El franciscà del convent de Benissa, el pare Ramon Baselga Esteve, ha mort. Si bé les seves facultats físiques anaven minvant dia a dia encara mantenia actives fins setmanes abans de la seva mort les seves dedicacions tant al convent de Benissa com encarregat de l’ermita de Benimarco i l’assistència espiritual a les monges franciscanes de Teulada. Malgrat la seva avançada edat, tenia 82 anys, sostenia totes eixes dedicacions amb alegre disposició. Era un bon franciscà, amable, sempre somrient, molt bondadós i d’una enorme sapiència que mai tenia a gala mostrar. Fidel a l’esperit franciscà del lema de pau i bé encarnava eixe carisma amb generosa entrega. Prova d’això era el bon regust espiritual que et quedava quan establies conversa amb ell, manifestació espontània que en ell s’havia fet carn les vivències franciscanes. Molt bon i documentat escriptor mai faltaven els seus articles a les revistes de festes, essent el d’enguany el seu darrer. També s’ocupà de la versió en castellà del llibre “El convent de la Puríssima Concepció. 400 anys de franciscans a Benissa” del qual és autor Joan Josep Cardona.
El pare Baselga era natural de València. Nascut dins del si d’una família nombrosa va viure de menut l’ambient cristià. Junt amb el seu germà Francesc, també religiós franciscà, va formar part de l’Escolania de la Verge dels Desemparats per a passar immediatament els dos germans a Benissa on ingressaren al seu Seminari Seràfic. Aquí es formà en les matèries d’humanitats (Batxiller) alhora que era una de les veus més reeixides de la Capella Coral del Seminari. Passà després per altres centres de formació de l’Orde franciscà fins ordenar-se sacerdot l’any 1958. Fou el convent de Benissa el seu primer destí en temps de la guardiania del pare Juan María Nadal, qui li confià les classes de música i literatura del Seminari.
Va estar aquí entre nosaltres fins l’any 1965 que va marxar per ampliar estudis en la Universitat Pontifícia de Salamanca on aconseguí el grau de diplomat en llengües clàssiques i humanitats. Prosseguí els estudis musicals obtenint la titulació de mestre en cant gregorià pel conservatori de Madrid i per l’Institut gregorià de París. Fou destinat per l’Ordre a Roma amb la finalitat d’eixamplar estudis en les llicenciatures de filosofia i lletres, sagrada teologia i també la llicenciatura en ciències de l’educació.
Culminada la seva preparació acadèmica la superioritat li encomanà la guardiania dels convents de Terol, de Carcaixent i de Saragossa d’on tornà novament a Benissa l’any 2003 amb el nomenament de guardià, càrrec que exercí fins l’any 2007, per passar-li el relleu a fra Jordi Escrivà. Estigué a temporades a Terra Santa exercint el servei de guia a les diferents peregrinacions espanyoles i sud-americanes.
Durant la primera estada al convent de Benissa, i com a professor de música i director de la seva Capella Coral aquesta es distingí per la seva qualitat artística, mostra de les virtuts i sapiència musical del pare Ramon qui, a més gaudia d’una excepcional i bella veu de tenor. Junt amb el seu estimat condeixeble, el pare Antoni Ríos, va aconseguir que la Capella Coral augmentés el repertori i que les seves prestacions tècniques foren reconegudes allà on actuaven.
En la segona i última estada a Benissa decidí acabar aquí la seva vida terrenal i, ja prou malmesa la seva salut, destinà tota la seva capacitat i preparació servint a la comunitat i a la parròquia en les diferents comeses pastorals que li encomanaven, entre elles la d’assistent al Tercer Ordre Franciscana i la ja esmentada direcció de l’ermita de Benimarco on fou artífex junt amb el pare Jordi Escrivà de la seva restauració.
El seu soterrar fou una expressió d’estima dels benissers que ompliren les naus de l’església parroquial. A les exèquies, presidides pel pare Definidor Provincial i Mestre de Novicis el pare Curto, estigueren presents membres dels diferents convents valencians, juntament amb el rector de Benissa, els anteriors rectors Guillem Gilabert i Domingo Sabater i els rectors dels pobles del voltant amb un nombre superior als trenta preveres. També les comunitats femenines franciscanes de Benissa, Teulada i València i la branca franciscana d’Oliva. Previ a l’acomiadament el pare guardià de Benissa fra Juan Quesada va donar en nom de la comunitat les gràcies i així mateix ho feu el germà del pare Ramon. Fou sepultat al panteó dels franciscans de Benissa. Descansi en pau
Comentaris a la notícia
Coral Moreno Aparicio
Querido padre Ramón Baselga Esteve, mi querido cuñado, en tu vida y en los momentos que yo, tu cuñada Coral, he tenido la suerte de conocerte, he apreciado el verdadero espíritu franciscano que guiaba toda tu vida. Humildad, obediencia y pobreza, y sobre todo tu gran amor a tu familia franciscana y familia natural. Eras inteligente y no presumías de ello, tenías a Dios por todos los poros de tu piel y sólo querías transmitirlo a los demás, cada vez que venías a mi casa sentía que Dios estaba conmigo a través de ti, me sentía más buena.
Cuando te ofrecí un regalo, unas plantillas para que pudieras andar mejor, te emocionaste, llorastes como un niño, diciendo que rezarías por mi, y ahora yo se que tu andarás con Jesús en su mansión eterna, sólo te pido, no por mí, que reces por mis hijos, yo te dije en el lecho de muerte que Jesús siempre lo tuviste presente, que fuiste un buen trabajador de la mies, asentías con la cabeza, te dije que creía en Dios y que Él nunca de iba a dejar y sé que estás en paz en su Reino.
Gracias Padre Ramón Baselga Esteve por el tiempo que has compartido con nosotros. Que Dios te bendiga.
Mercedes Cebriá Baselga
Las despedidas de las personas que queremos son muy tristes, hace hoy 8 días que nos dejaste.
Te echamos de menos al no encontrarte con tus hermanos Franciscanos, en lo que fue tu último adiós.
Siempre estuviste entre nosotros y sobre todo en los grandes acontecimientos familiares: bautizos, primeras comuniones, bodas y funerales. Alzábamos la vista, y siempre estabas allí.
Los recuerdos construyen un camino hacia el corazón, seguirás vivo en ellos, y nunca te olvidaremos.
Un beso y hasta siempre querido tío Ramón.
Mercedes
Voleu deixar un comentari a la notícia?