Inici » Notícies » Societat

A la memòria d’Ignasi Moll Mulet; per Joan Josep Cardona

21 d'abril de 2022 No hi ha comentaris
Maria del Molí i Ignasi Moll en les Festes dels Fadrins de 1958

Maria del Molí i Ignasi Moll en les Festes dels Fadrins de 1958

En les famoses tertúlies de Joan Fuster participava un home major que tenia el do de la discreció. Per tal virtut era una persona estimada per l’escriptor. Tenint en compte la vàlua humana i el servei que prestava a la pàtria el definia com “l’home soterrani”. Significava així el silenciós treball en pro del redreçament del nostre país. A Benissa tenim, i hem tingut, persones que apareixen en el teatre de la vida fent el paper de secundaris de luxe. Callen, treballen i son d’una eficàcia exquisida. Per a la gent de la meua generació Ignacio Moll, conegut per tots com a “Nassio els plats”, participava d’eixos dons humans. I per la circumstància de la modèstia, i una certa timidesa, la seua trajectòria humana transcorregué dins d’eixe paper de meritori que tan difícil és d’interpretar, que és poc agraït i que tan fàcilment és oblidat.

Ignasi era, per convicció, el germà major de tota aquella gent que en superar l’adolescència, cosa que esdevingué en la dècada dels anys seixanta del segle passat, ens adonarem que les coses havien de canviar. Però una cosa era superar la paràlisi col·lectiva i altra constatar la crisi moral i material en què féiem la primera volada de la vida. Dins dels actuals paràmetres cívics on la societat ja no és ni liquida ni gasosa sinó que tot ho converteix en un immediat oblit encara es compta amb un col·lectiu humà que gaudeix del sentit del record. I en ell forma part Ignasi i els que encara anem tirant avant. És impossible no recordar al bon amic fent-se present en totes les mampreses que ordirem. I així era el genial intèrpret de So Nofre en “Cels de novençà” de Peris Celda assumint el paper d’un llaurador major ple de consideració front a un conflicte familiar, rol que bordava a la perfecció.

Tampoc es pot oblidar a Ignasi en la seua faceta de puntal del primitiu Orfeó de la llar parroquial o en la competent “Coral Benissenca”. Tot era degut, a parts iguals, pel seu compromís patriòtic i per la seva ben modulada veu de tenor. En eixe pla melòdic era un dels dos components de la interpretació de l’obligat del glòria de la missa “Te Deum laudamus” de Pietro Yon, en el passatge de “..qui sedes ad déxteram patris”, on s’intercalen una successió de notes llargues que en el pentagrama van del sol al si i que suposa per a la veu un considerable esforç. El mestre Bertomeu conscient del perill que suposava tal compromís el desdoblava amb dos cantants. No calia fer tal ajuda que es sortia del passatge amb total mestria.

J.J. Cardona, Merche González, Pepe el Largo i Ignasi Moll

J.J. Cardona, Merche González, Pepe el Largo i Ignasi Moll

Impossible no recordar a Ignasi com l’eficient comptable i tresorer dels primers temps de la Societat Lírica Musical de Benissa acudint a les assemblees de la Federació prenent nota de les novetats administratives i posant-les en pràctica dins de la societat que li confiava els cabals. Havia passat per l’Acadèmia Sant Antoni de Benissa i dominava la cultura de “mercaderies a caixa” i la compatibilitat per partida doble tota una modernitat en aquells anys ja passats a la història. Res li agradava tant com estar al dia del món bursàtil que seguia per les lectures fetes a la taula de la premsa de la Societat Cultural i així administrar amb saviesa i prudent discerniment el seu acreditat negoci familiar de venda de tabacs i en especial de vaixella de fang cuit i cristall de l’Olleria. Comerç de bon crèdit que heretava de son pare i que ell, en aquells anys de modesta modernitat llogava per a fer els familiars dinars de noces, cosa que ell anunciava per Radio Popular de Benissa o en les revistes de festa amb allò de “Servicio para bodas, bautizos y comuniones” . Sense oblidar, com era el cas d’aquells puros de la Tabacalera d’Alacant tan lloats i amb els que s’acabaven aquells àpats de cerimònia. Alguna vegada amenitzava “La Bolero” i en el suposat de no fer més gasto del pressuposat mai faltava entonar “Arròs amb ceba, ceba amb arròs” amb una mà la copa de “Coñac siglo XX” i amb l’altra el “Faria” de casa “Nasio els plats”. Un honor i un agraïment haver gaudit la companyia i bona amistat del que fou conegut en el segle per “Nasio els plats”. En pau descanse.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

https://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/