General

Aquesta empresa de 100 anys i origen benisser és líder en el sector de l’ametla i els fruits secs

Una màquina processadora de fruits secs de Borrell
Una màquina processadora de fruits secs de Borrell

El Teatre Principal d’Alacant acollirà, el pròxim 9 de novembre, la III Gala d’Empreses Centenàries de la província d’Alacant. Un esdeveniment organitzat per la Cambra d’Alacant i l’Associació de l’Empresa Familiar d’Alacant (AEFA) -amb el patrocini de Cajamar i la Diputació d’Alacant-, que té com a objectiu homenatjar les empreses més longeves de la nostra zona i convidar-les a pertànyer al Club d’Empreses Centenàries de la província.

Aquesta edició reconeixerà la trajectòria de set companyies que acumulen més d’un segle de vida a la seua esquena: Borrell S.A., és una d’elles. Es tracta d’una empresa dedicada a la fabricació de maquinària per al processament d’ametles i altres fruits secs, que està situada a Dénia però que compta amb seu als Estats Units i un ampli mercat en països de tot el món.

Màquina separadora
Màquina separadora

Aquest 2022, precisament, la companyia celebra el seu 100 aniversari i aquesta és la seua història.

Ángel Borrell i el taller de Benissa

Ángel Borrell Ivars naix a Benissa el 24 d’octubre de 1895, i és el més xicotet dels quatre germans que havien sobreviscut. Per davant d’ell anaven Francisco (nascut el 1885), Antonio (el 1889) i Joaquín (el 1892). Els seus pares, José Borrell Cervera i María Ana Ivars Ivars s’havien casat el 1876 i també eren de Benissa.

Després del seu pas per Barcelona -on es va formar com a mecànic- i una difícil experiència al costat del seu germà Joaquín als Estats Units com a emigrants, Ángel Borrell torna a Benissa a la fi de 1921 i es casa amb Carmen Collado Salort, veïna de Dénia, tenint dos fills: José Borrell Collado, que naix el 1922 i Ana María, que ho fa el 1926.

Instal·lacions al C/ Patricio Ferrandiz
Instal·lacions al C/ Patricio Ferrandiz

En aquest temps, Ángel Borrell Ivars obri a Benissa un primer negoci anomenat “Garage Ideal”: un taller de maquinària i reparacions d’automòbil. Ací comença la seua marxa en el món de les màquines per al processament de fruits secs.

És el 1922 quan registra la primera patent d’una màquina per a trencar ametles. Posteriorment, el 1925, sol·licita el registre de tres nous models: una màquina partidora d’ametles millorada i una separadora de corfes trencades i ametllons.

L’any 1926, Ángel Borrell patenta una màquina partidora i separadora amb el nom: “La Ideal Almendrera”. Aquesta màquina s’esmenta com “la suprema màquina de partir ametles i separant la llavor de la corfa”.

El 1932, Ángel Borrell crea un model més gran de partidora i la patenta. No obstant això, tant aquesta màquina com la de 1926, més xicoteta, tenien un problema de trepidació: la sacsejada feia que haguera d’estar subjecta fortament a una paret sòlida, a més de tindre un rendiment baix. Per tant, Borrell decideix perfeccionar la seua màquina, finalitzant el 1935, amb la introducció d’un nou sistema d’eix o arbre d’excèntriques. Aquesta millora permetrà que la màquina estiga solta i tinga el doble de rendiment.

Amb aquesta innovació, el taller de Benissa comença a fabricar, en exclusiva, les seues pròpies màquines. El nou negoci, emplaçat al mateix lloc, es passarà a anomenar: “Fábrica de máquinas para partir almendra. Modelo A, B, patentado, de alto rendimiento, sin trepidaciones, con rodamientos a bolas. Talleres de Maquinaria, Angel Borrell Ivars».

El període de la Guerra Civil

Exposició a València. Màquina separadora
Exposició a València. Màquina separadora

A l’inici de la guerra, Ángel Borrell Ivars i la seua família fugen de Benissa cap a Dénia en tindre alguns problemes polítics. La seua dona, Teresa Collado, era nascuda allí, on es queden fins al final del conflicte bèl·lic, quan ja decideixen instal·lar-se definitivament.

Durant els anys que va durar la guerra, Ángel Borrell Ivars no tenia obert cap taller, encara que per les cartes i altres documents, sembla que la casa on vivia a Dénia, al carrer Pare Pedro, li serviria com a lloc provisional per a treballar de mecànic: ell i el seu fill, José Borrell Collado, que el 1936 ja tenia 14 anys.

En acabar la guerra, el dia 1 d’abril de 1939, es conserva el valuós testimoniatge d’un diari que el fill escriu durant huit dies: del 23 al 30 d’abril. Durant eixe temps i de manera breu, conta la seua perícia anant a Benissa a recuperar les eines de son pare i la tornada a Dénia sense res. Dies més tard, sa mare visita Benissa i aconsegueix recuperar part de les ferramentes del taller, que arriben el dissabte en camió a Dénia.

Cal assenyalar el fet que són José Borrell o sa mare els que van a Benissa per les ferramentes, i no acudeix el pare, Ángel Borrell. Això sembla una constatació del que la memòria oral conta: que va estar a la presó una vegada acabada la guerra.

El primer taller de Dénia

En acabar la guerra, el fill -José Borrell- treballa des de la casa familiar i acudeix tots els dies a veure son pare i preguntar-li coses del taller i de mecànica. En passar uns quants mesos, Ángel Borrell és absolt i llavors, pare i fill obrin un taller a Dénia, el dia 27 d’octubre de 1939.

El taller de Dénia comença amb la fabricació de màquines amb el nou sistema sense trepidació. També ofereixen la reparació i reconstrucció de trencadores “La Ideal Almendrera” i de qualsevol altra marca, així com la venda de separadors. A partir de l’any 1944, en el taller també construeixen màquines de desraspar i classificar panses, també per a traure els pinyols.

Al setembre de 1947 s’inicien els tràmits per a patentar la “Nova màquina partidora separadora d’ametles”, que es registra a l’any següent. La nova invenció, juntament amb el canvi de titularitat del taller, iniciaran un període d’expansió de l’empresa.

José Borrell i el taller de C/ Tallandé

Façana del taller al C/ Tallande
Façana del taller al C/ Tallande

Durant el període 1947-48 es produeix el trasllat del taller a un local més ampli al carrer Tallandé número 10, així com la inscripció del negoci a nom del fill, José Borrell Collado.

En aquests anys, el nou propietari inicia una important tasca de visitar totes les trencadores de la província d’Alacant i limítrofes. Això es veurà reflectit en l’augment de construcció de les noves màquines. De fet, durant els anys 1949-50 es fa una fulla publicitària que s’envia a totes les adreces relacionades amb el processament de les ametles. Així mateix, el 1951 s’inscriu la marca «Borrell».

Després de patentar les noves màquines, s’inicien els tràmits per al seu registre en diversos països europeus com Itàlia i Portugal. Durant aquests anys també comença l’exportació de màquines a l’estranger, que comença amb Orà, Algèria, el 1950. El volum de màquines exportades anirà augmentant així com el nombre de països, majoritàriament de la riba del Mediterrani, com el Marroc, Israel o Grècia.

A l’octubre de 1957 es produeix una forta inundació en la zona de Dénia, que afectarà les instal·lacions de l’empresa. Les màquines que estaven construint-se es passen a les naus de davant -que s’estaven alçant-, perquè no es feren malbé. Als anys següents, s’acabaran d’acabar aquestes naus i es passarà a treballar allí l’any 1960.

Les naus de C/ Patricio Ferrándiz

Interior de les instal·lacions al C/ Patricio Ferrandiz
Interior de les instal·lacions al C/ Patricio Ferrandiz

Al maig de 1960 se sol·licita el permís municipal per al trasllat de l’empresa a les noves instal·lacions, situades just enfront de les anteriors, al carrer Patricio Ferrándiz 22.

La dècada dels 60 serà d’expansió econòmica a nivell estatal i europeu. Es veu un augment de les partidores, no només a Alacant, València i Castelló, sinó en pràcticament totes les províncies d’Espanya, que es mantindrà al llarg dels anys 70.

La construcció de la maquinària en eixe moment encara era semi-metàl·lica però, en la segona meitat dels anys 1970, anirà substituint-se la fusta definitivament per les planxes metàl·liques.

José Borrell S.A. i la 3a generació

Treballadors de la fàbrica de Borrell a Dénia
Treballadors de la fàbrica de Borrell a Dénia

Antonio Roig Álvarez s’incorpora a l’empresa a la fi dels 70 i aconsegueix expandir les vendes fins convertir l’empresa en líder del seu sector. El 1990 es crea, oficialment, la societat «José Borrell S.A.». Fins a eixa data els seus socis havien treballat com a autònoms.

En aquesta època Josefa Borrell va succeir son pare en la gerència i administració de l’empresa, consolidant la tasca realitzada tant en l’aspecte tecnològic com patrimonial. I és en 1999 quan l’empresa comença el seu trasllat a la fàbrica actual, al polígon industrial de Dénia.

El 2008 es crea una empresa filial als Estats Units, “Borrell USA Corp.”, amb seu a Merced (Califòrnia). I cap a l’any 2010, l’empresa finalitza el procés de transmissió patrimonial, fent-se càrrec la família Roig-Borrell de la fàbrica, la qual cosa suposa la compra de les accions d’altres membres de la família que eixiran de la gestió de l’empresa per a dedicar-se a altres ocupacions.

Un futur ple de reptes

Instal·lacions de la fàbrica de Borrell a Dénia
Instal·lacions de la fàbrica de Borrell a Dénia

Actualment, l’empresa afronta un futur ple de desafiaments de tota mena, amb plena confiança a donar-hi resposta. Es troba ja en la seua quarta generació familiar, que representa el fill de Josefa Borrell, José Roig Borrell (director general), i Charles Boddy (director comercial), encara que la tercera generació (Josefa) encara segueix al peu del canó com a gerent. “Antonio Roig, mon pare, es va jubilar recentment després de més de 40 anys com a director de vendes, però continua visitant la fàbrica assíduament”, afirma l’actual director general de Borrell.

L’empresa continua amb el seu compromís de fer possible que les ametles, i altres fruits secs d’enorme valor nutricional, puguen arribar a l’oferta alimentària del major nombre de persones, que la seua qualitat es veja inalterada, que el consum siga segur, que el processament siga eficient i respectuós amb el medi ambient, i que reduïsca costos i riscos des del camp fins la taula.

En l’última dècada, l’empresa ha completat el relleu generacional, ha obert o expandit nous mercats a Alemanya, Austràlia, Algèria, Xile, França, Israel, Itàlia, Portugal, Sud-àfrica i Turquia, entre d’altres, a més de consolidar la seua posició als Estats Units.

Antonio Roig i Josefa Borrell (tercera generació) juntament amb José Roig, actual director general de la companyia
Antonio Roig i Josefa Borrell (tercera generació) juntament amb José Roig, actual director general de la companyia

La fàbrica de Dénia ha sigut ampliada i modernitzada de forma continuada, renovant gran part de la maquinària i incorporant nous processos i tecnologia punta, tant per al disseny com per a la fabricació mecànica. La constant inversió en R+D que caracteritza l’empresa des dels seus inicis ha aconseguit obtindre més de 30 patents i models d’utilitat en els últims 10 anys, tant estatals com internacionals, i això s’ha traduït en el llançament de noves màquines i innovacions tecnològiques, sempre més eficients i productives. No obstant això, el principal actiu de Borrell S.A. és, sens dubte, un formidable equip humà i professional.


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?