La seu universitària va acollir, dins del cicle Descobrir La Marina, una assemblea de les associacions de moros i cristians que va esdevenir el marc de reflexió sobre distints temes relacionats amb la festa. L’acte va estar copresidit pel director de la seu, Joan Borja, i per l’alcalde, Juan Bautista Roselló, tots dos acompanyats en la taula per l’alumna Tonyi Pons i els presidents de les associacions d’Altea, Josep F. Serrat, Benissa, Quico Martínez, i El Verger, Ximo Fornés, respectivament. En els transcurs d’aquesta reunió de treball es va reflexionar i es van intercanviar experiències sobre la regulació de la pólvora, els drets d’autor en la música i els fonaments històrics de la festa, entre d’altres assumptes.
La manipulació de la pólvora va ser la gran protagonista del debat. Així es van comentar les diferents mesures de seguretat i de prevenció utilitzades en cada municipi: des de regar els carrers abans i després dels dispars, donar un quilo de pólvora per fester, etc. No hi hagué unanimitat en aquest tema perquè comporta sensibilitats divergents. Des d’aquells que veuen en aquesta regulació una mesura arbitrària i ineficaç fins els que deleguen en cada fester la custòdia del material i els que centralitzen tan delicada operació en controladíssims polvorins col·lectius. Sí es va plantejar la necessitat de buscar noves propostes que reforcen la seguretat de festers i públic.
Entre les solucions que els responsables de la festa assagen a les seues localitats i que es proposaven com a models possibles per a l’increment de la seguretat, es van nomenar les següents: disparar per torns i regular una distància de separació -3 o 5 metres- entre els festers; conceptualitzar la pólvora com a element exclusiu d’uns actes amb hora d’inici i de final, de manera que els festers només la manipulen en un temps reduït, acotat, amb extremes mesures de seguretat; impartir cursos preceptius per als qui dispararan trabucs per primera vegada i evitar que els mateixos que disparen siguen els portadors de les cantimplores amb pólvora. I, sobretot molta informació per als festers per a concienciar-los del perill de combinar pólvora i alcohol. Així mateix, es va fer referència també del mal costum de sobrecarregar els trabucs perquè, contra la creença habitual, no produeix trons majors sinó el vessament a terra de pólvora no cremada, fàcilment inflamable.
S’han d’evitar, per un altre costat, alguns mals costums actuals perquè són anacronismes flagrants. Per exemple, el puro de les esquadres, ja que al segle XIII encara no s’havia descobert el tabac a Amèrica, les ambaixades encara representades en castellà en alguns pobles, la pólvora inexistent com a arma protagonista en les batalles de la conquesta cristiana de l’antic regne de València, etc. En aquest sentit, es va apostar per explotar amb millors estratègies el potencial de la festa com a vehicle de divulgació històrica. No obstant això, les conclusions finals van semblar decantar-se cap a la crítica de les normes vigents en l’ús de la pólvora, ineficaces i insufucients per a la seguretat i l’operativitat de la festa, perquè “l’Estat, encarregat de regular el tema de la pólvora, no sembla conéixer l’especificitat de les nostres festes de Moros i Cristians. Una regulació des del govern valencià, que coneix la realitat festera més de prop, garantiria una millor i més eficient regulació”, es va escoltar en la sala.
El punt de major consens de l’assemblea va ser la necessitat d’intercanviar experiències i aprendre unes festes de les altres. Per aquest motiu, els participants van felicitar la Seu Universitària de la Marina per la iniciativa i van acordar l’interés d’una nova trobada per a completar el debat. Joan Borja va recollir el guant llançat pels festers i va assumir el compromís d’una nova convocatòria “amb la satisfacció de saber que la Universitat continua sent motor de dubtes, lloc de trobada, font de coneixements i instrument de servei públic per a la societat a què es deu”, va dir el director de la seu.
MIG ANY
La celebració de l’assemblea de les associacions de moros i cristians va coincidir amb la festivitat del Mig Any. La festa es va concentrar al carrer Maset on les dues filaes capitanes, Batalladors i Bereberes, van oferir diversió i animació fins ben entrada la matinada. No hi faltaren els tradicionals sopars de les càbiles, les cercaviles i la música mora i cristiana amb bandes de música i xarangues.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?