Quant val organitzar el betlem itinerant?

Els humans, per naturalesa, tendim a viure en societat. Homo sum. Humani nil a me alienum puto. (Home soc. Res humà o considere aliè a mi ). Son paraules atribuïdes a Terenci l’escriptor romà del segle II abans de Crist. Fer el contrari és allunyar-se del progrés. L’aïllament, de no garantir-se un projecte personal que exigeix estudi, creació i soledat, empobreix. La majoria dels humans precisem el contacte amb els altres. És un continu intercanvi de parers que acaben amb la posada en comú de mampreses. Quan això baixa a nivell de societat de poble conflueix en aspectes senzills com la trobada amb els amics al bar o en iniciatives més complexes. En aquest darrer cas exigeix redoblar les virtuts que tant poden ser la pacient escolta, el respecte mutu o la virtut de saber què és bo i què convé canviar.
No cal més que veure l`èxit de participació ciutadana que han tingut els diversos actes celebrats en aquest estiu. La societat vol veure´s viva. I crec que per assolir eixe èxit s´han tingut que mobilitzar moltes persones .
En trobo en aquest acabament d'estiu amb la noticia que motiva aquest meu escrit. I alhora m´assabente que és informació que ha aixecat una certa inquietud. És normal. La celebració del Betlem itinerant implica a molts actors. I, si això no fos poc es celebra en unes dades on la sensibilitat per la tradició està a flor de pell. L´entranyable Nadal, que diuen molts. I, i molt important, no ho oblidem, la nostra cultura és d'arrel cristiana. Està fonamentada en simbolismes, com ara es fa present, en el que correspon a nadal.
Quan per obligació de donar compte i transparència es diu que el cost del Betlem ascendeix a 7.678,0 Euros dels quals 1.600 van a parar a associacions col·laboradores es percep que no és un acte on tan sols participa una única associació, com jo creia. Per tant soc dels primers en agrair que se m´informe on van a parar els meus impostos.
Però aquí no es tracta de ser un rascafites en seguir fil per randa la fiscalització dels pressupostos. I molt menys en un acte que emmarcat dins del cicle nadalenc ajuda a ambientar les festivitats i a mantenir les tradicions, i, en definitiva a fer poble. Però sí que seria oportú tornar al cap primer de que Homo sum. Humani nil.... i afegir parers i contrasts per millorar les coses.
Tornar a l'esperit de gratuïtat, de generosa col·laboració i de fer feliç a molta gent si que seria viure el nadal dins dels tradicionals bons propòsits que tothom ens fem. Així després els comptes ixen tan clars com la llum del sol, i més barats, i el nadal surt reforçat i ple de l'alegria que tan sols l'altruisme es capaç d'aconseguir.
Joan Josep Cardona