Inici » Història de Benissa » Curiositats

Pregunta: agermanaments i altres menesters

13 de novembre de 2006 No hi ha comentaris
Tombaturons pregunta:
Amic Cardona: Últimament estem veient com els pobles de la Marina Alta que provenen de la repoblació mallorquina estan agermanant-se amb les seues poblacions d'origen. Açò és un esdeveniment molt important i saludable en tots els aspectes. Davant açò, em pregunte si no seria també necessari que Benissa s'agermanara amb un poble del Principat, en el que en principi tinguem un nexe històric en comú. Quin municipi podria ser aquest segons l'origen dels pobladors de Benissa del segle XIII o segons el cognom majoritari de Benissa? A voltes els amics comentem que el poble del Pirineu anomenat Ivars de La Noguera podria ser un d'ells; és clar sense un criteri clar... T'agraïria molt la teua resposta, que ha de sentar les bases per a que tal volta el Casal Cultural de Benissa inicie els apropaments d'un futur agermanament, més que necessari en l'actualitat.

Resposta de J.J. Cardona:

Els actes protocolaris d’agermanament de pobles entenc que deu fer·se en base a afinitats molt concretes. Per exemple Teulada està agermanada amb la seua homònima de Sardenya, que, per topònim i per compartir una mateixa llengua està plenament justificada. Altres pobles del voltant s’agermanen per altres causes, amb una més que duptosa coherència, però és el que hi ha. En altres llocs, també dins de la comarca, o fan per la qüestió de la repoblació després de l’expulsió morisca. Això té més pes, perquè, fins i tot es poden, si volen, establir lligams familiars, que de fet es pot realitzar fent un seguiment genealògic.

Nosaltres els benissers, allà pels anys vuitanta i primers del noranta, volguerem agermanar·nos amb Puigcerdà. La motivació era tant per la llengua com per establir uns lligams comercials-turístics, així com el fenòmen de la “Flama de Sant Joan” i el “Correllengua”. De fet anàrem una comisió municipal i festiva allà i ells mateix tornaren a Benissa. Férem xarrades, mostra de les nostres singularitats i establirem l’acord de dedicar·nos carrers. A l’acte d’allà estigueren presents el secretari del Conseller d’Administració de la Generalitat Catalana i el president de la Mancomunitat de la Cerdanya. Després va anar la coral benissenca. Però l’acte formal d’agermanament no es va portar a terme per quan era criteri del nostre alcalde d’aquell moment que primer deurien agermanar·se les associacions. La fredor de les bones intencions obligà a avorrir·nos als promotors d’aquella idea.

Des d’un punt de vista de que políticament es puga fer algun agermanament jo en mostre esceptic, a menys que poderoses influències d’eixe sector es posicionen receptives,cosa que serà factible si li trauen rentabilitat política. Fer un acte així és molt ric en tots els aspectes, però si no va seguit d’actuacions puntuals al remat acaba per oblidar·se. Jo mateix, en el meu enyorat temps de president de la Banda de Música vaig fer possible l’agermanament entre les bandes d’Utiel i la de Benissa per veure si a nosaltres s’ens apegava el bon costum associatiu. Ni els propis músics recorden aquell acte.

En cas de moure un agermanament com el que dius be podria ser Ivars de Noguera o Ivars d’Urgell, tan s’hi val, però, comparteixc amb tu que no n’hi ha cap base plenament justificada, a menys que siga la intensa proliferació del cognom IVARS. Res cal buscar del Llibre del Repartiment, com vaig demostrar al meu llibre “Els cognoms i malnoms de Benissa”, però si en el “morabatí” de 1381 on si apareix ja el nostre més popular cognom dels Ivars, que després va augmentant en nombre de posseidors. Això és modernament, perquè al segle XVIII era el Crespo qui podia fer puntes amb els Ivars.
Crec que és una bona base de partida i es podia treballar en eixe sentit, qüestió en la que estic a la vostra plena disposició.


Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/