General

L’Ajuntament de Benissa haurà de retirar la creu franquista de Pinos en un termini de quatre mesos

La creu de Pinos
La creu de Pinos

La Generalitat Valenciana va publicar ahir dijous al DOGV l’aprovació del catàleg de vestigis de la Guerra Civil i la Dictadura Franquista que queden pendents de ser retirats o eliminats als municipis valencians.

El catàleg, que es pot consultar en aquest enllaç, inclou pel que fa a Benissa la creu situada a la plaça de l’Ermita de Pinos amb la inscripció “Año de la Victoria 1939”, així com diverses plaques antigues de l’Institut Nacional de l’Habitatge amb el jou i les fletxes situades en propietats privades.

Pel que fa a la creu de Pinos, situada en la plaça pública, serà l’Ajuntament qui haja de retirar-la i disposarà per a això d’un termini de quatre mesos, i en cas que no ho faça serà la Generalitat Valenciana qui actue d’ofici.

La Generalitat també ha definit en un annex com s’ha de procedir amb cada element. En el cas de la creu de Pinos, aquesta ha de ser retirada i traslladada al cementeri municipal i la inscripció ha de ser eliminada.

Pel que fa a les plaques de l’Institut Nacional de l’Habitatge, també s’hauran de retirar. L’Ajuntament podrà aprovar una ordenança municipal dirigida a la seua retirada pels veïns o, en altres cas, requerir-los de forma voluntària la seua retirada. En cas que no les retiren, serà el mateix ajuntament qui ho faça de forma subsidiària. Després de la seua retirada s’aconsella a l’ajuntament que les conserve en les seues dependències o en un espai museístic pel seu interés per a la investigació històrica.

Conselleria també ha habilitat el correu electrònic calidaddemocratica@gva.es perquè les persones interessades puguen aportar durant un termini d’un mes informació d’altres vestigis que no hagen estat inclosos al catàleg.


Comentaris a la notícia

Joan Josep Cardona Ivars

LA CREU DE PINOS
No caldria en aquestes altures fer pedagogia sobre les qüestions simbòliques. Es suposa que la societat, i pels beneficiosos efectes de l'educació té suficient cultura per tenir cabdal coneixement. Més ara per la poca clara informació que trobo en la nota (la creu de Pinos) que motiva aquest escrit en fa l'efecte que les paraules de Raimon Panikkar ( “La tradició cristiana”) quan diu allò de : “no hi ha res més immoral que l'error i una veritat fragmentària presentada com a total” es manifesten com molt evidents. Caldria per tant aportar una mica de matisació. La creu porta una llegenda que recorda el fi de la Guerra Civil del 36. Dins de les lleis integrades en la “Memòria històrica” ,i referida a la guerra civil espanyola, és correcte llevar-li eixe afegit. Així, i molt abans de promulgar-se aquestes lleis l'ajuntament nascut en l'any 1979 esborrà eixa llegenda en la creu situada al Pla dels Molins, però la creu la deixà allí. Operació que es feu amb pau i assossegament al propi temps que molts carrers del poble canviaren la nomenclatura que recordava aquells anys de guerra. Sense cap alteració i convenciment de la saviesa d'un poble ja madur. En eixe instant, i pagat pel patriòtic Pasqual Giner Pérez, es recuperà la creu que ara podem veure enlairada a l'entrada de Benissa en el Pla de Carrals. Caldrà per tant correspondre al manament de la llei i en justícia actuar esborrant eixa llegenda. Però, i al meu parer deixant la creu on està . I, amic sempre de raonar les coses ho expose a tall seguit.
Gaudeix Benissa d'una profunda arrel antropològica cristiana. Remuntem-nos convenientment al significat del seu topònim (Onomasticon Catoloniae. Joan Coromines. Vol. IV p/453). Fills de Jesús, diu allí que és el significat de Issa. El Llibre del Repartiment, que és on es dona a conèixer el nom de Benissa (Benaiça) , iniciat en l'any 1237, comença cristianament amb la frase “In nomine Domini incipiut donationes”” i repoblat amb cristians vells procedents de la denominada “terra ferma” lleidatana . I suposadament comptem inicialment en rectoria i de la que documentalment tenim constància de l'any 1391 on es trasllada un benifet de l’extingida església de Ifac remuntada a la vegada a 1244 (testament de la marquesa de Terranova). Aquí, com a costum de reconquesta, es vol fixar població i a partir del fet cristià.
La creu, com a símbol d'una pertinença a una confessió religiosa, és el primer que ens dona singularitat cultural. En escriure la meua “Història de la parròquia de Benissa” i en el treball de recerca documental, ja vaig copsar que no existia cap paper que ens ajudés a comprendre el nostre passat on el sentiment cristià no estigué present. Així construint aquell llibre me’n vaig adonar que mai es podria fer una història general del nostre poble si no es contemplava la fe cristiana com a mòbil. Però no deixe de reconèixer meritíssimes investigacions fetes per altres autors on treballen altres aspectes que s´afegeixen al ja conegut de la història del nostre poble. I m’alegraria que la collita continués incrfementant-se.
Una creu, en les entrades i sortides d'un poble testimonia un passat i respecta el present i el futur. Al bell mig de una era, davant d'una ermita recorda als nostres majors i la pertinença a un conglomerat humà del que som hereus. Per a mi està en el mateix peu de igualtat que tant pot ser una estàtua, un edifici singular o altre símbol. Però , no tenint un nostre dolmen en l’arqueologia del què presumir és la creu el nostre símbol de naixement com a poble.
En l’antropologia cristiana existia un cerimonial bellíssim quan el dia 3 de maig el clergat sortia de la parròquia i seguit pels fidels acudia a les creus de terme a beneir els camps i la ofrena a la creu d'una corona de flors. Es costum que al veí poble de Xàbia es manté i que ha creat una munió d'obres literàries i musicals . I nosaltres teníem també eixe costum, ja perdut pel transcurs dels anys.
Crec que no estaven de més unes paraules recordatòries per a que la creu de Pinos es quede allí on està amb l'adient correcció ja descrita. Els cementeris, ja ho sabem, estan plens de creus i no crec que es note a faltar la de Pinos
Joan Josep Cardona Ivars


Voleu deixar un comentari a la notícia?