Història de Benissa

1901: Estampes de cacics

Antonio Torres Orduña
Antonio Torres Orduña

En pocs mesos celebrarem eleccions locals i autonòmiques, les novenes des de la instauració de la nostra última Constitució. Ens apropem cap a l’animat entremig entre corporacions, que ve amenitzat per la posada en societat dels més variats personatges. Des del pròcer generós al camàlic baliga-balaga, tots en efervescència popular. Aquests comicis calpins es presenten ben renyits, i prometen jornades de pugna i picabaralla de pur delit per a l’observador independent.

Fa una mica més d’un segle, el paisatge electoral oferia un aspecte bastant diferent. O potser no tant. En el feu senyorial dels Torres Orduña tot estava lligat i ben lligat. El vot es comprava, es perseguia al dissident i l’obedient era premiat. No faltava tampoc el franctirador en premsa. Ara, que si ho mires bé: com en els nostres nous temps…

Les eleccions municipals celebrades al mes de novembre de 1901 porten a escena la màxima expressió de la dura pugna política entre conservadors i liberals. Mancant testimoniatges relatius a Calp, oferim els fets esdevinguts a Benissa, feu dels senyors comarcals. El setmanari eEl Centinela ofereix evidències dels mètodes emprats per aquests per condicionar el vot popular.

“Todos los llamados ricos del pueblo se han unido en un solo hombre, usando de una actividad jamás conocida; buscando votos para los conservadores, imponiendo su voluntad a los arrendatarios y medianeros de fincas, deudores, trabajadores y dependientes, obligándoles además a que busquen votos. (…) En las puertas de los colegios electorales ha habido pelotones de agentes conservadores, dificultando la entrada a electores liberales (…) El guardia municipal armado se ha paseado por las escaleras y por dentro del salón de uno de los colegios, mientras votaban los electores.

En otro colegio han resultado en el escrutinio más candidaturas o papeletas que votantes. La mayor parte de las fuerzas liberales residen en los barrios rurales y los veinte días seguidos de continuas lluvias, con los caminos intransitables, han impedido los trabajos de preparación electoral.(…) Más de la mitad de los que han votado las candidaturas conservadoras no son conservadores y forzosamente han tenido que votarles por tener deudas con los ricos.

No corresponden los votos liberales, teniendo 102 de menos en tres colegios electorales, de lo que presumimos que han sido cambiadas o han desaparecido por arte mágico…”

Don Joan Bordó, natural de Sogorb, va arribar a Benissa cap a 1895, per exercir com a notari públic d’aquesta població. Al mateix temps, el fedatari es desplaçava algunes jornades a la vila de Calp, on exercia la seua professió, donant fe de molts actes jurídics entre calpins. De fet, la majoria de documents públics de l’època, i pertinents a contractes de compravenda, arrendaments, testaments, etc…, de Calp es trobaven sota el seu protocol.

Bordó publicava alguns articles al Noticiero de Alicante que, encara que no apareixien per ell signats, s’atribuïen a la seua ploma, i sota l’epígraf de “Desde Benissa”. Les postures republicanes del notari aviat van topar amb el caràcter reaccionari dels cacics locals. En un discurs pronunciat al casino, Bordó havia expressat una frase que resultaria lapidària, referint-se a la política dels Torres Orduña: “Benissa constitueix el punt negre de la Marina”. Aviat es va veure obligat el notari a suavitzar i ponderar la seua asserció, la qual cosa li va costar un fort correctiu des del partit liberal local i el seu òrgan d’expressió: “Cal delimitar el camp polític del senyor Bordó, llevar-li la careta conservadora o arrencar-li l’antifaç republicà…”

La posició indeterminada de Bordó s’infecta quan, sota el pseudònim de “Canta-claro”, publica una inserció en la qual afirma: “…a excepción de treinta o cuarenta votos, los conservadores disponen de todo el censo”. La resposta liberal no es fa esperar:

¿Somos treinta o cuarenta? Si somos tan pocos, ¿por qué tanta alharaca? ¿Por qué en el banquete de un barrio rural se reunieron 300 liberales y en el mitin conservador del pueblo, donde debía de hablar el señor Torres, no llegaron a 200 los asistentes? ¿Por qué el señor de señores se esfuerza tanto en buscar por todas partes sus votos extraviados…? … Vamos, don Juan, no quiera hacer comulgar ruedas de molino a los pacientes lectores del Noticiero…”


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?