Inici » Notícies » Opinió

Un nou d’octubre normal; per Jaume Berenguer

15 d'octubre de 2017 No hi ha comentaris
Dos ultres escridassen als participants a la manifestació del 9 d'Octubre

Dos ultres escridassen als participants a la manifestació del 9 d’Octubre

El passat nou d’octubre, uns quants companys i jo vam anar a València. De bon matí agafem els cotxes i anem cap allà, a participar en la processó de la senyera i després a la manifestació convocada amb el lema “Si al Valencià”. Anem amb plena consciència del que trobarem en la processó cívica, no és el primer any que anem; bé per ser correcte hi ha algú que va per primera vegada, però estem conscienciats tots del que trobarem, i com sempre no ens han defraudat, només dir que l’insult més fluix que ens han dit és “poca vergonya”, ah no, “sinvergüenzas” per què clar, molt de no som catalans i tot això, però, ni insultar saben en la nostra llengua; no em referiré altres “petons” que ens han llançat. De totes totes formes em quede amb la imatge i el record de la gent valenta que ens aplaudia en passar, especialment amb la imatge de dues dones majors aplaudint-nos i una tercera, una impresentable insultant-nos entre elles dos, no l’oblidaré aquesta imatge.

Després hem anat a dinar, bon dinar amb companys, recordatoris als valents que s’enfrontaren a l’extrema dreta fa 10 anys per reclamar el dret d’anar a la processó, valents que aguantaren agressions, sense que cap autoritat fera res, només per voler acompanyar la nostra senyera, la que no s’inclina mai ni davant el rei d’Espanya. En el dinar hi ha hagut comentaris de com havia estat l’ambient a la processó cívica, un ambient gens cívic, dues companyes joves han quedat en estat de xoc, no s’ho esperaven, l’agressivitat de la gent que es diu “demòcrata” i decideixen no participar en la manifestació de la vesprada, ja han tingut prou, em diuen, esdevé el primer èxit dels violents: dues persones que renuncien al seu dret constitucional a manifestar-se.

Cap a les 17.30 anem a la plaça de Sant Agustí, el lloc de concentració de la manifestació, esperant trobar-nos amb companys i acabar el dia de festa reivindicant la nostra llengua; en arribar ens trobem que un grup de “demòcrates”, amb senyeres coronades i banderes de l’estat estan amenaçant a un grup de manifestants, la policia es col·loca entre els dos grups, hi ha intents d’agressions i ens adonem que part de la manifestació està al carrer Xàtiva, a l’altra banda dels que intenten agredir als manifestants, ens toca fugir per un carreró per tal d’evitar les seues agressions i unir-nos als nostres companys en la manifestació. Anem allí i ens trobem que tot és un caos, hi ha poca gent i ens sentim amenaçats, però així i tot comença la manifestació, al cap de poc ens n’ adonem que la policia permet als “demòcrates” situar-se en mig de la nostra manifestació, anem en els nervis a flor de pell, buscant als nostres companys, mentre aquests “demòcrates” hui volen sang, i ja veiem com actuen, ens increpen des de les voreres, s’introdueixen en la manifestació per intentar provocar un altercat i que la policia carregue contra nosaltres (com han fet en altres ocasions) al final els companys de Bloc i País col·loquen la pancarta i ens unim tots, ve la diputada Mònica Álvaro, espantada ens comenta que hi ha hagut agressions, que ha escapat pels pèls, mentrestant continuen els “demòcrates” actuant, són pocs i el seu modus operandi és el mateix, se situen a la vora per provocar, normalment un i els companys fent-se els despistats al darrere, alguns fins i tot apleguen a agredir a algun manifestant i nosaltres cridem que som gent de pau enlairant les mans, ens fan fotos, potser després ens buscaran i potser ens trobaran. Acudeixen lleteres, furgons policials, cada vegada hi ha més policia, ens rodegen per les dues bandes, alguns fins i tot carreguen fusells de bales de goma.

Un dia de festa s’ha convertit en un viatge al passat, recorda als anys de la batalla de València, ens diu un company histèric. I després anar als cotxes mirant les esquenes, sempre en grup, perquè sabem que els “demòcrates” van de caça. Arribem al poble mirant whatsapps i preguntant si tots estan bé, avisos de ràtzies a Benimaclet, un grup de 70 “demòcrates” busquen cobrar-se una peça, negocis que tanquen per por al que puga passar, no siga que els “demòcrates” passen a fer una visita, i la pregunta que tenim tots: Per què la policia ha permés una manifestació il·legal? Per què hem d’aguantar aquests actes de “democràcia”?

El dimarts Xavi Trò proposa en la junta de Govern de l’ajuntament de Benissa una condemna pels fets i proposa unir-se a la petició de la sol·licitud de dimissió immediata del delegat de Govern en la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues, per no garantir la seguretat i el dret de manifestació de les persones que van acudir ahir dilluns a la marxa convocada per la Comissió 9 d’Octubre amb el lema Si al Valencià, a favor de la llengua. I el PP s’absté, vull pensar que ull pensar que s’han abstés per la sol·licitud de dimissió però no puc, no puc entendre que entre demòcrates no puguem entendre que als “demòcrates” només pots fer una cosa, aplicar la llei, no entenc que una organització que ha patit tant pels “demòcrates” no puga condemnar la violència, no puc, i menys encara puc entendre l’actitud del regidor no adscrit, ni siquiera té l’excusa de protegir un dels seus, o tal volta sí? El dilluns va ser un dia molt trist en aquest País, i si algú pensa que atiant els feixistes i terroristes contra ciutadans que criden “som gent de pau” amb les mans alçades, faran una societat millor, no poden estar més equivocats.

NT Si voleu entendre aquest escrit millor, canvieu “demòcrates” per Terroristes, antidemòcrates o feixistes

* Jaume Berenguer és secretari local de Compromís per Benissa.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/