Política

Nou dels 17 batles acusats de corrupció en la passada legislatura es mantenen en el poder

La preocupació dels valencians per la corrupció és relativament baixa. Ho testifiquen les enquestes i ho confirmen les urnes cada quatre anys. Els dirigents polítics immersos en escàndols judicials solen eixir indemnes de la seua cita amb les urnes i fins i tot reforçats.

Complert el primer terç del mandat sorgit de les eleccions del 27 maig de 2007, nou dels 17 batles que van tindre problemes judicials els anys anteriors, i la situació dels quals en els tribunals en molts casos encara no s’ha resolt, mantenen la vara de comandament. Tretze d’ells, és a dir el 72%, va aconseguir un suport semblant o major al que tenien.

De la gairebé vintena de batles i dirigents que durant la passada legislatura van ser objecte d’acusacions o imputats per presumptes delictes de corrupció -la majoria relacionats amb l’ordenació del territori- només quatre van perdre l’Ajuntament a les urnes. De la resta, un ja no va tornar a presentar-se (Medina a Oriola) i altres dos van decidir abandonar-la després del primer any al capdavant del consistori.

Primer ho va fer el batle de Borriana, Alfonso Ferrada, imputat en diversos delictes, però que va aconserguir la condició d’aforat com a senador per designació autonòmica. El va seguir el batle d’Alacant, Luis Díaz Alperi, que acaba de cedir el càrrec al seu tinent de batle, Sonia Castedo també imputada pels mateixos càrrecs.

La relació d’escàndols judicials al País Valencià ha estat elaborada per la Fundació Alternatives a través d’un informe que cita els 133 batles o membres significats de governs amb problemes judicials durant la passada legislatura a tota Espanya. D’aquests 133 casos que l’estudi La democràcia a Espanya recull, 18 són de poblacions del País Valencià, quatre a València, dos a Castelló i 12 a Alacant. Moltes de les acusacions segueixen pendents de resolució, i d’altres van quedar arxivades.

El País Valencià, al capdavant

L’informe conclou que el 70 per cent dels batles o dirigents acusats roman al seu càrrec, una xifra que al País Valencià es reduïx al 50%. Una altra de les conclusions és que les províncies costaneres s’emporten la majoria dels escàndols, especialment al litoral mediterrani andalús i valencià. Andalusia s’emporta gairebé la meitat amb 54 de 113. El País Valencià és la segona amb 18 escàndols judicials. Els segueixen les comunitats de Madrid, Galícia, Canàries i Balears.

Els casos analitzats afecten en la seua major part a càrrecs del PP, 12 de 18, en quatre casos el dirigent era del PSPV, en un d’EU i en un altre del Bloc. La majoria dels populars van mantindre l’ajuntament igual que el del Bloc, que fins i tot va sumar regidors mentre tres socialistes van perdre adeptes i l’ajuntament, igual que el d’EU. Els que més reforçats van eixir malgrat el procés judicial obert van ser els batles de Nàquera (PP) que va aconseguir un 5,8% més de vots, el de Bigastre (PSPV, 7,2% més), el de Riba-Roja (PP, 4,6%) o el de Xàbia (Bloc, 4,1%).

També va maindre l’ajuntament el regidor de Torrevella Pedro Hernández del PP. En canvi van perdre suport però van seguir com a batles el de Zarra (ex PSPV) i el de Benissa (PP) i es van enfonsar a les urnes l’exbatle de Sueca (PSPV) i el de Petrer (EU).


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?