions pròpies. Estic confús, ho admet.

Com a iniciador, o almenys part essencial en el procés on figura el seu nom i el seu títol com a notari de l’il·lustre col·legi de València, estic segur que vostè rebutjarà enfàticament les versions periodístiques i les rectificarà d’una vegada per sempre, per a tots.

Heus ací els nostres punts de vista del robatori de terra de què som víctimes:

És vostè part cardinal d’un procés avançat contra la Coma del Pou per una mercantil cridada “Urba-Benissa SL”; sabrà, clar, que el seu capital social és de 3000 euros, amb pèrdues en el seu primer any.

Succeeix que aquest projecte ha estat qüestionat internacionalment, i no solament per incomplir lleis espanyoles i europees. Ha atret l’atenció de la tele, premsa i ràdio a nivell local, nacional i internacional.

Tots coincideixen que, a part de ser un atracament a drets humans inalienables, constitueix un increïble, veritable malson per a les seues víctimes la lleialtat de les quals al sistema legal espanyol de registre, cooperació ciutadana, pagament d’impostos i altres és corroborable.

Urba-Benissa té un representant per complir la legalitat. L’home darrere de la mercantil és un constructor de l’àrea ben conegut per tindre excel·lentíssimes connexions amb ajuntament, polítics i constructores. Infame, podria pensar-se, és en canvi el que la ciutadania comenta d’ell i inclouen fins a frau urbanístic.

Tenint una casa per a la seua família, està vostè en posició perfecta de jutjar que aquest lloc on vostè i els seus familiars viuen, mengen, dormen i, per què no, festegen – és sagrat. Tenen dret que això es respecte, contra vent i marea. Voldrà viure allà en pau i felicitat.

Per això, les notaries preparen tots els documents necessaris per a donar-los aquesta seguretat i legalitat de la seua compra de casa. Per això mateix considere el seu treball, senyor notari, el d’un cavaller de la llei, oficial, neutral, assegurant-se que tot el que signe siga legal en un cent per cent.

I així, la gent fa i farà l’impossible per aconseguir-se una casa, i per a viure en ella indefinidament. Així mateix ho vam fer. Treballàrem anys rere anys per a restaurar la nostra finca centenària, completant-la amb portes i accessoris antics, pis de fang del segle XVIII i columnes autèntiques, i tot comprat a Espanya. Estem orgullosos del que assolírem; creiem que Benissa se’ns va unir perquè la casa i la vall que l’envolta figuren en una sèrie de fullets turístics que distribueix l’Ajuntament de Benissa. Ho considerem un patrimoni cultural de Benissa i la Costa Blanca. Tan encertadament diu l’Ajuntament: “Benissa, un model d’excel·lència urbanística i cultural”. I malgrat tot això, vostè es va prestar a legalitzar l’atracament a aquest patrimoni que aprofita que el cadastre perdera molts registres autèntics. Com explicaria d’altra banda que Urba-Benissa plantejara posar una nova casa exactament on està la nostra casa centenària, i unes altres 103 al seu voltant…?

Imagine’s el nostre pànic en rebre el seu comunicat només haver començat a entendre que seríem víctimes d’un “projecte” d’una promotora sense escrúpols (veja la seua carta en la meua pàgina web, sota la carpeta de La “implicació del Notari”).

Vostè havia de saber que la LRAU, amb totes les seues bones intencions originals, ha permès ser abusada per part de malintencionades constructores o promotores amb l’única fi de pastar fortunes, desconsideradament. L’excusa ha estat: però la llei (LRAU) ens protegeix permetent infringir fins a lleis superiors tant espanyoles com europees. De nou- això és de per si mateix una contradicció que va comportar que el Parlament Europeu emetera una crítica severíssima. I en no tenir força legal, va passar amb increïble majoria a la Comissió Europea que si que té poder de demanda. Sabrà vostè que els únics que van votar en contra van ser els parlamentaris espanyols del PP: ara tota Europa està mirant-nos: està observant l’Ajuntament de Benissa, i a tot el que haja col·laborat amb injustificables atropellaments contra lleis a l’adherència de les quals Espanya s’havia compromès en unir-se a la UE; d’ací l’ultimàtum que es feu a Madrid per tal que s’oposara a aquestes pràctiques predatòries en sols 3 setmanes.

En la meua ment, horroritzada, veig la seua posició així (però, de nou, sé que he d’estar equivocat per la qual cosa li pregue que m’ho faça saber rectificant el que calga):

Vostè dirà: Una urbanització de 104 cases, multiplique per, diguem tan sols 300.000 euros/casa, per un tant per cent de cada escriptura – BINGO!, quina bona suma de diners, realment colossal, i directament a les arques de la notaria!

A veure, potser que davant aquesta temptació vostè oblidaria feliçment…considerar o controlar que una mercantil de 3000 euros podria invertir, o almenys respondre per, més de 4 (quatre) milions d’euros pel que fa tan sols a la infraestructura – en no ser que aquella mercantil arrancara aquests euros dels mateixos propietaris-víctimes?

S’ha de qüestionar la moralitat de la cooperació amb aquesta pràctica dubtosa i controvertida posant el seu nom i títol de notari de l’il·lustre col·legi permetent a la promotora d’anunciar-lo només un poc abans que la nova LUV acabara suposadament amb els infames abusos sota la LRAU. Vostè ha de saber que fins al Conseller Blasco vol acabar amb “la via notaria” per privar als Ajuntaments del seu consentiment prioritari.

Cal preguntar-se com aquesta mercantil ho ha pogut fer sense posseir un sol metre quadrat.

O almenys preguntar-se, o mes bé constatar que la companyia fantasma descapitalitzada és la recepta segura d’enriquir-se a càrrec d’uns propietaris innocents i, a la primera prova d’incompliment, tancar les seues portes i “desaparèixer del mapa” així com ens faran desaparèixer a molts dels legítims amos de terra i llars. Tots perdem – menys vostè, senyor notari, perquè s’assegurarà del pagament dels seus comptes abans de qualsevol desaparició o fallida del promotor…

Cal preguntar-se alguna vegada que, si la LRAU promovia desenvolupament social, quin podia ser l’interés públic de construir 104 cases per a turistes que afavoririen el constructor, la promotora, la notaria, és clar, i l’Ajuntament de Benissa – l’últim solament a curt termini.

Cal dubtar com Benissa aniria a resoldre els greus problemes d’aigua (coneguts des de fa anys). Serà que vostè obligaria el promotor a posar tancs gegants de reserva a cada casa? Li prohibiria posar piscines, cert? Ah, però qui voldria comprar les cases llavors? Quin problema… Que no se’ns obliden les apagades elèctriques (plou i zass!, se’n va el corrent); tempestes elèctriques? Zass!, se’n va el corrent duent-se amb ella aparells i fins a telèfons. Ah- però vostè obligaria al constructor a posar subestacions a prova d’apagades, cert?? Doncs clar que no, vostè deixa que els nous propietaris es barallen amb la promotora o la constructora – tot això no l’afecta, veritat?

Cal dir que robatoris, atracaments i atacs ja són una plaga coneguda als voltants de Benissa; noves cases d’estiueig solament augmentaran aquest mal social; vaig escoltar dir-li impossible!? o és que això tampoc el toca…

Cal dir que el servei postal es complicarà una mica més (no hi ha servei a domicili, una veritable plaga a Benissa i els voltants, on obliguen els propietaris a posar i pagar bústies llunyanes – per ventura quina llei ho va autoritzar?

Cal dir que hi haurà mes dipòsits de fem en plena natura? – doncs, clar, no aniran a recollir-la de les cases!

Cal dir que s’impactaria dramàticament el balanç ecològic i es perdria una de les mes belles i poques finques intactes de l’àrea? Tant és així que l’Ajuntament posa orgullosament la nostra finca en els seus fullets turístics!

En gairebé tota Europa els notaris posarien cura gelosament de no abusar de les seues funcions oficials en estar embolicats, i donar-li el beneplàcit a aquesta atrocitat.

Tractaré de ser equànime: Mirem els documents – 275 pàgines i plànols; això és més que el que la mateixa LUV sembla tindre!

Primer: És inconcebible per a un país civilitzat que la gent afectada, per a no dir matada, no rebera – i sense cap cost! – una còpia completa del que es convertiria en la seua Espasa de Dàmocles. És inacceptable que a aquestes víctimes no se’ls donara tot un paquet, amb luxe de detalls perquè saberen amb certesa quina quantitat de terra es pretén llevar-los i, damunt d’això, les sumes exorbitants que cal pagar a la promotora.

A més i naturalment, cada propietari té dret a rebre una explicació detallada, oral i escrita, de com l’afectaria l’aplicació unilateral de la LRAU (o la LUV) mitjançant un “PAI” que falla fins a reconèixer que existeixen cases que duen dècades, o com en el cas nostre, són centenàries.

Sobretot, senyor notari, cada afectat té el dret inalienable de saber quins són els seus drets i recursos.

Pel contrari, vostè va optar per maltractar-nos, i a pesar que encara que som víctimes també som clients seus! En fer-nos esperar (veja els detalls en la nostra pàgina web) encara que havíem pagat anticipadament, en metàl·lic, per obtindre una còpia completa de l’infame “projecte”; i això que arribem fins a un dia després que vostè ens havia promès el lliurament complet per a aquesta data. Res no estava fet, i damunt vostè va tractar d’intimidar-nos dient que, de tota forma, el cost sobrepassaria els 1.000 € (mil Euros!).

Bò, ja sap vostè, que nosaltres insistírem en la nostra còpia completa; i ho aconseguim per molt menys que aquells “més de mil” encara que més dels 300 que la seua secretària ens havia anticipat.

Ara bé: Llegir aquest “projecte” és una experiència increïble i bé mereix ser publicat en la nostra pàgina web per a informar i previndre altres víctimes d’abusos sota la LRAU o la LUV. És lectura mandatària!

Una caixa de Pandora plena de mentides, falsedats, corrupció, maltractament de llei i drets humans dels més elementals, a altres de constitucionals.

Potser li escriga més, més endavant. Ara com ara estic frustrat, amb ràbia i massa disgustat per a seguir escrivint.

Mentrestant lamentaria si la meua carta li furtara un poc de son. Sàpia que nosaltres tampoc hem pogut dormir una sola nit tranquil·lament des que vostè ens va enviar aquella carta. Afanye’s a contestar i tornar-me la tranquil·litat en fer-me comprovar la meva visió i punts de vista equivocats.

Són més de les 6 de la matinada, vaig passar la nit sencera escrivint-li encara que les meues mans em tremolen. Fugint d’aquell malson, vaig començar construint una caseta ací a Bèlgica, a les 8 aniré a reiniciar les tasques; fa fred i és humit. Però almenys em sent segur d’atacs contra la meua propietat o persona.

En l’afecció dels trastorns al voltant de la Coma del Pou m’urgia eixir d’Espanya com abans millor; de sobte ja no semblava aquell famós regne digne de respecte, orgullós per un passat gloriós i anant cap a un futur millor com a digne membre de la Unió Europea.

Jo – igual d’orgullós de ser un Europeu a Espanya com tants espanyols a la resta d’Europa, ara com ara solament estic repugnat per les atrocitats patides.

En tot això, i sense oblidar l’impacte pecuniari que això ens significaria, fins i tot hem hagut d’escoltar d’algú, d’alt rang, amenaçant-nos amb: “Més val que paren això – o…”.

Així que fins a això…

Hi ha una llum al final del túnel: a través de la nostra desgràcia vam conèixer gent valuosa, de totes les nacions; uns altres que pateixen del mateix trauma. Uns altres que s’han unit a la nostra causa sense que l’hi ho haguèrem de demanar.

Quin gust és això.

Sincerament,
HJ Van Bel

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/