Impressions sobre el Nadal des de l’altre costat del món

Els quatre joves que estan escampats de llarg a llarg del planeta en el marc de l’intercanvi d’un any escolar que estan fent a través del Rotary Club Benissa-Teulada, ens han explicat com van viure aquest Nadal als seus països de destinació. Tots ho han passat bé, es van sentir molt acompanyats, i no van tirar massa a faltar les seues famílies d’Espanya.

Inés i Darío que estan a Estats Units -a Chicago i a Alaska respectivament- van tindre un Nadal prou tradicional amb dinars i celebracions occidentals. Dinars familiars, migdiada, cinema, jocs, passejos, cançons nadalenques – el que es veu a les pel·lícules americanes.

Inés, sense descurar els seus entrenaments esportius, va gaudir de grans dinars amb la seua família d’acollida i d’uns quants passejos a la neu malgrat estar molts dies a -20ºC. Explica que “el Nadal ha sigut molt diferent, però amb aquesta família que tinc, em sent com a casa”. A més, s’ha apuntat a classes de cuina per a aprendre a fer galetes, magdalenes i cup cakes entre altres dolces temptacions.

Darío va aprofundir coneixements en cuina americana i va provar especialitats mexicanes, índies, italianes i japoneses. A més, va delectar la seua família d’acollida fent-los una paella i una coca maria, i diu: “va ser un repte per a mi a causa dels ingredients i la poca preparació que tenia cuinant cuina com eixa, però va resultar ser un èxit. Tots van repetir fins que no hi va haver més i la menuda de la família, que només té tres anys, va estar dient tota l’estona: “I love it!”. Va estar visitant diferents llocs preciosos, esquiant, fent fogueres a la platja amb amics i assistint a alguns concerts.

Les dos joves que es troben en llocs més exòtics van experimentar un Nadal més estrany. Bàrbara, que està a Japó i Lara, que està a Tasmània (Austràlia), sí que van notar una gran diferència amb l’ambient nadalenc que elles coneixien. La primera, per la cultura de Japó on es coneix del Nadal poc més que el clixé comercial de Santa Claus. I la segona, per la calor ambiental (allà és ple estiu), amb unes temperatures que inciten més a anar a la platja que a celebrar una festa típica de l’hivern.

A Japó, Bàrbara diu que van ser “les festes més atrafegades de la meua vida! Plenes de felicitat, noves experiències, noves persones i molt de menjar”. Els japonesos no coneixen bé el Nadal i sovint l’associen a Sant Valentí, i ho celebren menjant pollastre fregit i pastís de maduixes amb nata. No obstant això va gaudir molt amb el gran nombre de precioses il·luminacions i dels passejos que va donar amb els joves de la família per a visitar-les. A més, va provar els aliments especials tradicionals per començar l’any, i va tindre ocasió de vestir-se amb quimono i anar a un temple amb Michika, la filla major de la seua família d’acollida per realitzar el ritual d’any nou.

Allà, des de la fi del món, a Tasmània, Lara ens comenta: “No sé per què, però encara no em crec que haja passat Nadal, perquè no em vaig sentir per a res com si fóra Nadal en cap moment – hi ha alguna cosa que no quadrava, no sé si era el sol, la gent o quina, però no em vaig sentir amb aquest esperit nadalenc”. Malgrat això, va gaudir amb nombroses reunions familiars en les quals va aprendre alguns jocs de taula nous. I per donar enveja a tots els que passem fred ací, ella va poder passar una setmana en una caseta que la família té a la platja, “sense res entre la platja i la casa excepte uns arbres que simplement feien el lloc encara més perfecte”.

El més important és que aquests quatre joves l’hagen passat bé, que no hagen sentit tristesa d’estar lluny de les seues famílies en aquestes dates entranyables, i que hagen seguit adquirint noves i valuoses experiències de gent i costums diferents.