Inici » Notícies » General

L’Adeu dels Franciscans; per Joan Josep Cardona

28 d'agost de 2017 No hi ha comentaris
Missa d'acomiadament dels Franciscans a Benissa

Missa d’acomiadament dels Franciscans a Benissa

El dia 15 de julio (1612) salieron procesionalmente del Hospital el clero, la comunidad, el ayuntamiento, toda la gente de la villa, y mucha de los pueblos vecinos. Així redactà la crònica de la iniciació de les obres del convent el nostre paisà Fra Vicent Martínez Colomer. Era el cronista de l’orde franciscà i un dels més prestigiosos escriptors de la seva època. I tal com van fer aquells nostres antics benissers, ahir, diumenge 27 d’agost, 408 anys després, el clero, representant pel rector ecònom encarregat circumstancial de la parròquia, mossèn Guillem Gilabert, la comunitat presidida per fra Juan Quesada, l’ajuntament en la persona del seu alcalde Abel Cardona i altres regidors i molta gent del poble els acompanyàrem en l’acte oficial d’acomiadament. Presidí la missa fra Juan Carlos Moya, ministre provincial, acompanyat de quinze preveres més entre ells els antics guardians de Benissa fra Jordi Escrivà i fra Àngel Talens i el rector ecònom de Benissa mossèn Guillem Gilabert.

L’església del convent estava plena a vessar i preveient eixa circumstància els membres del Tercer Orde de Benissa, festers del barri del convent i antics seminaristes, encarregats de dur a terme l’organització van ubicar altaveus perquè en la plaça exterior els fidels pogueren seguir la missa i parlaments de dins l’església.

Predicà el mateix ministre provincial i tancà els actes amb un sentit parlament d’acció de gràcies als benissers per haver auxiliat durant tants anys les diferents comunitats conventuals. Els recordà que aquí en l’església conventual quedaven els cossos de fra Humilde Soria i dels màrtirs fra Zacarias Ivars i fra Andreu Ivars, així com al cementeri municipal el panteó amb les restes dels franciscans morts a Benissa d’ençà de la restauració de l’any 1888. Feu menció als darrers franciscans de la comunitat morts recentment com ho són els pares Ramon Baselga i Jesús Carballo i així com un emocionat recordatori al benisser i guardià del convent fra Juan Cabrera que morí al front de la comunitat benissera l’any 2001.

No faltaren parlaments de dos membres del Tercer Ordr i de l’assistent de la congregació. I a les lectures estigué el testimoni de les tres germanes franciscanes residents en la Fundació Abargues, darrera presència física de l’orde a Benissa.

Llançà el pare ministre un missatge dirigit al poble en quant que l’església conventual estarà oberta i regida pel Tercer Orde i que aquests seran els encarregats de tindre cura i procurar, en la mida del possible, facilitar el manteniment del culte eventualment per preveres franciscans de comunitats properes.

En aquest moment d’acomiadament dels franciscans queda patent l’agraïment del poble de Benissa. Gràcies a la seva presència fou possible tenir al segle XVIII una Aula de Gramàtica i als segles XIX i XX un Seminari (tots ells equiparats a instituts de segona ensenyança). Cal no oblidar les escoles nocturnes i diürnes, com tampoc l’ensenyament musical, la fundació d’una cooperativa agrícola i les primeres litúrgies en valencià fetes a Benissa. Aquesta com a recordatori del prestigiós fra Lluís Fullana, autor de la primera Gramàtica Valenciana o del pare Antoni Forteza, comunicant del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll, tots ells moradors d’aquest convent. Tampoc seria just no citar la llavor evangelitzadora feta com a vicaris parroquials o encarregats del culte de les ermites de Benimarco, Lleus i Pinos i la parròquia de Senija. Impossible oblidar al pare Manuel Fabregat autor de la història de la Puríssima Xiqueta, ni a tants i tants bons franciscans exemples de l’esperit de Sant Francesc.

Tocaria ara fer nostres les paraules d’acomiadament del pare provincial i tractar que des del Tercer Orde, hereu espiritual i justificadament dipositaris del llegat franciscà, es fes una evangelització actualitzada, oberta i molt sensible als temps que correm. És un repte que tenen aquestes persones que no estaran mai a soles en la seva missió si toquen les portes de moltes cases benisseres amb les paraules inicials de Pau i Be i, com antics almoiners a exemple de fra Humilde i demanen ajuda. Són temps on els laics tenim molt a dir i molta és la nostra responsabilitat. Una lectura recent (J.García Roca) “Cristianismo. Nuevos Horizontes, viejas fronteras”, cita el següent: De la memòria s’espera que permeta orientar-se en el present, ajude a donar resposta als desafiaments actuals i permeta entrar en contacte crític amb el passat per a trobar vies més humanes de cara al futur. Vivim els moments del final d’uns models culturals que ens han servit de referents, però no és el fi del món, sinó l’inici d’una nova cultura. Cal aprofitar eixa meravellosa ocasió.

Joan Josep Cardona és cronista oficial de Benissa.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

https://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/