Una altra àguila s’ofega en una bassa contra incendis a Benissa

Divendres passat membres del Col·lectiu el Runar de Benissa van trobar un àguila marcenca (Circaetus gallicus) morta surant a la bassa d’extinció d’incendis que hi ha a l’antic camp de tir de la Solana. L’àguila marcenca és l’única rapinyaire europea especialitzada a caçar serps i altres rèptils. El seu aspecte és inusual: els seus grans ulls de color ambarí i el seu ample cap li donen un aspecte que recorda el d’un mussol o una òbila. És una rapinyaire de grandària mitjana-gran, amb una longitud d’uns 65 centímetres, i una envergadura alar que pot arribar als 1,80 metres.

Davant d’aquest greu fet el col·lectiu ha demanat a la conselleria competent que prenga les mesures adequades per a evitar que es tornen a produir morts com aquesta. Va ser a conseqüència d’un altre ofegament d’una àguila cuabarrada ocorregut el 2006 que en les diferents basses d’extinció d’incendis que hi ha a Benissa es va posar una rampa per a possibilitar que els animals que cauen quan s’acosten a beure o refrescar-se puguen eixir per ells mateixos. Però s’ha demostrat que aquest sistema no és eficaç. I és que al mes de juny passat ja es va rescatar una altra àguila d’aquesta bassa, per sort amb vida.

Així que el Runar exigeix una actuació urgent a la conselleria i que dispose de les mesures necessàries per a evitar que la fauna salvatge s’ofegue en aquests recintes. El col·lectiu creu necessari augmentar les dimensions i el nombre de rampes en cada bassa, ja que en l’actualitat sols n’hi ha una, insuficient per al tamany de la bassa. A més, sol·licita que s’instal·len altres mecanismes que faciliten la flotabilitat o servisquen d’agafadors per a possibilitar que els animals que cauen quan s’acosten a beure o refrescar-se puguen eixir per ells mateixos. A banda, seria necessari revisar i augmentar els punts d’aigua que estan situats en la rodalia d’aquestes basses i que serveixen perquè puga beure la fauna, per tal que funcionen correctament. A més a més, cal fer un manteniment de la tanca que envolta la bassa, ja que en algunes està trencada i per tant permet l’accés a la bassa dels mamífers, amb el perill que també puguen caure. Aquestes són mesures de poc cost econòmic i que evitarien morts d’una fauna tan escassa i en molt casos protegida.