El municipi alacantí de Benissa va experimentar una gran transformació a la fi del segle XIX de la mà de la seua antiga noblesa. “Les famílies Feliu i Torres Orduña van desentelar un paper molt important perquè van portar nous postulats polítics que, a la seua vegada, van aconseguir una transformació social”, com explica el cronista oficial de Benissa, Juan José Cardona. Alguns membres d’aquestes famílies van arribar a ser senadors i congressistes i van inculcar una nova forma d’entendre la ciutat. Van planificar el creixement urbà fora del recinte antic del poble i van construir edificis més moderns. “Als nous edificis construïts es va sumar un nou temple eclesiàstic més gran que anava a representar l’inici d’una nova zona de ciutat”, explica Cardona.
Al voltant del nou temple van situar i van construir una gran plaça i un bulevard, constituint un nou nucli urbà des del qual la ciutat va començar a créixer.
Mentre la ciutat experimentava un dels seus principals canvis urbanístics, Francisco d’Assís Cabrera, conegut com a Capità Cabrera, va arribar a Benissa des de Cuba, després d’haver passat molt de temps en contacte amb el pensament americà. “Fruit de les seues experiències en el continent americà va crear el diari ‘El Centinela’, amb un clar ideari modern”, afegeix el cronista.
Al seu torn, els franciscans van portar a Benissa el Seminari Menor, un focus intel·lectual de les comarques centrals amb els religiosos més preparats.
Aquesta època daurada de Benissa va tindre les seues hores baixes entre 1910 i 1920, amb l’arribada de la crisi. “Però a finals dels anys 20 van començar a instal·lar-se fàbriques de mobles artesans que van arribar a comptar amb plantilles de més de 130 treballadors”, comenta el cronista del municipi.
En 1930, època en la qual es va contractar a don Manuel Tomás per a la Societat Musical i va néixer l’equip de futbol del municipi, també es va instal·lar a Benissa una fàbrica amb la patent de les màquines de partir ametlles.
Amb la guerra i la postguerra tot es va paralitzar. Però els fabricants de mobles i els productors de raïm moscatell van salvar la situació de Benissa. El municipi va començar a vendre el moscatell en fresc, en lloc de la seua tradicional pansa, en tindre una gran demanda per part dels comerciants d’Alzira, que volien una fruita que substituïra la taronja en els mesos d’estiu. El raïm moscatell va tindre molta acceptació a Madrid i Barcelona, tant que va afavorir la transformació dels camps de Benissa.
De 1948 a 1960, amb una nova crisi econòmica, va començar l’emigració a Alemanya, Suïssa i França, la qual cosa va produir una forta despoblació a Benissa. Però en 1970 això va canviar quan la zona d’Alacant va rebre una forta inversió dels turistes residencials, que arribaven a Benissa, Benidorm, Calp i Moraira per construir la seua segona residència. Com a Benissa encara no hi havia aigua potable es va portar aigua potable des de Benidoleig. La terra agrícola de la costa, amb poc valor per a les explotacions, es va transformar en terreny per a construir. I els ajuntaments van comprar els terrenys amb pous a Benigembla per a aconseguir concessions d’aigua. Des d’aleshores, la partida marítima de Benissa es va revaloritzar i es van construir grans urbanitzacions. En 1974 les normes urbanístiques de conservació del casc antic de Benissa van posar en valor el patrimoni històric de la ciutat.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?