Pel seu interés reproduïm aquest article aparegut al diari LAS PROVINCIAS el 2 de gener de 2007 i escrit per la periodista Miriam Pagán:
Un peluix és el primer regal que ha rebut Julen Ronda Chesa tot just vindre al món. Un obsequi que li ha fet son pare, Óscar, i que presidia el llit on descansaven el xiquet i sa mare, Eva.
Julen Ronda Chesa és el primer nounat de l’any 2007 en l’Hospital de La Pedrera, a Dénia. El bebé va arribar al món a les 2.06 de la matinada.
El nounat, que va pesar en néixer tres quilos 170 grams i va mesurar 48 centímetres, és el primer fill del matrimoni format entre Óscar Ronda i Eva Chesa, naturals de Benissa.
Uns pares primerencs que no van poder ocultar, en cap moment la felicitat que sentien en tindre el bebé entre els braços. Aquesta emoció es reflectia en les paraules d’Eva, qui descrivia com a “increïble” el que li havia ocorregut.
L’orgullosa mare va comentar que “ho escoltes quan t’ho diuen altres mares, però quan et passa a tu te n’adónes que realment és increïble”.
A més aquesta felicitat que irradiaven els joves pares es va fer extensiva a tots els familiars que els acompanyaven en la tercera planta de l’Hospital de La Pedrera. I és que segons va apuntar Eva “Julen és el primer nét per part de la meua família. Estan tots embadalits”.
Un xiquet tranquil
Tant la mare com el seu fill es troben en perfecte estat. Prova d’això és la tranquil·litat amb la qual dormia el nounat, aliè a tota l’expectació que s’havia organitzat al seu voltant.
La mare va comentar que és un xiquet “molt tranquil, gairebé tota l’estona està dormint i no puc gaudir d’ell”, i afegí que “des que ha nascut no l’hem escoltat”.
Una tranquil·litat fruit també del cansament del part. El xicotet Julen va tindre un part natural i “rapideto”, com va recordar Eva, “perquè només vaig estar 20 minuts al paritori”.
Sense sopar i sense raïms
La jove parella benissera va arribar a l’hospital al voltant de les 22.30 del 31 de desembre, “després d’unes contraccions suaus que havia notat a casa”, va assenyalar Eva. “A l’hora de sopar vam decidir vindre a l’hospital a veure el que ens deien i encara sort que vam vindre perquè sinó potser ni arribem”, va apuntar la mare primerenca.
La parella recordava que “quan vam arribar a l’hospital ens van dir que ja no tornàvem cap a casa”.
Ni Óscar ni Eva van tindre temps per a sopar, i encara menys de menjar-se els raïms amb les dotze tocs de campana. “Tant em feien els raïms i les altres coses. Estava més pendent del xiquet que de la celebració de la nit de cap d’any”, va apuntar la mare.
Tot i que els pares no esperaven encara el naixement del seu primer fill, si que van assegurar que “ha sigut com un rellotge”, perquè el 31 de desembre Eva eixia de comptes.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?