La declaració del Molí del Quisi com a BIC, per Francesc Xavier Tro

Ahir es va aprovar per unanimitat de tots els grups polítics a l’Ajuntament de Benissa (PP, PSOE, CIBE, PSD i BLOC) la meua proposta, feta com a regidor de cultura i patrimoni històric, encaminada a declarar BIC (Bé d’Interès Cultural) al Conjunt Hidràulic del Molí del Quisi.

En eixe sentit, és important assenyalar que aquest molí és un dels edificis més antics i valuosos del patrimoni benisser que ens parla de la importància de l’aigua, precisament per la seua escassesa, en la història del nostre poble i que la seua important singularitat i excepcionalitat (a més de ser un dels dos únics edificis de cronologia medieval (que encara deriva d’un anterior d’origen islàmic) que ens han arribat a Benissa i l’únic de tipus civil o industrial i per tant, més excepcional que no els edificis de tipus religiós o militar que en general han pogut perdurar molt més) es deguda precisament als esforços i la necessitat d’un alt desenvolupament tècnic per tal d’aprofitar un recurs tan escàs com l’aigua a la nostra terra. Fins i tot hi ha una proposta recent de la Conselleria de Medi Ambient de declarar Patrimoni de la Humanitat al patrimoni històric de l’aigua a l’àmbit de la província d’Alacant (vore diari Información del 23 de novembre de 2010).

També és important tindre en compte que comptar amb BIC’s significa estar en el “mapa” i ser una referència entre els pobles rics en patrimoni. Pensem per exemple en els darrers instruments de planificació territorial engegats per la Generalitat Valenciana com el document d’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana o el Pla d’Acció Territorial del Paisatge de la Comunitat Valenciana on tindre patrimoni reconegut implica una sèrie de consideracions o avantatges estratègics i d’inversió que altres pobles no tindran.

A Benissa comptem ara amb 3 BIC’s (Sala del Consell, Torreta de Canor i la Casa del Tros les Calcides) lluny encara de pobles com Xàbia (el més representatiu de la comarca amb patrimoni i que compta amb 10 BIC’s) i malgrat el valuós patrimoni que tenim, encara per baix també de pobles veïns com Calp o Teulada que ens superen a dia de hui en consideració patrimonial (4 BIC’s cadascun) a tots els efectes administratius (que al cap i al fi són els que compten en plans i inversions).

Però tindre BIC’s no és alguna cosa que et puguen donar perquè si. Cal tindre un patrimoni cultural valuós (com el que tenim i encara no suficientment reconegut) i significa obtindre el més alt reconeixement i per tant prioritat en ajudes, inversions, difusió, etc.

En quant a les critiques d’altres grups polítics sobre la recuperació i restauració del molí, només puc dir una cosa. Quan s’adquireix patrimoni aquests grups argumenten que tot no es pot comprar i quan en temps de crisi econòmica com els actuals es busquen fórmules alternatives a l’adquisició, per a mantindre i poder gaudir del important patrimoni que tenim a Benissa, també el critiquen, desviant l’atenció, de que és una prebenda als propietaris (quan independentment de la cessió per 10 anys que han fet aquests, als que estic profundament agraït, l’edifici està (ara és un Bé de Rellevància Local (BRL) i estarà tutelat per l’Administració publica). A més a més, tindran l’obligació de mantenir-lo i de posar-lo a disposició de visita pública de forma continuada, a més del dret preferent a l’adquisició per part de l’Administració. En escoltar arguments buits com aquestos, que només van encaminats a fer mal, confondre, mentir i enganyar a la ciutadania i a posar pals a les rodes en la increïble tasca que s’ha fet en recuperació de patrimoni històric en aquesta legislatura, només puc pensar que eixos grups polítics segurament hagueren preferit que el molí del Quisi s’esfondrarà i desapareguera o pel contrari practiquen a la perfecció allò tan vell que diu el refrany castellà “el perro del hortelano no come ni deja comer”

* Francesc Xavier Tro i Molines és regidor de cultura, patrimoni històric i normalització lingüística de l’Ajuntament de Benissa.