General

Expropiació pública, benefici privat

Pel seu interés reproduïm aquest article aparegut a la revista Interviú núm. 1550 amb data del 9 al 15 de gener de 2006. En tot cas, en aquesta revista també es pot trobar una infografia que mostra com quedaria la Coma del Pou si es portara a terme la urbanització, pel que recomanem la compra de l’exemplar:

La carta va arribar en un sobre blanc immaculat un matí de novembre. La família De Clipper preparava el seu retorn a Bèlgica, on resideix els mesos més freds de l’any. La resta del temps, passa els seus dies al sol de Benissa, a la costa alacantina. Va ser Lieve qui va obrir la carta. Era d’una notaria, la mateixa en què va signar les seues escriptures fa ara 18 anys. Però aquesta vegada no eren bones notícies. La missiva li anunciava que una empresa anava a construir 17 cases als seus terrenys i que havia presentat un pla a l’Ajuntament per a començar les expropiacions. Els despullen dels seus terrenys perquè una empresa privada construisca en ells. “Jo pensava que això podia passar a Àfrica, però no a Espanya, a la Unió Europea”, es dol Lieve, propietari d’una de les finques millor emplaçades del litoral alacantí.

La família belga s’atrinxera ara als seus terrenys a l’espera de la decisió municipal. No vol vendre, i molt menys per decret. “Si fóra per a fer una carretera, o per a una cosa així, doncs es pot entendre, però no perquè li trega benefici una empresa privada -aclareix el propietari de la finca-. A més, que la casa i la parcel·la és meua, l’he pagada jo i ningú té dret a llevar-me-la”.

La finca de Lieve té 30.000 metres quadrats en un vessant de les llomes de Benissa. El paratge, conegut com Coma del Pou, és una de les poques zones que queden sense urbanitzar al litoral alacantí. I amb unes vistes excepcionals. Un lloc paradisíac per als compradors, però no per a l’empresa constructora, que adverteix al seu plec de condicions que la zona es troba sense cases construïdes. De forma sorprenent, l’habitatge de la família De Clipper no figura en el cadastre, igual que la dels altres tres propietaris amb habitatge afectats per la urbanització, malgrat que tots paguen religiosament l’IBI a l’ajuntament.

Tots són estrangers i no habiten en aquest moment als domicilis afectats. Per això, no podran presentar les seues al·legacions al pla proposat per Urba-Benissa en el termini de 20 dies que marca la Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística (LRAU). La normativa, que ja ha estat derogada i sancionada per la Unió Europea, contempla les expropiacions a titulars privats sempre que un promotor presente un projecte “d’utilitat pública”. En aquest concepte es basa Urba-Benissa per a promoure 104 cases en uns terrenys que ni tan sols són seus. “A més, a nosaltres ningú ens ha preguntat si ens interessa vendre. Si jo vull comprar uns terrenys, li ho pregunte al propietari i li’ls compre. Però ni tan sols han preguntat. Ens els volen expropiar, que és molt més rendible, però no per a benefici públic, sinó privat i personal”, protesten els De Clipper.

Una casa tancada

La urbanització planejada per l’empresa Urba-Benissa, que té com a administrador únic a Jaime Garcia Tent i compta amb un capital social de 3000 euros, el mínim estipulat per llei per a crear una societat anònima, comprèn el sector número 23 del Pla General d’Ordenació Urbana de la localitat. Urba-Benissa planeja edificar a la zona el màxim permès per l’ajuntament. Si el pla s’aprova sense modificacions, els De Clipper veuran sa casa assaltada per parcel·les unifamiliars. Una d’elles està projectada en la seua piscina, i l’altra, en ple jardí. La urbanització tallaria per complet el seu accés a l’habitatge, i quedaria lliure únicament un terraplé de sis metres d’alt, amb la qual cosa el matrimoni belga hauria d’escalar per a entrar i eixir del seu habitatge.

L’única cosa que podria conservar de la seua finca és sa casa, i això li costaria uns 700.000 euros. El Pla d’Actuació Integrada (PAI) presentat per la constructora en l’ajuntament diu que la família De Clipper, en ser propietària del 17 per cent dels terrenys, ha de pagar la part proporcional de les despeses d’urbanització, a pesar que aquest sòl els seria expropiat. Només aquestes despeses ascendeixen a quatre milions d’euros per a tota la urbanització. “I el millor és que jo ja tinc llum i aigua i tots els serveis a ma casa. Això és de bojos”, es dol Lieve.

El destí d’aquesta urbanització i dels propietaris afectats està ara en mans de l’Ajuntament de Benissa. Tant el batle, Juan Bautista Roselló, del Partit Popular, com el portaveu socialista, Vicent Cabrera, han preferit no contestar en ser requerits per Interviú sobre aquest tema. La càmera consistorial ha de decidir si la urbanització planejada per Urba-Benissa és “d’utilitat pública”, condició imprescindible per a expropiar els terrenys en virtut de la Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística (LRAU), ja derogada i sancionada per la Unió Europea.

“El que no veig és com pot ser d’utilitat pública una cosa que es fa en benefici d’una empresa privada. I damunt en una costa superpoblada com aquesta -aclareix Lieve, mentre assenyala el vessant d’una lloma plagada fins al caramull de cases-. Encara que, clar, com l’Ajuntament se’n duu el 10 per cent del sòl segons la llei…segur que els eix rendible”.

Difícil ho tindrà el matrimoni per a trobar recolzament municipal en una càmera on el portaveu de l’oposició, el socialista Vicent Cabrera, és l’advocat de l’empresa constructora. El lletrat serà una de les persones que decidirà amb el seu vot la possible viabilitat del projecte i l’expropiació forçosa dels terrenys. Als afectats només els queda esperar. Als constructors, fregar-se les mans.

Arruïnats per la campana

Els constructors i promotors del País Valencià van esgotar fins les últimes hores per a gaudir dels privilegis de la LRAU, derogada el 29 de desembre i condemnada per la Unió Europea per violar “sistemàticament” el dret comunitari sobre contractació pública i ser “abusiva amb els drets dels propietaris”. Els promotors del País Valencià van presentar 25 plans urbanístics en les últimes hores de vigència de la Llei del Sòl, un dia abans de l’entrada en vigor de la seua substituta, la Llei Urbanística Valenciana (LUV). Aquests plans podrien provocar que s’amplie la llista de 15.000 persones que han denunciat els efectes d’aquesta llei sobre les seues propietats davant les distintes institucions europees.

La principal característica de la LRAU, aprovada en 1994, va ser l’aparició de la figura de l’agent urbanitzador. Fins al moment era el propietari del sòl l’únic que podia iniciar la seua urbanització. Amb aquesta normativa, són els constructors els que proposen a l’Ajuntament la promoció d’habitatges en el sòl d’altres propietaris. Si l’ajuntament considera que el pla proposat és beneficiós per al municipi, ordena el planejament d’aquesta actuació. El conflicte arriba quan és l’ajuntament l’organisme encarregat de jutjar la “utilitat social” dels projectes, un concepte completament subjectiu i que, segons els retrets de la UE, s’ha emprat per a beneficiar interessos privats.


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?