Abril de 1939. Acabada la Guerra Civil amb la victòria franquista, el regiment de les Fletxes Negres, una unitat de l’exèrcit franquista de caràcter mixt composta per voluntaris feixistes italians i soldats espanyols, efectua l’ocupació militar de nombroses poblacions de la Marina com La Vila, Altea, Calp o Benissa. Durant els següents mesos exerciran també les tasques de repressió política.
A Benissa, segons rememora l’historiador Robert Llopis, van habilitar un calabós perquè els seus propis soldats compliren penes per diferents infraccions del seu codi militar. En estones perdudes, els presoners, com han fet tants altres presoners del món, s’entretenen fent grafitis en parets i portes, unes vegades el seu propi nom i els seus cognoms al complet, la data en la qual va començar el seu tancament o el temps que van estar presos; també estendards de la seua pròpia unitat o de la Falange o una creu.
83 anys després eixos dibuixos i inscripcions han perviscut. La finalitat ara és que continuen sobrevivint “perquè deixen constància d’un fet històric d’una gran transcendència”. agrega Llopis.
Per això, la Inspecció del Patrimoni Històric Artístic de la Direcció Territorial de Cultura d’Alacant reclama a l’executiu municipal, gestionat pel PP i Cibe, que en el termini de 10 dies li aporte un informe “on s’adone de les mesures de salvaguarda implementades per la Corporació de Benissa en relació amb la conservació i protecció dels testimonis gràfics de la Guerra Civil trobats a les Escoles Velles”.
Com van sorgir
El Casal Cultural de Benissa va rebre a finals de l’any passat la notícia de l’aparició d’eixos grafitis durant les obres de remodelació de les Escoles Velles. Es trobaven estampats a les parets i a les portes d’una xicoteta habitació davall les escales principals d’accés que va servir com a calabós de les Fletxes Negres. No debades, el regiment va utilitzar les Escoles Velles per a allotjar els centenars de soldats que componien la seua tropa, juntament amb algunes cases particulars per als seus oficials.
Diverses raons per a una preservació
La citada inspecció autonòmica creu que existeixen nombrosos motius per a la preservació de les inscripcions: per la seua pròpia condició de símbols de la Guerra Civil se’ls ha de considerar béns de rellevància local i pel mateix motiu la Llei de Memòria Democràtica de la Generalitat “obliga els poders públics a vetlar per la seua integritat i evitar la seua destrucció”.
És més, una altra llei valenciana, la de Patrimoni Cultural, adverteix que l’aparició d’uns vestigis d’aquest calibre haurien d’haver motivat per part del constructor i del tècnic director de les obres la suspensió de les actuals obres i a comunicar la troballa. I en aquest sentit, la conselleria deixa en evidència a l’Ajuntament de Benissa, atès que “no consta que s’haja emés un informe de viabilitat patrimonial de les inscripcions ni tampoc que s’hagen suspés les obres a les Escoles Velles arran d’eixe descobriment».
La resposta municipal
Per la seua part fonts del govern local de Benissa asseveren que de moment no han rebut el requeriment de la Conselleria, però que el batle, el popular Arturo Poquet, ja va donar ordre que les inscripcions foren mantingudes i “respectades” com van aparéixer. En teoria eixes parets anaven a lluir-se, però ja no serà així i els grafitis “no patiran cap alteració “.
Un regiment franquista a les festes de Benissa
En un article sobre la repressió política en la guerra i en la postguerra a Benissa, que va publicar en la revista Aguaits, Roberto Llopis relatava com el regiment de les Fletxes Negres va ocupar aquesta població l’última setmana d’abril de 1939. Estava composta, segons un sacerdot coetani, per uns 3.000 efectius desplegats per Benissa i els pobles pròxims.
L’arribada d’aquest regiment integrat per feixistes italians i espanyols va coincidir amb la celebració de les festes patronals de la Puríssima Xiqueta que se celebraven després de tres anys de parèntesis per la guerra i que van ser organitzades per l’església i les noves autoritats “amb la finalitat d’afirmar el sentiment catòlic i la pròpia victòria franquista”. Llopis afegeix que els militars van desfilar en la processó i els oficials van impulsar un bateig massiu d’uns 30 xiquets.
Una de les tasques de les Fletxes Negres va ser la vigilància dels presos de Benissa fins que la unitat militar va abandonar el poble el 17 de juliol de 1939 i van ser substituïts pels efectius de Falange Espanyola.
Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 5 de setembre de 2022 a eldiario.es
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?