Pepe Ribes: “No vaig creure que la volta al món fóra tan dura mentalment”

Pepe Ribes va concloure fa dues setmanes la volta al món a vela en el quart lloc, amb l’Estrella Damm juntament amb el català Álex Pella. Després de tornar a sa casa, a Benissa, va analitzar per a LA VERDAD la prova i la seua operació de menisc.

-Primer, com va el genoll?

-Bé. Ara fa deu dies de l’operació i he començat a fer musculació, però abans de tornar a navegar em queden dues o tres setmanes, com a mínim. I per estar al 100%, quatre i mitja.

-En anar al capdavant, abans del trencament de l’estai principal i d’haver de parar, quines sensacions va tindre?

-Les sensacions eren molt bones perquè el vaixell era competitiu i teníem molt bon ritme. Ens va sorprendre al principi de la regata, perquè els canvis importants els vam fer al final, com una quilla que vam estrenar un mes abans. Abans havíem fet canvis xicotets. No sabíem exactament quant anava a millorar el vaixell i en veure que funcionava, va pujar molt la moral. No anàvem a arribar al nivell dels vaixells nous, no estàvem al del Mapfre, però sí a prop.

-En algun moment van pensar que podien guanyar?

– Pensàvem que quedava molta regata. L’últim vaixell s’ha retirat quan quedaven 20 dies. És una regata tan dura per als velers i per a la gent, que fins que estàs pràcticament entrant pel Mediterrani no pots garantir que vas a arribar bé. És molt dur. La gent no sap el que passa, perquè hi ha situacions molt al límit.

-Com va ser aquest moment tan dur, entrant per l’estret de Gibraltar? De debò van pensar que podien no acabar?

– El més difícil psicològicament va ser la parada. I el més dur per al vaixell, que pensàvem que ho deixàvem, va ser a l’estret. Però no podíem parar-nos, perquè l’altre venia prou a prop, pràcticament a un dia. Vam haver de prendre una decisió perquè anàvem molt al límit de les possibilitats del vaixell. Van ser hores molt dures.

– Quan el company descansa, com se sent la persona, no l’esportista, enmig del no-res?

– Hi ha diferents fases. Quan navegues sense perill per al vaixell, gaudeixes molt, perquè és un vaixell molt gran, que corre molt i que estàs portant tu només. Una sensació molt satisfactòria. Després està quan navegues bé però al límit del vaixell i és una situació molt estressant. I, després, quan fa molt mal oratge, amb ones molt grans i deixes de regatejar per salvar el vaixell, per no trencar-lo. Aquests són els moments més durs.

-En eixos moments en què pensa? En el seu cas, en la família, en el seu fill?

-Has d’estar superconcentrat. En el meu cas, jo pensava quan em ficava en la llitera ja descansant. Quan estàs fora, són vaixells amb moltes coses que cal ajustar, que trimar contínuament, tret que hi haja molt poc de vent.

– Esperava que la regata fóra tan dura psicològicament?

– No esperava que fóra tan dura psicològicament. Aquesta és la veritat. Una cosa que té aquesta regata és que no hi ha descans. A la Volvo ets part d’un torn de quatre i si un dia estàs malament en una guàrdia, et poden cobrir. Això ací no ho tens. No pots trobar-te un dia mal. Vam tindre sort en això.

– En la hipòtesi de repetir el projecte, l’objectiu seria el podi?

-Sí. Aquesta seria la finalitat, estar al podi.

-Al marge de la competició, Quin és la seua opinió respecte de la poca pràctica que hi ha a Espanya o al País Valencià en comparació d’Anglaterra, per exemple?

– Crec que ací vivim sempre d’esquena a la mar. Al nord hi ha més afició i molt pitjor oratge que nosaltres. Hi ha ciutats amb un centre de vela municipal i crec que és la solució perquè la gent s’aficione. La gent segueix veient un club nàutic com una cosa de senyorets, quan en un com el de Calp es paga una quota de 45 euros al mes, que és el mateix que costa una escola de futbol o d’un altre esport, el xiquet té ací tot el material per a navegar totes les setmanes. Així es treballa al de Calp, que és on estic més involucrat: que siga una ferramenta perquè vagen els xicons de la zona. Es fomenta que la gent vulga aprendre.

–És més un problema d’esport base que de donar-ho a conèixer?

-La vela d’alt nivell potencia perquè els xicons volen fer el mateix que els que estan a la tele i això també ajuda.

Pel seu interés hem reproduït aquesta entrevista apareguda al periòdic LA VERDAD el 25 d’abril de 2011.