Opinió

Bernat Capó: L’home que no serà oblidat; per Ezequiel Castellano

Bernat Capó
Bernat Capó

Poques vegades es dóna el cas que una persona resulta ser estimada al seu poble, més encara si es tracta d’una persona que, des de ben jove, s’ha posicionat del cantó de la cultura, de l’estima per la història i el respecte pels costums i tradicions.

Poques vegades vivim en primera persona el respecte que bona part d’una comarca té per aquell que li ha posat mots a les coses, ha recuperat maneres d’entendre i de viure i ha fet del seu quadern de bitàcola una generalització capaç de ser interpretada per majories.

Nascut l’any 1928, sempre ha estat capdavanter al seu temps i ha compartit amb altres homenots i donotes del País Valencià la seua estima per la terra, per la gent, per les paraules, les històries, rondalles i atifells.

D’una exemplar trajectòria cívica i humanitària, ha participat en les millors empreses culturals desenvolupades a l’oblidada quarta demarcació d’aquest país nostre. Ha estat un homenot capaç de participar i viure els millors moments del despertar nacionalista valencià.

Algunes persones el vam conèixer, de raspalló, en les poques visites que féu al Diario de Valencia (el bo, el de JJ Pérez Benlloch) pels inicis dels anys huitanta del segle passat. Hem llegit alguns dels seus fonamentals articles farcits de sentiment nacional i en favor del redreçament d’aquest país a les revistes i publicacions més genuïnament valencianes: El Temps, Saó, El Punt del País Valencià, però també a les edicions del Mediterraneo o Levante-EMV.

Escriptor i periodista interessant i interessat per la cultura popular, sempre va saber posar per davant aquelles persones que seguien aquest mateix caminal d’estima per la terra i la gent, pels paisatges, els atifells, les dites i les frases fetes. Fins tal punt ha estat així que aquest homenot de Benissa deixa –després de fer el seu traspàs— una bona ristra de descobertes fetes en primera persona i d’altres que han sabut fer nous investigadors i investigadores, atiats per la seua passió.

El seu poble no l’oblidarà mai perquè la Biblioteca Municipal porta el seu nom. La seua comarca el tindrà molt de temps present perquè ha sabut rescatar eixos mots del silenci. El nostre País Valencià guardarà la seua obra, perquè amb ella, tothom ens sentim identificats. Els Països Catalans sempre sabran qui és i què ha fet aquest homenot de la Marina, més encara quan el van homenatjar ara fa setze anys.

Moltes gràcies, Bernat Capó i ben pagats per haver compartit un temps, encara que curt, però intens i un país que continuem fent.

Pel seu interés hem reproduït aquest article d’opinió aparegut el 15 de març de 2017 al diari electrònic laveupv.com


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?