Paisatge abans de la batalla (I), per Vicent Cabrera

En cada contesa electoral analitze prèviament les dades poblacionals de Benissa amb l’objecte de conèixer les evolucions demogràfiques, la composició de la població per edats, per nacionalitats i la pèrdua de població jove que fixa la seua residència en altres llocs, un fenomen que vinc seguint des de fa més d’una dècada.

Se sorprendran els lectors d’aquest article de la quantitat d’informació que faciliten aquestes dades poblacionals i de l’equivocats que podem estar en les nostres apreciacions polítiques i socials si les fredes matemàtiques en forma d’estadístiques no ens descobriren la realitat.

Fem política per a ciutadans de determinades edats i condicions i ignorar aquestes dades poblacionals pot desembocar a prendre decisions equivocades doncs primer hem de saber per a qui i para quines, i després dissenyar les polítiques adequades.

Els números no enganyen. Des dels anys 2007 i 2008 d’ara endavant, cada any es vénen produint a Benissa tres defuncions per cada dos naixements. A més en la revisió del padró municipal hem perdut en termes absoluts més de 2.000 persones que definitivament ja no figuren en el nostre cens. D’altra banda, des de fa diverses dècades no s’aconsegueix una xifra reiterada o sostinguda de naixements de més de cent individus anuals i per si no fos poc, un nombre elevat de joves benisseros estan fixant la seua residència fora de la nostra localitat per evidents raons econòmiques, però també per la nostra falta de vitalitat i dinamisme social i cultural.

La deriva o fallida política econòmica social i cultural que patim a Benissa es reflecteix en tota la seua crua realitat en la institució denominada Societat Cultural de Benissa, més coneguda com LA CULTURAL, que va arrancar amb un mínim de socis proper al miler, i avui dubte molt que aconseguisca els quatre-cents socis , sense indici de continuïtat tant de socis com de continguts.

Equivocades polítiques han generat sens dubte el problema polític més greu al que ens enfrontem a Benissa, el fenomen poblacional però no és l’únic.

De tots és sabut que el Tribunal Suprem va anul·lar a mitjan 2013 el Pla General d’Ordenació Urbana de Benissa elaborat i aprovat l’any 2003, i avui, quasi dos anys després, encara no tenim una resposta precisa de com solucionar aquesta falta de Pla General així que ara i per molt temps, ens regirem a Benissa pel Pla General que aprovem l’any 1982 que ha ressorgit de les seues cendres a conseqüència d’aquesta decisió Judicial.

Pot semblar intranscendent però les conseqüències en l’ordre polític i econòmic són espectaculars. Vagen fent-se a la idea que no es pot executar l’ampliació del Carrer Calp, ni es pot executar la Ronda Nord per citar alguna de les infraestructures contemplades en el pla general de l’any 2003, anul·lat pel Tribunal Suprem, però en realitat no es pot executar cap d’aquestes infraestructures previstes en el pla de l’any 2003 ni en el pla de 1982. Tot açò per no esmentar la formidable inseguretat jurídica que representa aquesta situació per a totes aquelles persones que vulguen invertir a Benissa.

Un al·lucinant retrocés i ancoratge al passat de més de 30 anys, però la cosa no queda ací perquè les conseqüències fiscals o tributàries resulten igualment asfixiants ja que la major part de les parcel·les urbanitzables pendents de desenvolupament a Benissa paguen un IBI que avui resulta confiscatori per ser excessivament onerós, sense que els seus propietaris puguen veure en un horitzó proper ni una mera expectativa de guanys de futur en mancar Benissa de Pla General d’ordenació urbana. Un sobirà despropòsit polític.

Tampoc estem millor amb la política turística implementada durant anys del mateix govern local. O millor , la no política Turística. Observe any rere any els Anuaris Turístics de la Costa Blanca i les Guies de Turisme de la Comunitat Valenciana i mai he vist ni les nostres platges ni les nostres cales anunciades en aquestes revistes especialitzades. Fixen-se en els fullets publicitaris que lliurem en la nostra Oficina de Turisme de Benissa, vertaderes relíquies del passat llunyà que demostren el que realment s’està fent en aquesta àrea doncs als fets em remet ja que tots els anys els nostres governants acudeixen a FITUR, fira internacional del turisme, en una espècie de viatge a cap part i freturosa d’objecte. Necessitem de maner imperiosa un acord polític sobre Turisme i una magnifica estratègia d’actuació entre l’Ajuntament i els empresaris privats. No hem sabut crear en la zona costanera cap infraestructura diferenciadora que ens servisca d’icona i que ens permeta competir amb els nostres veïns de Moraira i Calp perquè vivim d’esquena a la nostra Costa i aquesta actitud ens passa factura. Insistisc en la nostra zona costanera ja que és on captem els nostres majors recursos econòmics però em referisc a tot el territori, a l’urbà i també al rural.

Del nostre comerç i el nostre empresariat poc que afegir, multitud d’iniciatives des de l’ajuntament encara que la realitat és que els nostres comerços agonitzen igual que el nostre Mercat del dissabte i com no, el nostre renovat Mercat Municipal situat en el Carrer Hort de Bòrdes. Alguna cosa estem fent malament.

Respecte als nostres empresaris, crida l’atenció que les empreses més potents de la nostra localitat pràcticament operen fora del nostre terme municipal i les de menor entitat es troben atrapades per la crisi de la construcció però també per la inevitable saturació del sector. Tampoc en aquest aspecte els successius governs en l’ajuntament de Benissa han liderat iniciatives originals i noves, com les quals han sorgit en les localitats veïnes i que suposen una reeixida col·laboració entre l’administració local i els empresaris del sector privat. Aquesta circumstància limita les nostres possibilitats en el capitalisme del segle XXI.

Concloc aquest primer article referint-me a la necessitat imperiosa d’abordar una reforma cadastral que possibilite l’adequació dels valors cadastrals de les nostres propietats a la realitat del mercat i sobretot, que arreplegue la recent i ja citada doctrina del Tribunal Suprem amb vista a no gravar parcel·les que no estan urbanitzades com a urbanes. També és necessària aquesta reforma perquè ara per ara aquests alts valors suposen un llast per a la nostra economia en forma de plusvàlues i en forma de valors orientatius que graven les transmissions de tot tipus.

*Vicent Cabrera Cabrera és portaveu del PSPV-PSOE a l’Ajuntameent de Benissa.