Les terres calpines a mitjan segle XIX. Propietaris i renda

El document que elaborem i presentem tabulat ens permet aprofundir en la realitat social i econòmica dels contribuents calpins i forans, és a dir: contribuents amb terres productives a Calp sense comptabilitzar les rendes derivades de possessions en altres termes municipals, tres anys després de la promulgació de la Llei d’Abolició de Senyorius de 1837. Aquesta llei va comportar decisives conseqüències sobre la propietat i tinença de la terra. La comptadoria municipal es veuria obligada a amortitzar el dèficit corrent dels comptes del consistori aplicant un cànon sobre els diferents valors contributius dels propietaris. El que realment ens interessa no és el dèficit en si, sinó el repartiment de la riquesa territorial en eixe moment històric, i atès que l’anàlisi merament estadística pot resultar desmanegat, hem dividit els diferents contribuents en huit grups, per permetre’ns aprofundir en el nostre propòsit investigador amb major claredat i èxit. D’aquesta forma procedim:

GRUP A.- CONTRIBUENTS CALPINS AMB RENDES SUPERIORS ALS 3.000 REALS.

Només trobem 2 contribuents en aquesta categoria que junts reuneixen un 11,90% de les rendes totals dels productors oriünds de la vila. Són els caps de les dues principals famílies acomodades: els Sala, establerts en terres de la Partida del Cosentari, conegudes com Terrasala; i els Pastor, assentats al vessant d’Oltà, Partida de Corralets. En ambdós casos ens trobem davant dues famílies que ostenten la titularitat de finques agrícoles agrupades, properes als seus xicotets caserius que habiten permanentment. La seua influència en la vida política local és important i com a llauradors propietaris contracten la mà d’obra quan es necessita entre els jornalers locals. Alguns dels seus fills, en clara tendència a imitar els usos exclusius dels terratinents benissers, es dediquen al sacerdoci, i fins i tot tenen accés a l’exercici de l’advocacia o la medicina. Són els casos de José Sala Narbó (1817), advocat, Águeda Sala Narbó (1825), religiosa agustina descalça, Bernardo Sala Narbó, sacerdot, Ángela Pastor Mengual (1845), també agustina, Pedro Pastor Tur (1837), metge. Fins i tot detectem alguns casos de matrimoni entre membres d’aquests pocs calpins ben establerts, de nou amb òbvia atenció als criteris socials impostos per la diferència social.; els germans Rosa i Pedro Pastor Tur, a mitjan el segle XIX, casen amb els germans Pedro i Úrsula Sala Perles, tot i que anys abans el casament de Vicente Pastor Roselló i María Sala ja havia propiciat la unió dels clans. Amb això no podem parlar d’una oligarquia local ja que aquest grup únicament gaudeix d’una pròspera economia domèstica però que resulta diferenciadora davant el panorama general de pobresa i necessitat. Il·lustratiu és el plet, ressenyat per Jaume Pastor Fluixá en els seus llibre Historia de Calp, entre Jaime Pastor de Jaime, acomodat llaurador de Corralets i Roque Avargues, d’humil condició, conflicte que s’allarga alguns anys des de 1825 per l’incompliment del segon com a soldat de quota, això és la figura que crea la substitució d’Avargues per Pastor en les seues obligacions militars, a canvi de compensacions dineràries. Pedro Sala Crespo exercia en 1816 com a síndic procurador de l’Ajuntament, únic membre de la corporació que sabia llegir i escriure. Miguel Pastor Peris, fill del segon major contribuent ressenyat, va ser alcalde de Calp en 1846.

GRUP B.- CONTRIBUENTS CALPINS AMB RENDES ENTRE 3.000 I 1000 REALS

D’aquest grup en què s’inclouen 9 contribuents que ostenten el 22,80% del total de la renda local, destaquem a diferents caps de família que gaudeixen d’un patrimoni territorial adquirit per herència i que es trobava concentrat sota la titularitat dels seus ascendents abans de realitzar-se les diferents particions. Com en el grup anterior compten amb una important influència en l’esdevenir polític municipal i una còmoda economia domèstica, si cap un poc temperada per la disgregació dels béns d’arrel familiar. Els Boronat procedeixen d’antigues estirps calpines que no hem pogut documentar. Els Tur es troben assentats a les terres de la Cometa i el Corralet on destaquem a Francisco Tur de Antonio que exerceix com a alcalde absolutista calpí l’any 1824. Posteriorment un descendent, Pedro Tur, aconseguirà el càrrec de regidor degà cap a 1833. Els Ortices van ser una família popular durant tot el segle XIX, que va conservar la seua casa principal al carrer Major de Calp, número 22 fins finals de segle. Van emparentar amb la família Garcelá i van ser tots els germans contribuents amb dret a vot en les eleccions de 1854; Jaime Ortíz Garcelá va arribar a ser alcalde republicà en 1871 i la seua germana Josefa es va casar amb Pedro García Mulet, hisendat i alcalde un any abans, fill d’altra banda de Pedro García Garulo, progenitor dels populars “senyorets” de Calp, l’alt nivell econòmic dels quals es va veure superat pel dels seus fills amb escreix. Finalment ressenyem els germans Martínez Boronat, fills de Josef Martínez, propietari, i avi de la recordada calpina Amparo Llorca Martínez, la “Senyoreta”. Josef Martínez va ser alcalde absolutista de Calp en 1823 i residia al carrer Major número 11.

GRUP C.- CONTRIBUENTS CALPINS AMB RENDES ENTRE 1.000 I 500 REALS.

Suposa un xicotet grup d’11 contribuents, en la seua majoria propietaris llauradors amb finques agrícoles i casa de camp mitjana. En altres casos comprovem que són els hereus menys beneficiats dels patrimonis familiars repartits i expressats en els grups anteriors. Destaquem els germans Tur Pastor, ascendents dels actuals Tur, de malnom “Torrat”; Joaquín Ivars Costa, natural de Benissa, i primer individu assentat al caseriu de la Mola d’Oltà a principis del segle XIX, i per tant, establert juntament amb els seus fills en aquest paratge de Calp. També destaquem a José Jorro Beltrán, ascendent de la popular família Jorro de Garduix.

GRUP D.- CONTRIBUENTS CALPINS AMB RENDES ENTRE 500 I 100 REALS.

En aquesta secció es troba un gruix de 121 contribuents, que atresoren el 41% del total de la renda de contribuents calpins. Parlem de molts xicotets propietaris que es veuen obligats a millorar els seus ingressos com a jornalers en els casos més modests. Destaquem d’aquest grup a Bautista Mulet, de malnom “Estrela” i a Juan Bordes Martí, amo dels terrenys del Barranc Salat en els quals pocs anys després de confeccionar-se aquest cens es va alçar la sòbria Masia dels Calbs. Sorprèn la discreta contribució de Don José Zaragoza Benimeli, advocat, amo d’extenses finques a Benicolada i alcalde constitucional de Calp en 1849. Un familiar seu, Francisco Zaragoza Jorro, alcalde de Calp en 1843, va ser assassinat, en l’exercici de la seua autoritat, per una torba de malfactors a la casa de Don José, situada al carrer San José núm. 1. Hem volgut recollir les rendes de dos dels tres caps de famílies genoveses del Calp de la primera meitat del segle. Són els casos de Constantini, Senti i Bene, tots originaris d’aquesta ciutat italiana, i dedicats a l’exercici militar o a l’armadura de vaixells. Domingo Bene Cortele va casar amb la calpina Teresa Avargues cap a 1850, i traslladats a Orà van tindre descendència. Finalment, no hem volgut obviar la renda de Don Martín Briet, metge titular de la vila que davant la seua situació de precarietat es veia obligat a col·laborar amb l’administració municipal per veure millorats els seus ingressos.

GRUP E.- CONTRIBUENTS CALPINS AMB RENDES ENTRE 100 I  50 REALS.

Es constitueix en el grup més nombrós amb 129 contribuents que acumulen únicament el 10,40% del total de la renda local. En la seua majoria es tracta de jornalers i pescadors que viuen en estat miserable. Hem de subratllar que d’aquest sector un subgrup majoritari no aconsegueix els 50 reals, de fet el 27% del total dels contribuents es troba en aquest apartat.

GRUP F.- CONTRIBUENTS FORANS AMB RENDES SUPERIORS a 10.000 REALS.

Dos únics contribuents gaudeixen d’una important concentració patrimonial a Calp, que s’equipara a la renda total dels 250 contribuents calpins més desfavorits, això és el 88% del total de contribuents locals.

GRUP G.- CONTRIBUENTS FORANS AMB RENDES ENTRE 5.000 I 500 REALS.

Es concreta en un nombre de 15 contribuents, majoritàriament beneficiaris de les particions patrimonials hereditàries dels clans hisendats benissers. La suma de la renda d’aquest grup i de l’anterior, la de 17 contribuents, pràcticament iguala la renda total dels 272 productors calpins.

GRUP H.- CONTRIBUENTS FORANS AMB RENDES ENTRE 500 a – de 50 reals.

Ens referim a un ampli grup de xicotets propietaris de Benissa, exactament 63 contribuents que compten amb predis de diferent grandària, en la seua majoria finques situades en paratges limítrofs al terme  de Calp.