Luna troba el seu poni

La xicoteta Luna Bock de 8 anys, nascuda a Benissa i de pares alemanys, és la xiqueta més feliç del món després de trobar el seu poni.

Dos dies sense saber res de la fidel mascota fins que ahir, i després de la notícia de LAS PROVINCIAS, la policia va contactar amb el Club Hípic Benissa per saber a qui podria pertànyer aquest rossí. Ràpidament es va localitzar els propietaris que viuen a la mateixa partida rural, Canor, on el dimarts va aparèixer el poni, al jardí de la casa d’Ana Grimalt, a menys d’un quilòmetre de la casa dels Bock .

Aquest blanc i bonic cavall va arribar a la família alemanya fa tres mesos, ja que un dels seus veïns li’l va regalar en comentar-li la xiqueta per què havia d’estar en una quadra amb el terreny tan gran que tenia sa casa.

Des d’aleshores, el poltre i la xiqueta jugaven en una parcel·la de més de 2.000 metres quadrats. Alçar-se cada matí, acariciar-lo, donar-li de menjar i beure, era el que més li agradava fer. No obstant això, el dimarts va deixar de fer-les perquè el xicotet cavall, del seu mateix nom, Luna, havia desaparegut.

Aquesta família alemanya va viure hores d’angoixa fins ahir. A tan sols uns metres, Ana Grimalt, es desesperava a la recerca de l’amo del poni que havia entrat al seu jardí. Aquest veïna pensava que no podia tindre’l molt més temps a sa casa i hauria de cridar la protectora d’animals perquè se l’enduren.

Tot va ocórrer fa tres dies. Els Bock estaven pendents del televisor gaudint d’un dels partits del Mundial, quan van albirar des de la finestra que el poni estava al bancal del veí.

Al cap de deu minuts el van perdre de vista i van començar la recerca per tota la zona, sense pensar en cap moment a donar part a la policia. Van arribar fins i tot a estar a 50 metres de l’animal.

Mentre cridaven el seu nom el van sentir eguinar, però van escollir el camí equivocat per seguir el rastreig. “Era com si la terra se l’haguera empassat o com si haguera sigut un pegàs com per a eixir volant”, va dir la xiqueta.

Entre tanta desesperació i amb l’arribada de la nit de Sant Joan van decidir acudir, per primera vegada, a la platja de la Fustera per fer el ritual i que es compliren així els seus desitjos.

Segons els pares de Luna, “vam anar amb uns amics i la nostra filla que no deixava de plorar, vam agafar el romer, el vam tirar a l’aigua i vam demanar tots el mateix desig: trobar el nostre poni”.

Una petició concedida ja que ahir la policia local els va avisar que el poni estava molt a prop. La xiqueta va despertar i va cridar emocionada “veieu papàs, ha sigut el romer, l’hem trobat”.

Màgia o causalitat?. La veritat és que ara tots tornen a estar junts gràcies a Ana que es va fer càrrec del cavall i es va preocupar perquè el trobaren.

Tres Llunes, la xiqueta, el seu poni i la de la nit de Sant Joan, que passaran a la història per aquesta curiosa història amb un final feliç.