Pregunta: els fusos horaris

Salut Companys.

Fa algun temps que tinc un dubte, i no sabia a qui preguntar, pot ser el nostre Cronista tinga la resposta.  Cuant va deixar de fer-se us de l'horari solar per a donar pas a l'horaria "Europeu"?

No estic referint-me a la diferenciacio entre horari d'estiu i horari d'hivern, si no a cuant es va afegir una hora mes a el que era l'horari solar. Per a que m´entengau, avans a les 12:00 el Sol estava al seu punt mes alt, despres d'aquest canvi cuant el sol estava en esta punt eren les 13:00

Moltes gracies.

Pere "Santanna"

La pregunta és complexa, i dificil de contestar. El que sabem és que als antics la preocupació de cronometrar el temps la simplificaven únicament en les semanes (llunaris). D’aquí ve que als antics calendaris se’ls denominaven “llunaris”. Be, els antics egipcis i grecs ja sabien que un dia eren 12 hores. El problema el tenien en la diversa duració del dia (hores solars) en contraposició a les hores nocturnes. Ni en llatí ni en la majoria de llengues romàniques no hi ha mots diferents per designar el dia sencer i el dia de llum solar, tot i que un concepte i l’altre tenen una base natural i empírica evident. Per exemple, en termes d’horari de llum solar s’ha d’entendre que el sol (les estacions) tenen en el curs de l’any una duració diferent. Per tant el cronòmetre (rellotge manual, be per aigua, arena, peses, pèndul o arc) està dividit en dotze hores, que, en donar dues voltes sobre una hora de referència fa un dia. L’hora solar és aquella que es marca al rellotge de sol, establint que el migdia (12) és el punt que no hi ha ombra marcada pel “senyalador”.

Referint·nos a Benissa s’ha de parlar que encara a la meitat del segle XIX l’ajuntament pensa fer un rellotge de sol al carrer de Sant Josep, amb la finalitat de que els veïns d’aquell barri sapiguen l’hora. Era això contradictori per quan la resta del poble (al voltant de l’església de Sant Pere) es guiava pel so de la campana del rellotge de peses, que marcava la una del migdia, quan l’altre ja feia temps havia marcat a les 12 eixe punt meridià. Les hores de cronòmetre (rellotge manual), a Benissa comence a veure’les detallades en algunes actes de defunció de primers del segle XIX, com també en els assentaments de bateig.

Jo pense que la “cronometria” moderna va començar a imposar·se arran de la Revolució Francesa, moment on ja comença a parlar·se de la unitat internacional de les peses i mesures, amb la conseqüent vinculació dels horaris. Establint com a mesura internacional el meridià zero cada nació adaptava, segons l’inclinació o declinació la seua “hora oficial” que era la que calculava la capital de l’Estat fent càlculs sobre el pas del meridià (cal recordar que sobre la vertical de Benissa i voltants passa eixe meridià). L’establiment del sistema mètric decimal a Benissa es sobre la segona meitat del segle XIX, seguint les lleis establertes a l’Estat espanyol. Això és la ciència. La realitat, donat que no existien els mitjans d’ara (radio, tele, etc.) cada poble no tenia la mateixa exactitut d’hora i aquesta seguia el costum de guiar·se pel seu rellotge de campanar que, amb més o menys fidelitat seguia “l’hora oficial”. El costum de bon camperol (en quant a hores de sol) seguia l’horari del sol en aplegar al migdia. La nit, això ja era cosa de rellotge de paret.

¿Quan es fixa l’horari europeu i és bandeja el costum local?. No es pot fixar amb exactitut. En això cal pensar que la introducció del ferrocarril a gran escala a Espanya precisa d’una certa uniformitat horaria tant per estratègia comercial com per seguretat. Això es produïa ben entrat el segon terç del segle XIX. Jo he vist anuncis de vapors amb sortida d’Alacant (darrers del segle XIX) amb horari oficial (el de Madrid). Pense que no hi havia un decret que marque quan s’ha de fer us de l’horari “oficial” com el que ara coneixem, sinò que els avanços tècnics, vinculats al transport, serien els que anirien acostumant a la gent. Dit això cal considerar que sobre l’horari oficial, en tenim un altre de local. Eixe és el que fem servir al nostre CALENDARI DELS BRILLANTS, i que el construim amb uns càlculs aritmètics bassats en les tables que es donen per a l’hora que es marca a Madrid.

No sé si m’he sabut explicar be, però és el que se del tema que preguntes. De totes formes és una pregunta molt complexa, i atractiva, que té matèria per a una llarga exposició històrica vinculada,sempre, sempre, a l’art de la confecció dels calendaris (podriem parlar del calendari grec, el julià, el gregorià, el regiomontano, el napoleònic, etc). Salutacions cordials.

Voleu deixar un comentari a la notícia?