Aïllats a la urbanització

Una vintena de cada cent persones que resideixen a la província procedeix de fora d’Espanya. I una gran part d’aquest col·lectiu és d’Alemanya, França, Regne Unit, Noruega, Holanda, Bèlgica…Els seus problemes, la seua vida, no tenen res a veure amb els milers d’equatorians, marroquins, algerians o ucraïnesos que han arribat en les últimes dècades. Però a tots els uneix una certa sensació de solitud i de desarrelament. Un altre ciutadà estranger, una dona alemanya de 89 anys, ha trobat la mort tota sola en una d’aquestes localitats on els forans superen els nacionals: Teulada-Moraira.

Els fets van ocórrer el dissabte per la vesprada, en un xalet situat al carrer Salamanca. La víctima va ser trobada surant a la seua piscina. Jeia ja cadàver. Una veïna que no l’havia vista en tota la vesprada, malgrat el costum d’ambdues, va donar la veu d’alarma a la Guàrdia Civil, segons fonts de l’Institut Armat.

A falta dels resultats de l’autòpsia, els primers indicis recaptats pels investigadors apunten al fet que la dona es va poder esvarar, donar-se un fort cop contra el sòl i caure inconscient a l’aigua. Possiblement va morir ofegada, sense ningú que poguera auxiliar-la en aquells moments.

La seua mort torna a portar a l’opinió pública una amarga realitat. Una infinitat de ciutadans de la Unió Europea recala a la Costa Blanca a la recerca d’una jubilació daurada, amb sol i tranquil·litat. Però molts d’ells acaben recloent-se en urbanitzacions aïllades de les trames urbanes, sense teixits socials en els quals recolzar-se.

Els seus fills i els seus néts, la seua família més propera, es van quedar allà, treballant a oficines de Munich, Bristol o Lieja. Res els aferra a aquesta terra. Molts enviduen i es veuen sols i aïllats en els seus últims dies de vida. O acaben consumits per l’alcohol. Uns altres es converteixen en víctimes propícies per a grups organitzats de delinqüents que desvalisen carrers plens de xalets en una sola nit.

El fenomen no ha sigut massa estudiat pels sociòlegs, però amb un xicotet repàs a la premsa en els últims tres o quatre anys n’hi ha prou per a adonar-se que es troba present, entre les parets dels milers d’adossats que infesten localitats com Calp, Xàbia, l’Alfàs del Pi, Sant Fulgenci o Torrevella.

Exemples n’hi ha a desenes, tragèdies quotidianes que es repeteixen sense solució de continuïtat en un sinistre reflex d’aquesta jubilació daurada que van buscar un dia els seus protagonistes. Com la parella d’ancians anglesos trobada morta a sa casa de Benissa el 4 de gener de l’any 2006. Portaven morts un mes, però ningú ho va saber fins que la policia local va irrompre al domicili.

Els agents van pensar en un primer moment que s’havien topat amb un doble crim. Però l’autòpsia va determinar que l’home va patir una trombosi i la dona es va trencar el maluc en anar a telefonar per avisar del que havia ocorregut. Sols, desvalguts, no van poder demanar auxili. Un calendari va aportar als policies una trista pista: tots els dies apareixien ratllats amb una creu fins el 21 de novembre.