L’afusellament que va esperar al part
Les germanes Carmen i Rosario Soriano Gambín, dos joves de Callosa de Segura (Alacant), van ser jutjades en 1939 per un tribunal militar franquista, acusades d’haver participat en l’assassinat d’un guàrdia municipal. Ambdues van ser condemnades a mort i a Rosario la van afusellar immediatament. A Carmen, embarassada a 20 anys, no la van portar al paredó fins al 1r d’agost de 1941, després de donar a llum i alletar durant un temps la seua filla. Quan va morir tenia 22 anys. El seu cos acaba d’exhumar-se en una fossa comuna del cementeri d’Alacant, al costat del d’altres represaliats, els primers que apareixen a la província després de nombroses excavacions.
La forta influència de l’Església en el règim franquista i el “tremend poder” que els sacerdots exercien a les presons poden ser les causes que les autoritats permeteren que Carmen donara a llum, segons conjectura l’historiador Miguel Ors, abans que s’executara la seua pena capital. “No li haurien permés avortar”, sosté, “i el capellà no hauria permés que l’afusellaren embarassada”, sosté l’expert, perquè “el bebé no tenia culpa de res”. Amb tot, el seu cas és molt infreqüent, sinó únic, almenys a Alacant. A la província només es van afusellar 20 dones enfront de 605 homes i Ors no té constància d’altres embarassades condemnades a mort.
El cos de Carmen estava en la fossa 20 del cementeri d’Alacant, una de les dues que s’estan excavant actualment amb la participació de la Conselleria de Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament d’Asp (Alacant) i l’associació local Cinco Ojos. Les seues restes han sigut les més fàcils d’identificar “i ja estan exhumades”, compta l’arqueòleg Jorge García Fernández, de l’empresa Drakkar Consultores i codirector de l’excavació, “ja que és l’única dona soterrada a la fossa”.
“Carmen pertanyia a una família d’esquerres”, recorda l’historiador il·licità Miguel Ors, que especifica que algun dels seus germans va morir durant la contesa, en el front. Inicialment, les germanes Gambín van ser jutjades per un tribunal popular republicà abans que acabara la guerra. Les acusaven “d’haver estat involucrades en la mort d’un guàrdia municipal”, encara que van ser absoltes.
El 1939, després de la victòria dels revoltats franquistes, les noves autoritats van tornar a detindre-les, al·legant el mateix motiu, encara que aquesta vegada van ser condemnades a mort. Rosario va ser afusellada poc després de la sentència. Amb Carmen “van esperar que donara a llum a la seva filla” que va ser lliurada al seu vidu, Roberto Fernández, assenyala Ors. “Ell va haver d’anar-se’n del poble i no va tornar fins que ja era molt major”, assenyala. Carmen va morir al paredó el 1r d’agost de 1941. “Si les famílies estaven atentes i reclamaven els seus fills o nets, els els donaven”, assegura l’historiador. Es dona el cas, a més, que el vidu de Carmen no tenia cap compte pendent amb la justícia franquista.
En la mateixa fossa 20, al costat de la jove de Callosa, van ser llançats altres 13 represaliats, localitzats per l’Ajuntament d’Asp i l’associació Cinco Ojos. Els morts també procedien d’altres localitats a més d’Asp i Callosa, com Ibi, La Unió (Múrcia) o Madrid.
Ja s’han exhumat nou cossos dels 14 previstos. “Tots menys dos estan soterrats en caixes de fusta de pi”, manifesta García Fernández, “i tres d’ells presenten orificis de projectil al crani i un altre, en l’estèrnum”. Aquests signes de violència semblen confirmar que es tracta de condemnats a mort “empresonats en el reformatori d’adults d’Alacant”, els actuals jutjats de la ciutat, i “posteriorment afusellats a la caserna militar de Rabasa”, unes instal·lacions que encara estan en ús. Després van ser portats, “ja cadàvers”, al cementeri”, indica l’arqueòleg.
Previsiblement, vuit d’ells són d’Asp que van prendre part, de manera directa o indirecta en “el linxament de la família Calpena”, afirma el catedràtic de la Universitat d’Alacant José Ramón García Gandia. Els fets van tindre lloc el 7 de juliol de 1937. Ramón Calpena, “un important industrial d’espardenyes”, va ser detingut per forces republicanes juntament amb el seu fill Luís i el seu gendre Javier González. Els acusaven d’encoratjar la rebel·lió militar. L’empresari va ser tancat a Totana i posteriorment “enviat al seu poble sota arrest domiciliari”. Només arribar a sa casa, els tres van ser assetjats per alguns dels seus conciutadans, “els quals els odiaven per motius socials i laborals”, diu l’historiador. Els dos Calpena van morir en l’altercat. El gendre va sobreviure.
“La República va intentar esbrinar el que havia passat”, especifica l’expert, però diversos sospitosos van ser absolts després de passar pel Tribunal d’Espionatge de València i un altre jutjat d’Alacant. “Van perdre l’oportunitat de fer justícia, però en plena guerra no es van permetre perdre destacats representants polítics i sindicals”, continua García Gandia. En acabar la Guerra Civil, no obstant això, el franquisme va tornar sobre aquest mateix assumpte. “Van ajuntar els principals sospitosos amb alts càrrecs locals”, assevera l’expert, “entre ells, el batle socialista Pascual Cánovas Martínez”, que en realitat havia tractat d’impedir l’assassinat dels Calpena. Cánovas va ser afusellat i llançat a la mateixa fossa 20 del cementeri alacantí.
La mateixa excavació s’ha estés a la fossa 26, on l’actual batle d’Asp, Antonio Puerto (Esquerra Unida del País Valencià), confia que es puga identificar una desena d’aspencs més, afusellats el 26 de juny de 1941. “Les seues restes es traslladaran a un laboratori custodiat que hem instal·lat”, avança el batle, “perquè puguen ser identificats pel seu ADN”. En la mateixa fossa van ser llançades 25 persones, 22 d’elles represaliades i procedents d’Asp, Callosa de Segura, Oriola, La Romana, Alacant, Torrevella, Benissa i Elx. “La majoria dels cossos estan amuntegats i remoguts”, explica el codirector dels treballs, “però dos cranis i un estèrnum presenten orificis de projectil”.
Un ull de vidre guardat en una butxaca
En arribar al paredó de la caserna alacantina de Rabasa en la qual l’anaven a afusellar, Francisco Alcolea Cremades va guardar en una butxaca dels pantalons l’ull de vidre pel qual tothom el coneixia. Agricultor, milicià, membre del PCE, d’UGT i de la cooperativa agrària Los Convencidos, casat i amb tres fills de tres, sis i 12 anys, va ser un dels veïns d’Asp (Alacant) acusats d’instigar el linxament dels Calpena, encara que fins l’últim moment va defensar que no va tindre res a veure, sinó que en el moment dels fets, es trobava ensofrant els seus camps. El 26 de juny de 1941 va ser afusellat i posteriorment soterrat a la fossa 20 del cementeri d’Alacant.
L’ull de vidre, una espècie de “còrnia pintada a mà”, ha facilitat la seua identificació, segons l’historiador García Gandia, codirector de l’excavació. “L’hem trobat al costat d’una cama”, explica. “Encara que no queden restes tèxtils, hem interpretat que el va guardar als pantalons abans de l’afusellament”, afegeix. L’investigador va comunicar la troballa a la família d’Alcolea Cremades, que prefereix “esperar a l’anàlisi d’ADN”, assenyala Francisco Alcolea Torà, net del condemnat, que es diu igual que el seu avi. “Falta l’informe del laboratori”, declara, “però per descomptat és un descans per a la família”. “Ara el podrem soterrar al costat de la meua àvia”, prossegueix.
Francisco va perdre l’ull a França, on va treballar com a agricultor, detalla el seu net. “Va ser milicià i va combatre amb el batalló Alicante Rojo al front de Guadalajara”, recorda. El 1937 va tornar al seu poble, Asp, situat en zona republicana, “per a treballar les seues terres, probablement vinyes per a raïm de taula”, aventura Alcolea Torà. En acabar la Guerra Civil, va ser detingut a sa casa. “Mon pare recorda que es va amagar i va veure com el maltractaven i se l’emportaven”, assenyala el net. Va ser sentenciat a mort per “fer propaganda de la causa roja”, confiscar finques i ser “promotor de l’assassinat dels Calpena”, segons consta al sumari.
“El meu avi apareix en diversos testimoniatges del judici”, continua el seu net, “sembla que va estar en diversos llocs alhora la nit del linxament”. La família sospita que el principal motiu que va conduir a la seva mort va ser el de ser “amic de Francisco Alcaraz”, un rellevant membre del partit comunista a Asp, fugaç batle i possible instigador del crim. “El meu avi li va deixar diners perquè eixira d’Asp i se n’anara al port d’Alacant”, explica, “on va embarcar al Stanbrook”, el cèlebre últim vaixell que va salpar des de la ciutat carregat de republicans amb destinació a Orà (Algèria), un dia abans d’acabar la Guerra Civil. Després de passar pels penals d’Asp i Novelda, als quals la seua dona, Francisca, li portava roba i menjar, va ser finalment conduït a Alacant, on va ser afusellat i soterrat a la fossa comuna.
Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 17 de desembre de 2021 al diari EL PAIS
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?