Un ajuntament d’Alacant vol emportar-se deu cadàvers del cementeri de Gajanejos

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda al diari LA CRÒNICA DE GUADALAJARA el 30 de desembre de 2008:

Es tracta d’un grup de joves del poble de Benissa, que van morir en la mateixa matinada durant els combats de Miralrío a la Batalla de Guadalajara.

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Benissa, acollint-se a la Llei de Memòria Històrica, ha decidit emprendre les accions necessàries per a traslladar els cossos dels deu joves del poble que van perdre la vida a la batalla de Guadalajara, en 1936.

Les restes mortals de les víctimes descansen en una fossa comuna del cementeri de Gajanejos. Els milicians van ser abatuts en el front de combat de Miralrío durant la nit del 2 al 3 de desembre del primer any de la guerra civil. Gràcies a testimoniatges oculars va ser identificat el lloc exacte on jeuen els cossos, una vegada finalitzada la guerra. El regidor de Cultura s’ha acollit, ara, a la Llei de Memòria Històrica (52/2007) per a exhumar, identificar i traslladar al cementeri del poble “els deu joves fills de Benissa que en el seu moment van formar part del Batalló Alicante Rojo”, segons han recollit aquest dimarts diversos mitjans informatius valencians.

Xavi Tro és regidor del CIBE-Bloc, però està recolzar pel batle de Benissa, Juan Bautista Roselló, del PP, que en un ple recent va assegurar que “per raons humanitàries” donaria suport aquest tipus de trasllats contemplats en la Llei de la Memòria Històrica. El departament municipal de Cultura ha remés ja una carta als familiars de les víctimes per a informar sobre la intenció de la regidoria i per a sol·licitar-los la seua opinió.

Els esdeveniments es remunten a agost de 1936. Els deu joves van ser cridats a files al setembre per a formar part del Batalló Alicante Rojo, en què es van integrar altres joves de pobles veïns com Calp i Gata. La formació va ser destinada al sector d’Alcalà d’Henares. Tots ells eren joves d’entre 18 i 22 anys i afiliats a Joventuts Socialistes, UGT, i Izquierda Republicana.

Un cementeri amb víctimes d’ambdós bàndols

A més d’altres casos, és conegut que en el cementeri de Gajanejos també es van soterrar els cossos d’almenys tres religiosos represaliats per les forces republicanes. Es tracta del seguntí Juan de les Heras, Saturnino Polo i Valentín Yusta.

Juan de les Heras Olmeda, besoncle de l’actual senador Juan Antonio de les Heras Muela, va néixer a Sigüenza el 21 d’agost de 1884 i allí mateix va ser ordenat sacerdot el 21 de desembre de 1907. Després de passar per La Nava i per Casas de San Galindo, des de 1915 va servir la parròquia d’Argecilla. Els milicians van arribar a Argecilla el 26 de juliol de 1936. El rector no va prendre altra precaució que passar els dies al camp, tornant per la nit a sa casa rectoral. No obstant això, a partir del 14 d’agost va decidir no eixir ja de sa casa ni de dia ni de nit. El dia 17, tres camionetes de la FAI es van presentar al poble amb el propòsit de capturar-lo. Registrada la casa, condueixen el sacerdot al temple parroquial perquè presencie la profanació del lloc sant. Els veïns del poble, al final, van aconseguir que no s’endugueren el rector, comprometent-se amb els milicians a vigilar-lo ells mateixos perquè no escapara. Així va durar la situació uns pocs dies. El 21 d’agost, un nou grup de milicians es va presentar amb una falsa ordre del Governador per a endur-se el rector a Guadalajara. Ja de camí, en les proximitats de Gajanejos, li van manar baixar del vehicle. Tot seguit va ser afusellat i deixat el seu cos al cementeri de Gajanejos. Posteriorment va ser inhumat en la seua Sigüenza natal.

Saturnino Polo Ortega va néixer a Ledanca l’11 de febrer de 1885; va ser ordenat sacerdot en 1901 a Sigüenza. En 1936 era rector d’Utande. Capturat en un dels barrancs de Ledanca, va ser sotmés a tortures. Va ser assassinat el 17 d’agost en el paratge anomenat Monte Horneo, prop de Gajanejos. El seu cadàver, totalment desfigurat, va ser també soterrat al cementeri de Gajanejos, igual que el de Valentín Yusta Encabo, nascut el 13 d’abril de 1873 a Valfermoso de las Monjas. Va ser ordenat a Sigüenza al març de 1897. En 1936 era Capellà de les Religioses Benedictines de Madrid. Aquell estiu el passava al seu poble natal. Quan els milicians van destrossar l’església del monestir de Valfermoso, va fugir a la muntanya per a amagar-se. Després de dos mesos fugit, al setembre va tornar a la casa de la seua germana, on el van capturar. Va ser afusellat el 13 d’octubre de 1936 a la carretera que va cap a Utande.