Cultura

La seu universitària acull un simposi internacional de literatura autobiogràfica

La Seu Universitàra La Marina ha estat l’escenari escollit per al desenvolupament del III Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica, organitzat, amb caràcter biennal, pel Grup de Recerca de Literatura Contemporània de la Universitat d’Alacant. L’edició d’enguany ha estat centrada en l’epístola i ha congregat a més de 130 congressistes, entre alumnes, organitzadors, comunicants i ponents, procedents d’universitats tan diverses com les de Sevilla, València, Cambridge, Lleida, Barcelona, Rovira i Virgili, Girona, Illes Balears, Jaume I, la Complutense, etc. En este simposi, celebrat el passat dissabte, hi ha hagut un total de trenta comunicacions i cin ponències, els textos de les quals seran recollits en l’edició d’un volum monogràfic de consulta obligada per a les futures investigacions referides al gènere epistolar.

El congrés ha comptat amb el patrocini de diferents entitats com el Centre d’Estudis sobre la Dona; el deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres; el departament de Filologia Catalana; l’Institut de Ciències de l’Educació; el secretariat de Cooperació i Relacions Internacionals; la Seu Universitària de La Marina; i els vicerectorats de Coordinació i Comunicació i d’Extensió Universitària. A més, hi ha col·laborat l’Ajuntament de Benissa, Bancaixa, l’Istituto Universitario Orientale (Nàpols) i el Servei de Promoció del Valencià.

El president del Comité Organitzador, Enric Balaguer, ha asseyalat que l’objectiu d’esta iniciativa és “récorrer etapes i anar veient les diferents etapes de la literatura autobiogràfica”. El simposi ha estat centrat en dos blocs. Per un banda, els espistolaris, fonamentalment d’escriptors del segle XX, i, per l’altra, l’ús de la carta com a estratègia literària, és a dir, les novel·les, els poemes i els relats epistolars. Com a exemple de les seues possibilitats es va comptar amb la presència de la cèlebre escriptora catalana Carme Riera, qui es va encarregat de la ponència de cloenda. Riera ha fet ús del recurs la carta en tota la seua trajectòria creadora, des de “T’he deixat mor la mà com penyora” fins a la seua darrer obra, “Cap al cel obert”. A més, també hi intervingueren David Serrano, Josep Camps i Joaquim Espinós.

L’acte de clausura va comptar amb la presència del director de la seu, Joan Borja, de l’alcalde de Benissa, Juan Bautista Roselló, i del mateix Enric Balaguer. Tots tres van destacar l’èxit d’esta convocatòria que, per primera vegada, ha eixit del campus de Sant Vicent del Raspeig. A més, es va anunciar la convocatòria del quart simposi, per a l’any 2005, que girarà entorn al dietari. Les ponències es van completar amb una visita guiada pel centre històric de Benissa a càrrec dels investigadors locals Anna Ronda i Antoni Banyuls, tots dos també membres de la Universitat d’Alacant.

FOTOGRAFIA I TEATRE

La Seu Universitària La Marina acull, fins el 17 de setembre, una mostra fotogràfica titulada “Retrat de Farafina”. Es tracta d’una col·lecció de 30 fotografies, en blanc i negre, de Patricia Gajardo, que reflexen la realitat de pobles del continent africà com Mali, Ghana i Burkina Faso. Per un altra banda, la companyia teatral romanesa Succes, de la Universitatea Nationala de Arta Teatrala si Cinematografica de Bucarest, dirigida per Bogdan Cioaba, va representar a la seu la peça “Paparazzi”, original de Matei Visniec, en una versió en valencià. Hi va assistir un nodrit grup d’alumnes de l’institut Josep Iborra. La programació d’esta curiosa representació respon al conveni internacional desenvolupat conjuntament per la Universitat d’Alacant i la Unió Nacional de Teatres de Romania. Es tracta d’un projecte que pretén demostrar la proximitat lingüística i cultural entre dues realitats extremes de la romanística: la romanesa i la catalana.

La versió valenciana de “Paparazzi”, traduïda al català per alumnes d’un màster de traducció en la Universitat d’Alacant, ha estat portada a l’escenari pels actors Mirela Antoaneta Nicolau, Gabriel Gheorghe, Anca Roxana Constantin i Ionut Adascalitei.


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?