General

Un whatsapp anònim qüestiona el model de festes de la Puríssima Xiqueta

Carrosses a les festes de la Puríssima Xiqueta
Carrosses a les festes de la Puríssima Xiqueta

Un missatge de whatsapp anònim està recorrent els grups d’aquesta xarxa social al municipi. El missatge, escrit en Castellà, qüestiona l’actual model de les Festes de la Puríssima Xiqueta i reflexiona sobre la necessitat de recaptar quantitats elevades de diners per part dels festers durant tot l’any.

Per una banda, l’escrit indica si no es podrien fer unes festes més participatives amb menys recursos econòmics, indicant que alguns festers es queden pel camí o desisteixen per l’esforç econòmic que suposa. Per altra banda, es fa referència que en el sector de la restauració s’ha de fer front a tota una mena de requisits legals, que no es demanen a les Comissions de Festes.

Sembla, per tant, que l’actual model de festes de la Puríssima Xiqueta té opinions diverses al respecte i que seria interessant un debat sobre el mateix. A continuació reproduïm el missatge complet:

SI ERES FESTER@: te exigen vender un sinfín de chorradas, hacer un sinfín de turnos en chiringuitos y demás, (si además eres menor de 18 años el turno lo hacen tus padres), vender lotería todas las semanas, comprarte no se cuantos trajes + blusones para las fiestas etc etc. ¿hace falta tanto DINERO para disfrutar y celebrar verdaderamente de unas fiestas? ¿Se utiliza bien el DINERO que se recauda con tanto esfuerzo? ¿Es normal que estes deseando que pase tu año de fiestas porque ya no puedes más?

-SI TIENES UN RESTAURANTE: los fester@s te exprimen todo lo que pueden durante todo el año, con publicidades etc etc. para luego fastidiarte todo lo que pueden montando Xiringuitos, restaurantes, tardeos …etc etc todo el año, incluso en plenas fiestas delante de la puerta de tu negocio. Mientras los restaurantes tienen que pagar los impuestos que pagan, cumplir la normativa de sanidad que les exige la ley, los festeros tienen bula papal, ni sanidad, ni impuestos y todo eso bajo el visto bueno del ayuntamiento. ¿Estaremos locos? ¿hace falta fastidiar al pequeño autónomo? ¿No hay ningún fester@ que tenga ideas para recaudar fondos apoyando al tejido empresarial de nuestro pueblo y que se beneficien todos sin perjudicar a nadie?

-SI ESTÁS EN EL AYUNTAMIENTO: señores regulen en lo que se esta convirtiendo la fiesta, una maratón recaudando fondos, cuantos más dinero mejor donde los propios festeros acaban agotados, y otros se quedan en el camino, sin poder salir de festeros porque no se lo pueden permitir económicamente, ni disponen de tanto tiempo. Los festeros de 18 años en plenos estudios, resultando un año caótico.

¿Para hacer fiesta se necesita tanto dinero? Recuperemos otro tipo de fiesta mas participativa y con otros valores. Donde no sea necesario trabajar tanto, ni gastar tanto, y si disfrutar más. Recuperemos la fiesta donde nos apoyemos unos a otros. Bajemos el listón y que nadie se quede sin poder salir de fester@. El dinero recaudado por gente de Benissa, invirtámoslo con empresas de Benissa y vecin@s de Benissa, para apoyarnos unos a otros y que el dinero vuelva a repercutir en nosotr@s. Así crecen los pueblos, y se hacen grandes, no de tamaño, sino grandes en humanidad y en valores.


Comentaris a la notícia

Joan Josep Cardona Ivars

UN MODEL DE FESTES
No cap dubte que les festes de la Puríssima Xiqueta constitueixen un fenomen social de primer ordre. Com a tal mereixen ser estudiades de forma seriosa. Té un potent cos documental que ho acredita. En bona part del segle XVII apareixen als llibres sagramentals deixes testamentàries per celebrar misses votives al seu honor. De 1753 és la cita més fiable per donar fe de festes. Joan Femenia mana dir una missa en la festa de la vuitada. En 1803 mossèn Josep Baidal ja posa en clar que “se fa la procesor per la volta mayor”. I sense estendre’ns més en dades conclourem que durant tot el segle XIX les cites son més abundats i aclaridores. A tema tan interessant vaig dedicar un temps de investigació amb un productiu cos documental que algun dia apareixerà publicat. Tot aplegarà.
Amb molt de interès agafe la proposta d'encetar un debat sobre aquest cas. Val la pena. L´autor que incita a eixe discerniment cal felicitar-lo. Diu coses de molt de trellat. Altres il•lustres benissers ja han dit amb anterioritat la seva. Motius tan diversos que tant van des de la qüestió econòmica, com del desgast personal o el desvirtuar la singularitat de la nostra festa principal susciten la necessitat de que d'una vegada per totes la nostra festa major tinga un sínode local seriós i rigorós per discernir cap on devem d'anar. Ultrapassa ja el món fester i deu començar ja a contemplar-se des de un pla superior per quan no és el primer cas en la història on la nostra festa done símptomes d'esgotament. Tenim documentats moments històrics de crisi. I, també s´ha de dir, moments de reflexió que van evitar la total desaparició. De tant en tant apareixen en la nostra història aquests crits d'alerta i és un símptoma de que la nostra festa no ens és indiferent. Crec que aquest és un moment on de nou comença a aflorar la preocupació. Caldrà escoltar eixes veus de denuncia, donar forma a eixos avisos i adoptar una sèrie de mesures dins del debat positiu que sense dubte han de donar els seus fruits.
Aquesta nova guspira de preocupació ja va suscitar fa uns vint anys un modest debat polític. Es proposava en primer lloc la organització d'unes jornades de reflexió dirigides per professionals de la sociologia, la religiositat popular, l'etnografia i l'economia. Es pretenia que la doble motivació religiosa i cívica de la festa fos revisada amb profunditat i que donés pautes a seguir per una modernització i actualització de la festa. Ja després vindrien els grups de treball i les conclusions. És com es deuen fer les coses. Desgraciadament la iniciativa no prosperà. No cal donar més detalls, encara que si denunciar que es va perdre una bona oportunitat.
Les iniciatives que sembla van apareixent sobre com entendre la festa major amb modernitat, respecte a la tradició i sentit comú mereixen atenció. La festa de la Puríssima Xiqueta catalitza tal volum de sinèrgies aglutinadores, activitats, creativitat i economia que s´ha aplegat a un punt on cal una molt seriosa reflexió on tant els agents religiosos com els polítics i els festers han d'atendre aquest problema i donar una resposta urgent. I, tal com bé diu l'anònim incitador d'aquest debat , tots hem tingut festers a casa i cadascun de nosaltres ha viscut de primera mà aquest costós procés de ser fester o festera. Anime, i així ho desitjo, a que continuem aportant suggeriments a aquest important debat obert.


Voleu deixar un comentari a la notícia?