Ànimes, cervells i ferreteria, per Maruja Torres

Pel seu interés reproduïm aquest article d’opinió aparegut al diari EL PAIS el diumenge 17 de desembre de 2006:

Tinc a les meues mans dos objectes relacionats amb l’estructura del cervell. Amb l’esquerra sostinc l’últim llibre del divulgador científic i patró de les felicitats possibles, Eduard Punset: “L’ànima està en el cervell”, aquest és el seu títol, i, com sol succeir amb les obres d’aquest plàcid autor, resulta d’allò més il·lustratiu i reconfortant.

Però en tot el llibre de Punset -que analitza des de les claus emocionals fins als mecanismes del psicòpata, passant per la pròpia funció neuronal de protegir el seu estoig, és a dir, l’individu on el cervell habita- no he trobat una sola pista que em duga a comprendre el segon objecte, que tinc a la mà dreta, i que passe a descriure’ls a continuació.

Es tracta d’un xicotet calendari de cartera -pot així acompanyar-te a totes bandes- per a l’any 2007 que es reparteix graciosament als clients per part de la important empresa Bonaire Ferreteria, amb delegacions a Dénia, Benissa, Calp i El Poble Nou de Benitatxell (empresa que disposa d’una pàgina web bastant acurada, amb moltes entrades a Google i que fins i tot té un cap de Recursos Humans), en el revers dels quals figura el dibuix d’un cervell amb els seus corresponents compartiments i indicacions. No estem parlant de qualsevol cervell, amic Punset i amics i amigues en general. El Calendari Bonaire 2007 està específicament dedicat al “cervell de la dona”, i si vol vosté posar-se en contacte amb mi li facilitaré una fotocòpia, car sens dubte abismarà els seus coneixements científics amb idèntica contundència a aquella amb què ha desorbitat els meus.

Per exemple, sabia vosté que una part gens menyspreable de la nostra xicoteta massa encefàlica -femenina, insistisc- la dediquem a pensar en sabates? Que la zona central l’ocupa l’aparell generador de mals de cap? Coneix els nostres sectors compres compulsives, sensors per a detectar or i per a obsessionar-nos amb aniversaris i naixements? Ignorava que tenim el centre neteja de vàters tan reduït, pobretes, com el de conducció de vehicles i com la glàndula d’iniciativa en el sexe? Per fortuna el nostre cervellet -sempre segons el gabinet del doctor Bonaire- dedica gran espai al centre del rumor i la tafaneria, a Parla, Parla, Parla; mostra bastant bon olfacte per a tot el que brilla i gaudeix d’un bon reducte de memòria per a telenovel·les. De la grandària de la glàndula Ja t’ho vaig dir tampoc ens podem queixar.

Enlluernadora, no és cert? Vosté vinga convidar savis mundials al seu programa Redes, vinga escoltar les seues anàlisis i descobriments, vinga divulgar-los per al nostre bé… I mentrestant a la costa alacantina, en l’interior d’una il·lustre ferreteria que assorteix a les millors -ai- immobiliàries s’estava produint un tremend brain storming, un xoc sublim entre FAES, Torrente i Zaplana destinat a introduir en la butxaca de tot baró -pot ser que alguna dona ho haja acceptat amb un somriure còmplice- aquest missatge masclista sobre la superioritat de la clientela masculina.

La persona que m’ha enviat el calendari és un home ofés perquè una “important cadena regional de ferreteria i bricolatge” distribuïsca semblant disbarat. Em demana que ho denuncie. Bo, estimat Enrique -quina lletra més bonica la seua-, no penso fer-ho. No vull que aquesta mostra sincera i honesta de la involució Bonaire Sense Complexos es veja soscavada pel pensament caduc d’uns quants progres ressentits.

El millor que podem fer és felicitar l’empresa per la seua valentia i desimboltura en l’ús de la llibertat d’impressió. És per això, per a congratular-los, pel que escric aquest article i també per a pregar encaridament als lectors i lectores que es precipiten a donar-los la seua personal enhorabona utilitzant la seua adreça electrònica pública, correo@ferreteriabonaire.com, o bé telefonant al seu número de telèfon públic per a ofertes i comandes: 965730392.

Quin gust em produeix posar en pràctica els meus millors sentiments cap al proïsme, emanats sens dubte -no és així, amic Punset?- de la neurona de l’esperit nadalenc.