La seu universitària La Marina va allotjar a finals de la setmana passada una conferència sobre la vida i l’obra de Sant Vicent Ferrer, inclosa al cicle anomenat Descobrir la Marina. L’encarregat de fer la xerrada va ser l’escriptor Joan Francesc Mira qui va definir el sant valencià com “un personatge singular, mític, sensacional, que va tindre una immensa repercussió”. Per això, no va dubtar a qualificar-lo com “la persona mediàtica anterior a l’era de les comunicacions més important de tot Europa occidental”. Tot i això al marge de l’aurèola mítica del personatge, perquè, de fet, Mira va reivindicar, documentació en mà, “la magnitud històrica” d’un Vicent Ferrer, tan trascendent en la seua època com maltractat per la memòria i els prejudicis. Segons l’autor de l’obra “Purgatori”, novel·la guanyadora del Sant Jordi 2002, no és certa la imatge que es té de sant Vicent Ferrer arran de la seua intervenció política en el compromís de Casp. “No és ni un precursor de la unificació d’Espanya, ni un traïdor de la pàtria. La situació en l’època era molt diferent a la que tendim a imaginar des dels paràmetres actuals, molt molt complexa”, va dir Mira.
El reconegut escriptor valencià va centrar la seua intervenció, molt amena i didàctica, en el millor coneixement del gran predicador valencià: els viatges, els compromisos vitals, els èxits espectaculars, les peripècies personals, la crucial ascendència política, els centenars de miracles atribuïts, la perpetuació de la projecció llegendària, les intervencions diplomàtiques, etc. Un luxe de detalls que va conduir els assistents, durant hora i mitja, a l’Europa medieval de finals del XIV i principis del XV. Al canvi, sant Vicent Ferrer va significar en el seu temps un fenomen equiparable al dels Beatles i els Rollings junts. “És, sens dubte, un dels grans personatges de la història d’Europa”, concloïa, taxatiu, l’erudit Mira. Sis-cents anys després del seu temps, ningú semblava tenir-ne dubte a l’eixida de la sala d’actes.
SILENCI INTERIOR
La seu universitària acull l’exposició fotogràfica titulada “Silenci interior”. Es tracta d’una mostra amb 39 imatges inèdites del periodista gràfic Àngel Garcia Català, acompayades de textos poètics del també periodista Ismael Belda. L’exposició, que es podrà visitar fins el 16 de febrer, recull un multicolor catàleg de la naturalesa oculta de les dues Marines, l’Alta i la Baixa, que, segons comenta José Carlos Rovira, vicerector d’Extensió Universitària de la Universitat d’Alacant, “mostra racons inadvertits i sorprenents d’un país que, a pesar del mercadeig hostaler i urbanístic, és molt més descongut del que podrien indicar les aparences”.
Aquesta exposició ha estat organitzada gràcies a l’impuls del Vicerectorat d’Extensió i de la mateixa seu universitària. El director de la seu, Joan Borja, va dir que “el que ací es presenta captura, amb paraules i imatges, l’esperit d’una terra vella, d’una vella mar”. “Difícilment hauríem pogut trobar”, va afegir, “un projecte més adequat, com a carta de presentació, que el d’Àngel Garcia i Ismael Belda. Una impressió de plenitud, de maduresa estètica”.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?