Una empresa saudita amenaça la Marina Alta amb un allau de parcs eòlics

El veïnat de nou municipis de la comarca de la Marina Alta –Gata de Gorgos, Teulada, Dénia, Alcalalí, Orba, Benidoleig, Senija, Llíber i Benissa– rep amb preocupació les notícies de l’arribada d’una allau de parcs eòlics. Estan a favor de les energies renovables, però no a qualsevol preu. Per ara, una empresa amb seu a Riad (l’Aràbia Saudita), Alfanar, ja ha presentat el projecte als ajuntaments de quatre municipis –Benissa, Gata de Gorgos, Teulada i Dénia– i s’espera que arriben noves propostes a la resta de localitats. Es tracta d’una constructora elèctrica que disposa d’una notable presència a l’Estat espanyol des de l’any 2017, quan va crear una domiciliació a Madrid —Alfanar Energía España SL—; així com en l’àmbit internacional, especialment, a l’Orient Mitjà, el nord d’Àfrica i nord-oest d’Europa. Es dedica a la fabricació i construcció de plantes d’energia fòssils i renovables, i ha esdevingut una de les empreses més competitives del mercat espanyol. De fet, el juliol de 2017, va ser el segon màxim adjudicatari en la subhasta de renovables del Govern espanyol, i l’empresa amb més megawatts adjudicats (720 MW), més que altres gegants com Endesa, Greenalia o Gas Natural Fenosa.

Amb el projecte presentat als quatre municipis, Alfanar contempla la instal·lació d’un parc eòlic de fins a una desena de torres de 100 metres d’alçada i aspes de 168 metres de diàmetre a les serres de Bèrnia, Mallada Verda i Seguili, situades al sud de la comarca i al nord de les comarques d’Alacant. Es tracta d’una zona muntanyosa fitant amb la costa i fortament afectada per la massificació urbanística i turística que es va dur a terme a la Costa Blanca –nom turístic encunyat a la costa mediterrània d’Alacant– des de la dècada dels setanta. Ara, la proposta d’Alfanar ha despertat i accelerat l’oposició dels consorcis municipals i del veïnat de les localitats enfront de les grans empreses elèctriques, que, fins i tot, compten amb el suport econòmic d’entitats bancàries. En el cas d’Alfanar Energía España SL, l’any 2017, va rebre finançament d’entitats com el Banc Sabadell, Bankia o Bankinter, així com en el 2019, del Banc Central Europeu (BCE), qui li va oferir 385 milions d’euros per a la construcció de diversos parcs eòlics a l’Estat espanyol.

Les altes rendibilitats que suposa la generació eòlica per als gegants empresarials del sector, després que s’eliminara l’impost que el gravava, fa que les entitats ambientals i ecologistes de la Marina situen en el centre del debat la mercantilització i capitalització dels paratges naturals on pretenen instal·lar les torres, l’eficàcia ambiental i energètica del model eòlic oligopolístic, els efectes de la construcció de parcs eòlics en zones amb un gran valor ambiental, així com els obstacles que suposa aquest model en el desenvolupament dels projectes locals de generació energètica d’autoabastiment, i que, generalment, són més sostenibles i respectuosos. Però, confien que el projecte presentat es puga aturar, ja que, fins ara, només s’ha començat a estudiar el possible emplaçament de les torres, tot i que l’estudi es troba principalment avançat en el cas de la Mallada Verda.

Els efectes d’instal·lar parcs eòlics en una zona d’especial protecció

En una entrevista a la Directa, Josep Signes, alcalde de Gata de Gorgos –un dels municipis en els quals s’ha oposat a la proposta–, explica que, fa aproximadament un any, dos representants d’Alfanar van presentar la proposta a l’Ajuntament i van demanar un informe de compatibilitat urbanística per poder començar les prospeccions. Signes assegura que l’informe que redactaren des de l’Ajuntament fou desfavorable, ja que es tracta d’una zona no urbanitzable “d’especial protecció ecològica i paisatgística” –en referència a la Mallada Verda.

Després, va establir contacte amb dos dels altres municipis afectats, el de Teulada i el de Benissa, els quals, a finals de l’any 2020, van presentar mocions en contra del projecte. Per ara, segons assegura l’alcalde de Gata de Gorgos, a la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, no li consta que Alfanar haja presentat cap proposta. Per això, el que sorprèn d’aquesta temptativa no és només l’aparició i l’interès sobtat d’aquesta empresa per l’emplaçament, sinó el fet que hagen desenvolupat la proposta en una àrea que ni el Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana ni en el Pla d’Infraestructures Energètiques ni cap altre document oficial la consideren zona apta per al desenvolupament d’energia eòlica.

Mari Carmen Ronda, regidora de Compromís a l’Ajuntament de Benissa i qui ha denunciat públicament el projecte, assegura a una moció presentada que, en els darrers mesos, molts pobles de la comarca han rebut una allau de propostes de parcs eòlics. Per això, abans d’aprovar qualsevol tipus de projecte, defensa l’elaboració i aprovació de “plans d’acció territorial” perquè s’ordenen els aprofitaments dels recursos naturals i energies renovables en els territoris valencians. En un comunicat, publicat a finals del passat mes de gener, considera que “tot no val de qualsevol forma ni en qualsevol lloc”. I es pregunta: “Algú pensaria a posar aquests aerogeneradors de cent metres d’alçada al cim de la serra de Bèrnia? Només amb l’aplicació de criteris d’eficiència seria molt més adequat instal·lar-los ací que a la Mallada Verda. I algú podria pensar a posar-los al cap de Santi Antoni de Xàbia?”. “Hi ha moltes més qüestions implicades que tan sols l’aplicació d’uns criteris d’eficiència”, conclou.

“No volem torres, volem basses i ofegabous [una espècie d’amfibi] a Benissa. L’impacte paisatgístic i mediambiental seria brutal”, expressa Rosa Sala, presidenta d’Abai Benissa –associació local per la gestió forestal i la protecció de les muntanyes–, amb un to de preocupació. L’entitat, activa des de 1993, també s’oposa rotundament al projecte de construcció de les torres, tal com també ho estan fent habitants i consorcis dels pobles afectats, que esperen respostes de la Conselleria. Per ara, el govern autonòmic els ha assegurat que no han rebut cap tipus de proposta per construir parcs eòlics en aquesta zona.

Des d’Ecologistes en Acció de la Marina, estan preocupades pel futur mediambiental de les tres serres afectades, una de les quals, Mallada Verda, forma part d’una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), l’anomenada Muntanyes de la Marina, que abraça 60.000 hectàrees. Les ecologistes asseguren que les mesures presentades en l’esborrany del pla de gestió de les Zones d’Especial Conservació (ZEC) i de les ZEPA, publicat el desembre de 2020, són “insuficients” pel que fa a la protecció del territori enfront dels parcs eòlics, la construcció d’urbanitzacions o la regularització de la caça, i condemnen la manca de resposta institucional quant a les al·legacions presentades.

Joan Sala, portaveu d’Acció Ecologista-Agró i president de la junta rectora del Parc Natural del Montgó, explica a la Directa els perills d’aquest projecte eòlic a escala ambiental, ja no sols pels paratges afectats, sinó per l’ecosistema que habita la regió. D’una banda, els emplaçaments afectats es troben dins de dos corredors ambientals: el corredor fluvial de Gorgos i el corredor terrestre Serra de Bèrnia–Penya-segats de la Marina; els quals serveixen “per a garantir l’intercanvi genètic de les espècies en zones privilegiades com, en aquest cas, el Parc Natural del Montgó”, matisa Sala. Així mateix, impedeixen l’aïllament i permeten d’interconnectar entre si els paratges naturals, així com connectar el litoral amb les muntanyes de l’interior.

D’altra banda, més enllà dels efectes paisatgístics, Sala posa l’accent en els impactes que suposaria per a les aus migratòries i sedentàries. Les zones afectades pels possibles parcs eòlics es troben en “una zona migratòria de primera ordre” d’espècies d’aus que venen del nord o del centre d’Àfrica i que crien en el centre d’Europa, perquè aquestes “segueixen les línies de costa per guiar-se”. A més a més, segons argumenta, a uns cinc kilòmetres de la zona on està projectat el parc, hi viuen quatre parelles d’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata), catalogada com a espècie vulnerable, segons el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades. Segons Sala, a les comarques d’Alacant en queden menys de vint espècies, i pràcticament s’hi troba el 50% dels efectius reproductius del País Valencià.

Les ecologistes adverteixen que les torres també afectarien el projecte de reintroducció de l’àguila pescadora (Pandion haliaetus) en la Marjal de Pego i en el Parc Natural del Cap de Sant Antoni, així com espècies de gralles i corbs que habiten la zona. “Això serà un perill permanent”, assegura Sala. Per la seua part, José Antonio Sánchez, catedràtic en el departament de Biologia Aplicada a la Universitat Miguel Hernández d’Elx i especialista en ecologia, afegeix que aquestes infraestructures tindran un gran impacte per a les espècies d’aus sedentàries, com aus xicotetes, rats penats, voltors o rapinyaires; perquè són les que “estan assentades i utilitzen aquests llocs concrets”.

Sánchez identifica una altra problemàtica derivada de l’energia eòlica, la qual l’anomena “l’efecte bombolla”. És a dir, l’interès creixent de grans empreses energètiques, fins i tot estrangeres, de prendre posicions en el mercat de les energies renovables. Així doncs, tal com afirma, s’ha creat “un autèntic model especulatiu protagonitzat per fons d’inversió de capitals on les petites empreses, particulars o noves iniciatives no aconseguiran cap licitació perquè no hi poden competir”. Sánchez assegura que, actualment, “hi ha moltíssimes sol·licituds, tant per parcs eòlics com per plantes fotovoltaiques, i no és possible resoldre-les totes, el que implica una poca planificació”. A aquesta allau de sol·licituds, se suma la “manca de tècnics per respondre”, subratlla l’expert, qui considera que hi ha un “embús” a Conselleria i en les administracions competents. Per a ell, açò implica un menor nivell de rigor en els informes ambientals, “perquè no hi ha capacitat”. “Hem de tenir clar que es tracta d’un tipus d’instal·lacions que no són innòcues, sinó que han de ser treballades i projectades respecte al fort impacte ambiental que impliquen”. I afegeix: “Al final, es tracta d’una infraestructura industrial i s’ha d’apostar per fer-ho bé, i no sota un model especulatiu que no respecta ni el territori ni les persones que l’habiten”.

Una lluita històrica

“Eòliques sí, però no així”. Aquest va ser l’eslògan utilitzat per la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat durant la contesa que van dur a terme al llarg de quinze anys, entre el 2004 i el 2019, contra la implantació de diversos parcs eòlics a la comarca del Comtat, limítrof a la Marina Alta. Aquest territori fou anomenat la zona 14 dins del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana aprovat l’any 2011 pel Partit Popular. La mobilització dels pobles de la comarca afectada va permetre aturar, almenys momentàniament, el projecte elèctric promogut per Vent, Sol i Energia SA, qui va transmetre els drets d’ús a les empreses Guadalaviar Consorcio Eólico SA i EYRA, del grup ACS, presidida per Florentino Pérez. Anna Climent, presidenta de la Coordinadora, explica que, si abans pensava a buscar altres maneres de concebre les eòliques, en altres emplaçaments o mitjançant altres procediments més respectuosos, ara s’hi oposa fermament a aquest model energètic perquè “els costos de producció, ambientals i paisatgístics són massa exacerbats i no rendibilitza en cap sentit”. I recorda: “Els ecologistes tradicionals, al principi, se’ns tiraven damunt. Ara, comencen a veure que sota el discurs d’energia verda hi ha altres interessos”.

Quant al pla de construcció de torres eòliques a la Marina Alta, Climent assegura que “si han començat a moure peces, o siga, a fer tràmits, alguna cosa fa mala olor”, i defensa que s’ha de seguir parlant “en present” d’aquest projecte i “del perill que suposen aquestes macroempreses”. Segons la seua interpretació, si Alfanar s’ha interessat per aquests terrenys, que no es troben en els plans eòlics valencians, és perquè “es preparen per moure fitxa”. “Aquestes entitats saben bé el que fan”, subratlla. Per a ella, hi ha dues problemàtiques cabdals. Per una banda, el desenvolupament de l’energia eòlica de manera especulativa, un plantejament en què “l’interès es troba en guanyar les primes i subvencions necessàries per traure’n profit”. Per altra banda, el fet que la dependència de les energies tradicionals seguisca existint: “Si haguérem de sacrificar les serres per salvar el planeta, clar que ho faríem. La qüestió és que no s’ha tancat cap central nuclear ni ha disminuït el consum d’energia fòssil, malgrat el creixement de les renovables. Aquestes esdevenen sols un complement elèctric molt car, perquè s’han destrossat parcs i serres per posar molins”, i tot sense la participació ciutadana en els sistemes energètics.

Pel seu interés hem reproduït aquest article aparegut el 10 de març de 2021 a La Directa.