“Es cremarà Benissa”; per Vicent Cabrera

Però enguany probablement no, probablement. A hores d’ara de l’estiu amb els innombrables incendis que s’han produït al País Valencià, la superfície forestal cremada és ja major que tota l’arrasada durant la dècada passada en el nostre territori, la qual cosa dona una idea de la magnitud del problema que se’ns ve damunt en el futur immediat. Vaja per davant i no se’ns oblide que el foc sempre ha estat, està, i serà present als països mediterranis, la magnitud i agressivitat dels incendis actuals són els que marquen la diferència amb els passats. És indubtable que aquests incendis d’última generació causen un mal anímic profund en les poblacions que els pateixen perquè submergeix als seus paisatges en una espècie de nit fosca sense fi, un escenari llunar i això sense reparar en els danys materials que generen i a vegades, humans.

En l’actualitat tenim la certesa que aquests incendis són el resultat d’una falta total de gestió forestal i l’abandó pràcticament sistemàtic de les superfícies cultivades que abans ens servien de tallafocs, totes dues circumstàncies afegixen combustible als nostres espais naturals com mai s’havia produït. Moltes veus advoquen per fixar població sobre aquests territoris agrícoles i fins i tot forestals i en última instància dignificar les seues rendes i els seus productes per a en definitiva revertir el fenomen de la despoblació que pateixen actualment els territoris agraris, població que s’ha dedicat al sector agrícola i ramader. Però, aquesta situació dista de patir un canvi a curt i mitjà termini perquè fixar població agrícola sobre el territori precisa d’inversió pública i privada, així com creació d’ocupació, però fins i tot sota aquestes premisses, els joves que són el futur, prefereixen les ciutats per les possibilitats d’oci que ofereixen i generen.

Es dirà que és un argument que segueix la lògica capitalista, però fins hui cap altra ha funcionat. Prompte assistirem a declaracions administratives de zones catastròfiques, subvencions de diversa naturalesa, crides a la recuperació de bestiars de cabres i ovelles o tal vegada burros per a netejar els espais naturals, fins i tot serem testimonis de repoblacions forestals caríssimes i pràcticament ineficients perquè una vegada realitzades, prèvia destrucció dels sòls forestals s’abandonen per part de les institucions públiques sense cap manteniment provocant una nova cortina homogènia i contínua de combustible entre les herbes, arbustos i arbres plantats.

Al mateix temps sentirem que aquests grans incendis que estem patint són el resultat d’haver assumit i implementat polítiques ambientals importades de grups i associacions ecologistes, una acusació tan absurda com banal, i com no, predemocràtica. Hui dia devem tot una xarxa estatal, autonòmica, i local de parcs, paratges i entorns naturals protegits precisament gràcies a aquestes polítiques que han contribuït a preservar abundant flora i fauna en molts casos única a Europa.

Benissa compta en aquests moments amb tres grans àrees forestals que presenten un alt perill d’incendi per la quantitat de massa forestal que acumulen. La primera i també la més perillosa és l’àrea que es concentra entre el Tossal de la Ràpita, la partida de l’Albinyent, Lleus, Oltà i Canelles, amb connexió a la Serra de Bèrnia i Pinos a través de la Pedrissa i del Barranc de l’Estret. La segona àrea es correspon amb la zona de Pedramala, la seua connexió amb la Rosina, entre Benissa i Calp, però especialment l’àrea d’abast amb masses forestals de la zona de la Fustera, no tant perquè formen una massa vegetal contínua, sinó per l’efecte de les pinyes incendiàries que es converteixen en voladores a gran distància. La tercera àrea se situa a la muntanya de la Mallà Verda i la seua connexió amb el Patxell, la Garganteta de Senija i la massa forestal confrontant del terme municipal de Gata de Gorgos.

Les dues primeres d’aquestes àrees contenen una densitat d’habitatges relativament importants i per tant, humans habitant en elles el que incrementa els potencials danys a causa d’incendis. És innecessari insistir en la importància d’aquestes àrees o masses forestals per a la nostra economia turística més enllà de la seua vital importància paisatgística i mediambiental. Mai sabrem on podrà caure un llamp diabòlic o endevinar la conducta d’un piròman o eliminar la negligència d’un agricultor, però sí que esta a les nostres mans limitar l’abast dels incendis. Disposar d’un Pla Local metòdic contra els incendis en cadascuna d’aquestes àrees, netejar de malesa totes les zones adjacents als camins que circumden aquestes àrees i disposar d’amplis tallafocs que limiten el foc continu i sense fi, són les solucions a adoptar. La resta són contaralles que mai quadren amb els comptes.

Vicent Cabrera. Secretari general del PSPV-PSOE de Benissa