“La història de la Pintabacores”, un llibre infantil de Belén Ivars i Ribes

Al llarg d’aquesta setmana s’ha presentat en la bibioteca pública “Bernat Capó” el conte “La Història de la Pintabacores” per la benissera Belén Ivars i Ribes. El llibre forma part de la col·lecció Contes de biblioteca, dirigida per Bernat Capó, i que té per objectiu publicar les obres d’escriptors novells benissers sota el patrocini de la Regidoria de Cultura.

Durant els matins de dimecres i dijous, diversos grups d’alumnes dels col·legis Manuel Bru i Pare Melcior han participat en la presentació del conte juntament amb el Regidor de Cultura Xavi Tro, l’escriptor local i director de la Col·lecció Bernat Capó i l’autora del conte Belén Ivars.

L’acte començava amb una introducció del Regidor de Cultura, presentant als alumnes tant la Biblioteca Municipal com als seus dos acompanyants. Els alumnes, tot i això, ja coneixien tant a Bernat com a Belén: al primer per ser un personatge molt important dins la vida cultural del nostra poble i a la segona per informació dels seus mestres. Després, l’autora ha explicat breument què ocorre en el conte, amb un repàs dels personatges i de la trama.

Després de l’explicació per part de Belén, els xiquets han volgut saber-ne més de la història, i s’ha fet un torn de preguntes totes elles molt interessants: perquè es deia Dolores Pintabacores, perquè el conte era tan petit, perquè Maria era tan especial…

Abans de finalitzar l’acte, i davant les ocurrències dels xiquets, se’ls ha proposat que contaren ells contes, narant la Caputxeta Roja, els Tres Porquets, les Set Cabretes i el Llop, i el Conte de Pere i el Llop (aquest últim amb un final un poc modificat).

Per acomiadar als xiquets quan l’acte ha acabat, se’ls ha fet entrega d’un exemplar del conte i d’una llapissera.

La història de la Pintabacores

Hem preguntat a l’autora, Belén Ivars i Ribes, com va sorgir la idea de fer un conte per a xiquets.

Fa ja més d’un any, vaig rebre una invitació d’un seguidor del meu blog “els Borrellons del Melic”. El lector, per a la meua sorpresa, era el nostre escriptor local Bernat Capó.

Després d’estar una estona parlant sobre el meu blog, em va proposar escriure un conte per a la col·lecció que edita la biblioteca anualment. Al principi, em vaig acovardir una mica. El blog era una cosa inofensiva. Però escriure un conte, em pareixia envair un territori aliè. No obstant, no em vaig poder negar davant l’insistència de Bernat, i la curiositat que aquest m’havia creat.

Una vegada disposada, havia de triar un tema. Una cosa tenia clara, la protagonista havia de ser una xica. I una altra cosa tenia clara, no anava a ser cap princesa. Després de posar aquestes dos condicions damunt de la taula, sols em quedava pensar en moments de la meua vida.

El fet que Maria (com la meua àvia) fóra especial, ho vaig basar en mi mateix. No perquè em considere excepcional, ni molt menys, sinó perquè jo vaig néixer amb camisa, o amb sarró, i sempre m’ha fet gràcia quan la gent m’ha dit que això indicava tenir bona estrella. I el fet que el seu poder fóra l’estima, supose que és quelcom que també he aprés dins de casa. Amb els anys me n’he adonat que, fins i tot, quan no tens res a donar, una abraçada fa molt. I si així (crec jo) es superen molts mals, perquè no la malícia d’una bruixa?

El nom del personatge malvat, Dolores Pintabacores, no recorde ben bé amb qui parlava quan va sorgir. El que si que sé es que des de que soc menuda, he sentit replicar “Pintabacores” quan algú anomenava a alguna “Dolores”. I a pesar que deuria dir-se Dolors, vaig voler mantenir-ho com és diu popularment.

I per últim, Benimallunt. Com totes les històries fantàstiques, ocorren en llocs llunyans. I com que en Benissa, el mot lluny es pronuncia “llunt”, em va parèixer graciós ubicar la història en una partida que duu aquesta paraula en el seu nom.

A continuació, vos mostrem alguns fragments dels actes a la Biblioteca, així com una entrevista que des de Radio Litoral li van fer a Belén.