L’alcalde va delegar i se’n va anar a dormir

El Dia dels Fadrins va tornar a mostrar la màgia i “germanor” de les distintes “anyades” que van omplir de color i diversió els carrers. L’alcalde va assumir el poder i no va aparèixer fins la vesprada.

“S’ha comportat com un alcalde de veritat, ha delegat i s’ha gitat a dormir”. La cita prové d’un membre de la quintà d’enguany, un dels pocs que ahir de matí va fer acte de presència pel centre de Benissa. Hores abans, el batle del poble, Juan Bautista Roselló, havia lliurat la vara de comandament a l’alcalde dels fadrins, una figura que va iniciar en 1947 Enrique el “sombrerer” i que va portar a la seua màxima esplendor “Pere Bigot”, un personatge que va emigrar a Estats Units i que a la seua tornada es va convertir en tot un estendard de la festa.

La quintà d’enguany va acudir a la gal·la vestida de “guiris” i allí el seu alcalde va dictar les normes per a aquest peculiar dia dels fadrins. Les va dictar i se’n va anar a dormir perquè Antonio Revelles va exercir el seu càrrec amb “gran dignitat, com els polítics de debò, se’n va anar a dormir una vegada va assumir el poder”.

El president de la Comissió, Jose Vicente Ivars, es va mostrar ahir satisfet per com transcorren les festes i només va posar un però als diferents actes ja que “el castell del dissabte no es va poder veure bé per la boira”. Una objecció aliena a la comissió ja que el cost de la pirotècnia va arribar els 24.000 euros, però des del centre de Benissa no es va poder observar tot el treball realitzat per la pirotècnia Dragón.

Els carrers de Benissa es van convertir ahir en escenaris de les distintes “anyades”, on destaca la del 89, ells van ser festers l’any passat i “no són una porsió, són la pizza sencera” perquè és difícil trobar a tota Benissa algú que visca la festa amb més intensitat.

No obstant això, cal reconèixer que la quintà del 73, la del 83 i la del 86 van deixar ahir el pavelló molt alt, igual que moltes altres que van gaudir d’una jornada de records, d’enamoriscaments juvenils, de llibertat i de conversa amb companys que només veuen d’any en any.