Opinió

Cultura política i sistema democràtic, per José María Serna

José María Serna amb el calendari de medi ambient de 2011
José Mª Serna

1.- Cuarto milenio, 2.- Sé lo que hicisteis, 3.- Malas pulgas, 4.- Reforma sorpresa, 5.- ¡Allá tú!, 6.- Callejeros Viajeros, 7.- Callejeros, 8.- Planeta finito, 9.- El Intermedio, 10.- El hormiguero, 11.- El reencuentro, 12.- Karlos Arguiñano en tu cocina, 13.- Password, 14.- Qué vida más triste, 15.-Saber y ganar, 16.- El jefe, 17.- Hermano mayor, 18.- Supernanny, 19.- Pekín Express, 20.- Fama ¡a bailar!, 21.- Gran hermano, 22.- Involución, 23.- Camera café, 24.- Al pie de la letra, 25.- Pasapalabra, 26.- Punto Pelota, 27.- Desafío extremo, 28.- La hora de José Mota, 29.- Maitena Estados Alterados, 30.- Supervivientes: El debate, 31.- La ruleta de la suerte, 32.- Salvados, 33.- Buenafuente, 34.- 21 días, 35.- El diario de, 36.- Estas no son las noticias, 37.- El club de la comedia, 38.- El club del chiste, 39.- Saturday Night Live, 40.- Tonterías l as justas.

He volgut iniciar aquesta dissertació amb aquest rànquing realitzat mitjançant enquestes a milers de televidents, crec que amb aquesta enumeració dels 40 programes televisius millor valorats podria donar per acabada la meua argumentació.

Segons el meu parer  és més que significatiu que entre els 40 primers programes televisius amb major valoració, no existisca cap de notícies i menys encara, un programa de caràcter polític, on es realitze una anàlisi de la realitat política diària del país, comunitat autònoma o municipal.

La venda de periòdics al juny de 2011 era equiparable al nombre de periòdics que es venien l’any 1931. Si a tot això li sumem la ignorància que propicia el sistema educatiu espanyol sobre el nostre sistema polític, així com el de les institucions que la componen, desemboca en que la cultura política de l’opinió pública espanyola, segons el meu parer no és massa àmplia, per no dir minsa i inoperant.

Com pretenem que la nostra democràcia marxe cap a una consolidació i maduració en els sistemes democràtics de participació?, si una gran part de la població desconeix per complet els mecanismes, les opcions de manifestació i fins i tot els òrgans bàsics de representació. Hem de canviar, doncs, els nostres paradigmes, aprofitar els nous processos de comunicació per a millorar la relació entre els ciutadans i les institucions, hauria de ser d’obligat compliment l’acostament d’aquestes cap al ciutadà, practicant com una cosa habitual l’open government, una política de portes obertes on cadascun dels ciutadans i ciutadanes siguen conscients de com i on van a ser invertide les seues contribucions, com i on es prenen les decisions que en un futur no massa llunyà, afectaran la seua vida quotidiana.

I d’altra banda, des de les institucions s’ha de promoure la formació en valors democràtics, és imprescindible formar els ciutadans, són ells els que mitjançant el seu vot lliure i universal han de decidir el futur de les seues institucions, però per poder decidir en consciència, és imperatiu que puguen exercir el seu dret amb coneixement de causa, amb capacitat crítica, valorant doncs la gestió i no únicament i exclusivament la publicitat que un o els altres puguen fer desfigurant o emmascarant la realitat de les seues polítiques.

No hi ha dubte que el nostre sistema democràtic és imperfecte, existeixen segons el meu parer massa traves, dificultats a l’hora de dur a terme multitud de projectes, però alhora existeix una distància excessiva entre els òrgans decisoris o de govern i els ciutadans. En ocasions, com ocorre en els municipis d’àmbit mitjà-xicotet (< 25.000 habitants) els polítics i per tant els diferents òrgans són molt més propers i coneguts per la ciutadania, però malgrat això també són poc utilitzats. Aquesta realitat constatable, em fa reflexionar de prop on es localitza la problemàtica, si en la falta d’obertura democràtica de les institucions o en la desafecció per part de la ciutadania amb la presa de decisions.

Aquestes són segons el meu parer les qüestions que han de ser respostes, són les institucions les que estan desgastades o són els ciutadans els que realment estan desafectats dels assumptes polítics?.

Rànquing de programes segons enquesta a la web www.formulatv.com


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?