Kyle Smith guanya a Assen

En ocasions sembla que els xics de Supersport tenen un imant per a atraure banderes roges. Aquesta vegada no ha sigut degut, per sort, a caigudes o taques d’oli, sinó a un aiguat descomunal que va fer aparició en l’equador de la cursa. En una situació complicadíssima per als pilots que lluiten pel títol, ha sigut Kyle Smith qui s’ha endut el premi. Un altre guerrer de la categoria, Gino Reva, va arriscar en cada revolta per a ficar-se en segona posició i Kenan Sofuoglu es va haver de conformar amb la tercera plaça.

Les primeres voltes de la cursa de Supersport van transcórrer amb bastant calma. A l’eixida Kenan es va col·locar sense major problema en la primera posició, seguit de Patrick Jacobsen, Luke Stapleford, Randy Krummenacher i Alex Baldolini. Encara que separats cadascú per alguns metres circulaven com un grup separat de l’ampli escamot de cursa. Amb el pas de les voltes, Randy i Baldolini perdien distància respecte a la roda de Stapleford, lluitant per seguir el ritme demolidor dels líders.

Kenan semblava prou còmode al capdavant i fins i tot es permetia mirar descaradament cap a arrere per a controlar qui el perseguia. Eixe instant va ser aprofitat per Jacobsen per a furtar-li la posició, encara que semblava comptar amb el permís del campió turc que tindria ara la perfecta ocasió per a estudiar el seu principal rival. Kenan, per cert, tiraria una altra ullada a la seua esquena per a saber qui era eixe pilot que, de tant en tant, li ficava roda.

Quan els marcadors indicaven que faltaven 10 voltes per al final, els comissaris onejaven primer la bandera de pista esvarosa per a, poc després, mostrar la bandera roja. Just en eixe moment, Jacobsen, que era capdavanter, i Stapleford queien víctima del diluvi que estava caent.

Per a no afectar massa el programa oficial, la cursa de Supersport es reprenia com un sprint de només sis voltes sobre un asfalt completament xopat.

Les Kawasaki aconseguien col·locar-se al capdavant amb un respecte monumental pel sòl que xafaven. Jacobsen, que s’havia col·locat en tercera plaça, perdia llocs en cada sector en favor de Gino Reva i Kyle Smith. En tan extremes condicions, els encreuaments s’assemblaven més als que es veuen en flat track que a una cursa de velocitat sobre asfalt.

Faltant quatre voltes, Kenan i Randy se la jugaven amb una sèrie d’avançaments al límit amb Reva com a espectador. En aquest duel Kenan tapava la traçada de Krummenacher i va haver d’anar-se’n recte, escurçant la xicana. Jacobsen va començar a agafar la mesura a l’aigua podent avançar a Kyle, Reva i fins i tot a Kenan. El turc contestava sense por i fins i tot Kyle Smith s’apuntava al bombardeig. En aquest estira i arronsa, Jacobsen se’n va anar a terra; un resultat més que predictible després d’innombrables esglais.

En l’última volta Kyle agafava el lideratge i col·locava uns metres sobre Sofuoglu. Aquest, conscient que no era la seua lluita, es retirava i deixava també passar a Gino Reva, més pendent d’una possible victòria. Pot ser que el temps acabara amb una bonica cursa, però va fer un enorme regal als pilots més valents.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 17 d’abril de 2016 a la web motorpasionmoto.com