Inici » Notícies » General

Moratòria no, desenvolupament sostenible sí

9 de juliol de 2007 No hi ha comentaris

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda al diari EL PAÍS el 9 de juliol de 2007:

L’urbanisme salvatge ha sigut una de les claus del canvi de color en els ajuntaments de la costa de La Marina. Governs d’esquerra han soterrat l’hegemonia absoluta del PP en els consistoris. Un mes després de les eleccions, EL PAÍS ha reunit a set dels nous regidors: Dénia, Xàbia, Benissa, Calp, Teulada, Altea, i La Vila Joiosa -el de Benidorm va declinar la invitació- per a debatre sobre aquesta matèria. Tots són conscients que la rajola és el motor de les seues economies locals i rebutgen una moratòria urbanística. Però discrepen sobre com encarar el futur i frenar el remolí especulatiu que amenaça l’escàs territori encara fora de perill d’edificacions en la costa.

Els cinc batles socialistes advoquen per incentivar els constructors locals, aplicar un urbanisme més sostenible i menys salvatge i, paral·lelament, diversificar l’economia local per a evitar la dependència del monocultiu de la rajola. Els batles de Teulada i Benissa, ambdós del PP, defensen els seus models de “urbanisme sostenible” i comenten que el veritable problema és el finançament municipal, lligat al sector de la construcció. Com més cases, més contribucions. Per això exigeixen un pacte nacional per a augmentar els recursos procedents de l’Estat i no deixar els ajuntaments en mans dels grans promotors. Els batles van confrontar les seues opinions per espai de dues hores. Les discrepàncies més destacades es van centrar sobre el model turístic de sol i platja que uns consideren caduc i altres vigent. Els batles de Dénia, Xàbia, Calp, Benissa, Teulada, Altea i La Vila Joiosa van admetre el pes dels residents europeus en els seus municipis, fins a l’extrem d’atribuir a la colònia forana el “canvi electoral” del 27 de maig. Els regidors del PP van censurar la supervisió de l’urbanisme valencià per part de Brussel·les i creuen que els residents europeus estan “manipulats” quan denuncien casos d’abusos urbanístics.

Incidència de l’urbanisme en les urnes

Tots els batles admeten que, en certa mesura, l’urbanisme va ser important en el resultat electoral. La batlessa de Dénia, Francisca Viciano, del PSPV, creu que els ciutadans reclamen “una contenció urbanística, fre al creixement desorbitat” i volen un creixement “sostenible i controlat”. Per al batle de Xàbia, Eduardo Monfort, de Bloc-Centristes, la política urbanística ha sigut “clau” en decidir el vot. No obstant això, els dos batles del PP minimitzen aquest possible impacte electoral de l’urbanisme. Així, José Ciscar, batle de Teulada, recorda que el seu resultat ha sigut “semblant” i que en el mandat anterior van actuar dos anys amb l’antic PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana) i dos amb un de nou que aposta per un urbanisme “més controlat”.

Luis Serna, del PSPV i batle a Calp, no dubta a afirmar que l’urbanisme ha sigut “un dels pilars del canvi electoral” en aquest poble governat pel PP durant els últims anys: “Sobretot hi havia preocupació entre els residents estrangers. Ells són majoria i el seu vot ha sigut decisiu per a condemnar les aberracions urbanístiques”. Juan Bautista Roselló, del PP, reconeix que a Benissa l’urbanisme ha influït i la gent ha protegit en les urnes el PGOU de 2003 que “protegeix més el sòl i rebutja els projectes sense criteris de sostenibilitat”. Andrés Ripoll recorda com el PSPV a Altea defensava “un altre urbanisme diferent al que va realitzar el PP basat en els PAI (Programa d’Actuació Integrat) i l’especulació”, i per això considera que els electors “van castigar” el PP. Ara l’objectiu és aprovar un nou PGOU. Gaspar Lloret, batle socialista de La Vila Joiosa, recorda que el PP tenia previst convertir 10 milions de metres quadrats de sòl rústic en urbanitzable. “Hi va haver mobilitzacions contra el creixement desmesurat, i la revisió del PGOU ha passat factura al PP”, assegura.

Mesures per a modificar el model de creixement

Els nous batles han fixat ja en l’agenda el seu calendari de prioritats. A Dénia, la seua batlessa advoca per elaborar un concert previ del PGOU amb la participació dels ciutadans. Xàbia ja va acordar mesures concretes durant el mandat anterior amb la suspensió de llicències noves i del PGOU “per a poder fer una revisió seriosa tranquil·la i serena”, matisa el seu batle, qui confia que “desapareguen les grans promotores” i que el pla permeta “enriquir-se a l’Administració, que necessita invertir en serveis públics”. El batle de Teulada recorda que el nou PGOU, de febrer de 2005, “redueix el sòl urbanitzable i augmenta el protegit”. A Calp, el nou batle confessa que “ha heretat un llast que ha sigut la gestió del PP, que permetia construir torres de 20 plantes a primera línia en parcel·les de 500 metres, un desenvolupament insostenible”. A Benissa “el 88% del sòl és no urbanitzable, només un 8% és urbanitzable i no adoptarem cap programació que no siga estrictament necessària”, adverteix el batle del PP. A Altea, la tasca serà revisar el PGOU de 1982 amb “una proposta urbanística participativa i diferent, s’ha crescut desordenadament”. I a La Vila el govern del quatripartit ja ha anunciat que anul·larà el concert previ del PGOU.

El debat es va animar quan va sorgir el tema del finançament dels ajuntaments i la seua relació amb l’urbanisme. Francisca Viciano va ironitzar en comentar que l’Ajuntament de Dénia “seria molt ric a causa de la construcció, però no és així”. “Els ingressos per llicències no són tants. Crec que els ajuntaments han de buscar altres fórmules per a incrementar els ingressos”, va dir la batlessa, i va posar com a exemple el foment del turisme o la rehabilitació del centre històric. També contundent es mostra el batle de Xàbia, que titlla de “fal·làcia” l’afirmació que els ajuntaments es financen amb la construcció. “Com més cases, més necessitats de serveis i dotacions públiques. A Xàbia els que s’enriqueixen són els promotors” admet. José Ciscar, del PP, explica que a Teulada qui vol desenvolupar un PAI “sap que el 100% del cost d’urbanització l’ha d’avalar bancàriament i mentre no estiguen les obres impecables no es lliuren”. “Amb això aconseguim en les noves urbanitzacions serveis de qualitat”, afegeix.

Ciscar situa el debat en una altra dimensió quan afirma que l’assignatura pendent és el finançament municipal: “Els ajuntaments no poden dependre de les contribucions, cal un pacte d’Estat i mentre això no ocorra els ajuntaments dependran de la rajola”. A Teulada, amb el nou PGOU es construeix menys i les taxes per llicències han baixat en un 50%. EL batle recorda que els ajuntaments tenen la necessitat de dotar-se de sòl, que “és molt car però important perquè la Generalitat construïsca dotacions educatives, sanitàries o esportives”. A Calp, el nou batle titlla de “perillosa” la dependència econòmica de la construcció en l’economia local, i per això planteja alternatives com un nou polígon o un centre d’oci. A Altea, l’ajuntament arrossega 10 milions d’euros de deute del mandat anterior, i els beneficis de la construcció “no han servit per a fer serveis”. “Ara ni tenim diners ni habitatges de protecció”, es lamenta el batle socialista. Gaspar Lloret també defensa la “diversificació econòmica” de La Vila per a no dependre de la rajola.

Construcció i finançament municipal

Roselló admet que l’Ajuntament de Benissa té una dependència de l’activitat turística i constructora. Després de l’IBI, les taxes per construcció són el segon ingrés més important, i és evident que “cal replantejar el sistema de finançament perquè aquests ingressos no són permanents, depenen de les obres, i aquest sector pot entrar en crisi”. Per al batle del PP, cal “canviar de model però no paralitzar l’urbanisme, això seria un desastre”. El batle de Teulada recorda com a Gata i Pedreguer, on els seus batles van plantejar restriccions urbanístiques, ara han sigut castigats a les urnes. “El creixement zero els ciutadans tampoc el volen perquè moltes economies familiars depenen de la construcció”. Gaspar Lloret, del PSPV, defensa per a La Vila una contenció de les noves llicències i el batle de Teulada, del PP, li adverteix que “haurà de donar llicències i seguir construint si no vol la ruïna”. El batle socialista replica que “hi haurà llicències i construcció, però amb un model de sostenibilitat i no pot ser la proposta del PP de convertir 10 milions de metres de terreny en urbanitzable, això és insostenible”. Gaspar Lloret critica que les grans empreses constructores “vinguen a per l’euro, urbanitzen i desapareguen” i llança un missatge de tranquil·litat al constructor local, que té el futur “garantit”.

Sol i platja

El primer que va posar sobre la taula la vigència del model turístic de sol i platja va ser el batle de Calp, que ha vist com el turisme alemany ha caigut espantat per l’urbanisme salvatge. Luis Serna creu que el model de sol i platja “està més o menys esgotat i necessita un impuls turístic diferent”. Els dos batles del PP contesten immediatament i neguen l’afirmació. “Aquest model és el gran motor turístic de la Marina Alta i Baixa. Si no tinguérem aquest clima i les seues platges no s’hauria construït tot això”, replica el seu homòleg de Teulada. I el batle de Calp trau a col·lació la “brutal” competència amb altres països. Com a exemple cita a Turquia, on han passat de 7 a 20 milions de turistes anuals. “Estan a la mateixa distància que nosaltres, amb preus més assequibles i un paisatge verge, per això crec que el futur no està garantit”, afirma. El batle de Xàbia també comparteix aquesta idea i admet que si als Balcans no hagueren tingut guerres “veuríem d’on vindrien els turistes”. I afegeix: “La sort que tenim és la inestabilitat política dels nostres competidors, necessitem una oferta complementària al sol i platja”. Per això a Xàbia el seu batle advoca pel sector serveis, i defensa “una reconversió industrial”. El batle de Benissa, del PP, titlla de “incongruent” que s’admeta un desenvolupament econòmic basat en sol i platja, i ara es venga “mal” i es diga “que està esgotat”. Roselló opina que: “El turisme és el gran motor de l’economia i ho seguirà sent, i malament funcionem si no és el motor econòmic”. José Ciscar adverteix que perquè el sector serveis cresca “és necessari que vinguen turistes”. “Si no ens ho creiem cal oblidar-nos i fer una reconversió”, assevera. EL batle de La Vila quan escolta allò del sol i platja li vénen a la memòria imatges dels seixanta: “Abans la gent venia ací buscant això, però per al turista resident el paisatge és clau, i ara la foto que es dóna són cases i adossats”. Lloret creu que el turista no està a gust perquè s’ha “construït i destruït el paisatge”. La batlessa de Dénia lamenta que es vincule el model de sol i platja a la construcció: “No podem pensar a construir per construir. Això és un error i si hem de competir amb altres destinacions cal augmentar la qualitat, els serveis i la seguretat. El sol i platja està esgotat i cada poble ha d’incrementar la seua oferta cultural per a posar en valor altres recursos”.

Residents estrangers

Els pobles de la Marina congreguen una colònia important de residents estrangers, fonamentalment d’origen europeu. I en aquestes eleccions la seua participació ha sigut clau en alguns pobles. Així, a Xàbia el seu batle titlla de “notable transcendència electoral” la repercussió del vot dels residents europeus, fins al punt que un nou partit, Nueva Jávea, ha tret tres regidors i se situa com la tercera força política per davant dels socialistes. “Ens ha faltat sensibilitat perquè no hem sabut integrar-los en el teixit associatiu de Xàbia i crec que és un error que ells vagen per separat i creen el seu partit”, considera Monfort. A Teulada el 50% del cens són europeus. “Jo estic content perquè en les taules on ells voten majoritàriament el PP obté el 80% dels vots i això no és per casualitat. El PP ha anat integrant-los, parlen Valencià i tenim regidors estrangers amb responsabilitats importants”, se’n vanaglòria el batle, José Ciscar. A Calp, els residents europeus són majoria i molts d’ells necessiten més recursos sanitaris, perquè són persones majors, i els immigrants joves demanden escoles. “No tenim ni una cosa ni altra, i per això els residents europeus han produït la caiguda del PP a Calp. No els ha donat solucions i han vist un urbanisme insostenible que els ha fet perdre qualitat de vida”, analitza Serna. A Altea, la incidència d’estrangers ha suposat un 10% del cens electoral. “Ells han propiciat la sorpresa electoral. Són residents europeus jubilats que demandaven serveis que ningú ha atés, per això s’han mobilitzat a les urnes castigant el PP, que no va resoldre les seues demandes”, sosté el seu batle. A La Vila, encara que el percentatge és menor, els europeus s’han involucrat en les eleccions. Quan van arribar només volien tindre una propietat, però ara s’han vist afectats i s’han implicat.

Brussel·les investiga l’urbanisme valencià

Les reformes de les lleis urbanístiques valencianes i les denúncies i investigacions que han realitzat els europarlamentaris sobre els abusos urbanístics que han patit alguns residents també van ocupar part del debat. El batle de Xàbia lamenta que “la nova LUV (Llei Urbanística Valenciana) complique més als ajuntaments la gestió urbanística”. El batle de Teulada critica que els europarlamentaris s’hagen centrat només en el cas valencià “quan també s’ha construït molt i amb abusos a Catalunya o Andalusia”, diu José Ciscar, “i està clar que políticament s’ha utilitzat contra el PP”. El batle de Teulada aplaudeix que ara el tema passe al tribunal d’Estrasburg: “A veure si d’una vegada acaba la polèmica, i queda clar que no s’ha infringit cap norma”. EL batle de Calp dissenteix i creu que la visita dels europarlamentaris “està carregada de raó perquè els turistes volen descansar i els residents busquen serveis i no se’ls han donat, i en ocasions se’ls ha enganyat”. El batle de Benissa es mostra satisfet que el PP amb la LUV “haja reformat la maleïda LRAU (Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística) del PSOE” i creu que amb la nova legislació es respecten els drets dels residents amb un habitatge consolidat. Juan Bautista Roselló, del PP, creu que el moviment d’Abusos Urbanístics “ha estat alimentat i manipulat injustament”. EL batle de La Vila considera normal que els estrangers “vulguen respecte per les seues propietats” i el batle de Xàbia admet que “s’ha instrumentalitzat” a part d’aquests residents i recrimina al PP que tardara tants anys a canviar la LRAU per al final “seguir complicant la gestió municipal”.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/